Vivim moments de canvi de rumb en aspectes transcendents de la vida col·lectiva del planeta. Els més perillosos i dels que ja he parlat reiteradament en aquesta columna, el que es refereixen als drets polítics i els drets a serveis que voldríem d’accés universal.
Hi ha, però, un altre aspecte que no he tractat i és la baixada d’objectius pel que fa a l’equilibri ecològic del planeta. Nova Zelanda acaba de reduir a la meitat l’objectiu que s’havia marcat en les emissions de gas metà per al 2050. Els Estats Units han decidit oblidar-se de tots els compromisos globals, ampliant el consum de petroli i gas.
El cas de la Xina és molt diferent perquè continua consumint carbó i les seves emissions de CO₂ no han disminuït, però s’ha convertit en una potència mundial de producció d’elements usats en l’obtenció d’energia procedent de fonts renovables: plaques solars, oblees de carboni, molins de vent. Aproximadament un 80% dels que s’instal·len han estat fabricats a la Xina. Els seus cotxes elèctrics són -també- més competitius que els d’altres procedències.
Llavors, que passarà amb l’anomenat “Green Pact” a la UE? Amb la guerra d’aranzels iniciada per Trump i el potencial de producció xinés (amb sous baixos perquè recordem la inexistència de drets laborals en aquella dictadura), alguns estats europeus ja han demanat una aturada de rellotges per a algunes reduccions que tenen l’horitzó entre el 2030 i el 2050.
Europa s’ha de mantenir ferma en la defensa que prosperitat i democràcia han d’anar del bracet i són complementàries, no excloents com algun líder de la dreta ha insinuat darrerament. L’afirmació de Núñez Feijóo en aquest sentit és inacceptable.
Prosperitat que significa defensa i aprofundiment de drets socials i polítics. La competència de les dictadures o dels EUA amb un president que trenca constantment les normes bàsiques d’una gran potència que es vantava de ser la democràcia més gran del món, obliga la UE a fer encara més esforç per no renunciar al benestar assolit ni al progrés planificat, però creixeran les veus demanant alentir l’aplicació de mesures contra el canvi climàtic.
Aquesta setmana, l'FMI avisava a l’acumulació de deute per part dels estats durant i després de la pandèmia. Un debat especialment intents a la fraccionada Assemblea Nacional francesa. Caldrà estar atents que el planeta no sigui, una vegada més, víctima de les decisions conjunturals que fan perdre de vista l’acció estratègica a llarg termini.