El que és promès, ha de ser atès, i Roger Escapa ha complert el que va acordar fa un parell de setmanes: visitar els pares de Kilian Jornet a la Cerdanya. El presentador d'El Suplement de Catalunya Ràdio ha anat fins a Montellà de Cadí per conèixer a la Núria Burgada i l'Eduard Jornet, millor dit, per conèixer-los a ells i també a Kilian Jornet.

Els dos pares també són amants de la muntanya, i Escapa corrobora ràpidament que aquesta passió corre per la sang de la família dels Jornet, tant és així que el seu pare es reserva tres mesos a l'any per viatjar i descobrir i pujar cims.

Una de les primeres curiositats que es desprenen de l'entrevista és sobre les seves passes inicials i els pares expliquen que quan tenia 10 mesos i es trobaven a la Serra de Granada, en un terreny irregular, Kilian Jornet va fer les seves primeres passes i "de seguida va ser molt àgil", diu la mare. "Quan va fer 18 mesos vam anar a Bagà a fer una excursió i ell (Kilian) va caminar 5 hores agafat de la mà i anar fent", explica.

Kilian Jornet "amb 2 anys, ja tenia l'esperit" de fer allò que comporta aventura i risc, comenta el pare. Eduard Jornet recorda una anècdota sobre quan el seu fill era petit: "Tenia dos anys i estàvem a un refugi i recordo girar-me, no veure'l i espantar-me, fins que me'l vaig trobar sota el refugi sobre el trineu i avall", comenta.

Batacada durant l'adolescència

Kilian va tenir una escolarització diferent de la de la gran majoria de catalans, però dins del seu entorn era corrent. Anar a una escola rural li permetia tenir molta imaginació i fins i tot ser un líder envoltat de nens i nenes que més menys tenien el mateix esperit muntanyenc. El problema va ser a l'hora d'entrar a l'institut, "allà es va adonar que la resta de nens no tenien els mateixos interessos que ell. Ell estava a un tipus d'educació molt més lliure i va veure de sobte que tots els seus companys eren de la mateixa edat, havia d'estar assegut moltes hores, i es va revelar", explica Burgada. En aquell aleshores va ser quan va començar a fer "bestieses" en l'entorn que ell coneixia, la muntanya.

Recorden com patien quan Kilian Jornet marxava d'excursió -sovint de manera solitària-, i Escapa reflexiona sobre el paral·lelisme que es viu a la ciutat o que viuen la majoria de pares en què la seva preocupació que tenen un fill o filla adolescent és saber com gestionar si fuma o beu massa.

Tant la mare i el pare recorden com la pujada a l'Himàlaia va ser quan més van patir pel seu fill. Expliquen que veien com no se seguien els tempos, que quan havia de ser en un lloc i encara no hi era, havies d'esperar dues o tres hores, i allò era patiment.

Les anècdotes sobre els maldecaps i les esbojarrades aventures que feia Kilian Jornet quan era adolescent sembla que no tinguin fi. Els seus pares expliquen entre rialles que la policia els ha hagut de trucar un parell de cops, un d'ells va ser perquè va anar a dormir a un parc amb un sac de dormir, mentre a la mare li havia dit que aniria a dormir a casa d'un amic.

Un punt de patiment que mai marxa

Davant la pregunta sobre si segueixen patint tot i que Kilian Jornet tingui tres criatures i estudi millor els seus reptes, com també la nutrició i com millorar la seva capacitat física, els seus pares responen que el patiment ha reduït, però persisteix. El pare explica que quan veu imatges sí que es preocupa, però ho relativitza i es pregunta que a quin pare li marxa del tot el patiment pels fills.

Aquest mateix patiment existeix perquè fan el que els agrada, expliquen. Els dos pares reflexionen sobre el risc que comporta la muntanya i reconeixen haver vist amics morir en aquest estimat entorn, però són conscients que s'ha de fer el que et fa feliç i el que t'agrada, i tant al Kilian, com a l'Eduard, com a la Núria, la muntanya els encanta, i reconeixen que sempre que es veuen és a la natura, i com més amunt, millor.