Mentre el PSOE i ERC negociaven, amb discreció, la reforma del codi penal, algunes veus de l'entorn de Junts -inclosos membres de la direcció que s'expressaven en privat- deien que era una modificació feta a mida de Marta Rovira. La secretària general d'ERC, que aquesta setmana ha complert cinc anys d'exili de Suïssa, tenia sobre la taula un processament per rebel·lió, que s'hauria traduït en un judici per sedició en cas d'haver estat capturada per les autoritats espanyoles. No és l'única, però la reforma del codi penal, efectivament, l'ha beneficiada, perquè el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena,només pot aspirar ara a jutjar-la per desobediència, un delicte que no implica penes de presó. Això en facilita el retorn a Catalunya, però tot plegat encara és incert i no hi haurà moviments a curt termini.
Rovira va marxar a l'exili el 23 de març de 2017, després de la investidura fallida de Jordi Turull. Poques hores després del discurs davant dels diputats, i del vot contrari de la CUP, Llarena el va tornar a enviar a Estremera juntament amb Josep Rull i Raül Romeva, mentre que Dolors Bassa i Carme Forcadell reingressaven a Alcalá-Meco. Poques hores després, Rovira emprenia el camí de l'exili a Suïssa. Allà ha mantingut un perfil baix -a diferència dels exiliats a Bèlgica, que han liderat la batalla judicial a Europa-, tot i que no ha deixat de fer feina, especialment al partit que presideix Oriol Junqueras. En la campanya de les municipals, de fet, té un paper destacat, i és habitual que delegacions d'ERC la visitin. Darrerament, per exemple, les dones electes dels republicans s'han desplaçat fins a Ginebra per fer-hi unes jornades sobre feminisme.
Hi ha dos elements que dificulten el retorn de Rovira. D'una banda, el fet que les modificacions que ha fet Llarena en la interlocutòria de processament -passar de rebel·lió a desobediència després dels canvis en el codi penal- encara no són ferms. Aquesta setmana, el jutge ha ratificat el seu criteri, en línia amb el que també va expressar la sala penal en la revisió de la sentència del procés. La defensa de Carles Puigdemont presentarà recurs d'apel·lació contra el moviment de Llarena. Per tant, fins que el Suprem no resolgui, el processament no serà definitiu i Rovira, que sempre ha refredat la possibilitat d'un retorn imminent, no es mourà de Suïssa.
Ara bé, més enllà de la causa de l'1-O, en la qual l'escenari és més favorable després de la reforma del codi penal, hi ha altres incerteses. Rovira, peça rellevant en els moments àlgids del procés, ha afirmat que no té prou "garanties" per fer el pas que sí que van fer fa uns anys Meritxell Serret -a judici la setmana vinent- i Anna Gabriel. La secretària general d'ERC tem que encara formi part d'alguna de les investigacions secretes que continuen obertes a l'Audiència Nacional, anys després, contra el moviment independentista. En el pitjor dels escenaris per a la dirigent republicana, un retorn precipitat podria implicar una detenció per alguna d'aquestes altres causes, si és que realment se l'està investigant.
Ponsatí, a l'expectativa d'Europa
És per això que Rovira no tornarà a Catalunya de manera imminent, malgrat que la pressió contra ella pels fets de l'1-O hagi disminuït. La secretària general d'ERC no té riscos a Suïssa, que de bon principi va dir que no extradiria ningú per motius polítics. Llarena tampoc ha fet moviments per aconseguir-ho. És diferent el cas de Clara Ponsatí, l'altra gran beneficiada de la reforma del codi penal. En el seu cas, Llarena, que fins ara no ha tingut èxit en els diversos intents d'extradir-la, la volia jutjar per sedició, però al gener ho va modificar i, ara com ara, només s'enfronta a un delicte de desobediència que no implica presó. Ponsatí va dir al gener que tornaria "aviat" a Catalunya, però que no tenia cap intenció de posar-se a disposició del Suprem, com sí que van fer en el seu moment Serret i Gabriel.
Si tornés i fos detinguda, això podria obrir un conflicte entre les autoritats espanyoles i el Parlament Europeu. A diferència de Rovira, l'exconsellera d'Educació té immunitat com a eurodiputada de Junts, com Puigdemont i Toni Comín, a l'espera de la decisió que prengui en les properes setmanes el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Si perden la immunitat -la decisió no serà ferma-, Llarena podria emetre noves euroordres contra els dirigents independentistes a Bèlgica, que s'haurien d'estudiar d'acord amb el nou marc que ha dibuixat la justícia europea. En cas d'extradició -pràcticament impossible, diuen les defenses-, Ponsatí només seria jutjada per desobediència.
Més enllà de Rovira i Ponsatí, hi ha altres persones que han sortit beneficiades de la reforma del codi penal. Són Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, als quals el Suprem ha extingit la pena d'inhabilitació pel delicte de sedició que els quedava per complir després dels indults del govern espanyol. Això permet que puguin tornar a ocupar càrrecs públics. Per ara, cap dels líders de l'1-O ha fet el pas de tornar a la primera línia malgrat els canvis que ha implicat per a alguns d'ells la reforma del codi penal. Cinc anys després, tampoc ha tornat Marta Rovira. Els canvis legals l'han afavorida, però el seu retorn encara està envoltat d'incertesa.