"Som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors". Aquesta frase de Jordi Carbonell (1924-2016), pronunciada en el primer Onze de Setembre després de Franco, a Sant Boi, el 1976, va simbolitzar el compromís i la fermesa d'aquest intel·lectual, filòleg i polític de qui aquest 2024 s'ha commemorat el centenari. Aquest dijous, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) li ha retut un homenatge junt amb la Fundació Irla, vinculada a ERC.
Han intervingut la presidenta de la institució, Teresa Cabré; Nicolau Dols i Mila Segarra, de la Secció Filològica; Oriol Carbonell, fill del filòleg; Raül Romeva, president de la Fundació Irla, i l'escriptor i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, que va dedicar a Carbonell aquest article a Nació. Teresa Cabré ha recordat el llarg lligam que va tenir el científic amb l'IEC des dels anys heroics del doctor Ramon Aramon.
Oriol Carbonell ha fet un repàs a la biografia de Jordi Carbonell, una vida en què hi va haver també moments molt durs. Després d'haver perdut el pare als 3 anys, va patir maltractaments per part d'un padrastre de caràcter autoritari i violent. Lector de català al Regne Unit, la visió que Jordi Carbonell va tenir d'aquell país va ser diferent de la de l'Oriol. El filòleg va viure el llegat dels governs laboristes, de les conquestes socials i el servei nacional de salut, i va quedar seduït per aquella Anglaterra socialitzant. Oriol Carbonell va conèixer el país en els anys de Margaret Thatcher.
El fill ha recordat l'estampa demolidora de la mort d'un fill, que es va llevar la vida, un fet que va aclaparar la família. Ha explicat també com, malgrat que la religió restava fora de la seva vida, en els darrers temps va recuperar la fe. A la seva mort, va tenir un comiat laic i una missa catòlica.
Jordi Carbonell va ser un acadèmic destacat, com han explicat Segarra i Dols, professor de Llengua Catalana en diverses universitats, catedràtic de la Universitat de Cagliari, fundador de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC. Pioner en recerques com va ser la seva contribució a la rellevància de la literatura menorquina medieval. Socialment, potser li va donar més projecció el vessant d'activista per les llibertats, combatent antifranquista a qui la policia va detenir i va sotmetre'l a un examen psiquiàtric quan es va negar a parlar català a la comissaria de Via Laietana.
Josep-Lluís Carod-Rovira ha perfilat a qui ha definit com el seu "pare polític", sempre present en totes les campanyes de l'antifranquisme. També la seva contribució cabdal com a director de l'Enciclopèdia Catalana, que va adoptar els Països Catalans com a gran marc de referència de l'obra. Ha recordat com qualificava el català de "llengua nacional i completa", i com va constatar en els seus estudis la dimissió de la llengua per les classes aristocràtiques i la lleialtat a la llengua dels sectors populars.
Carod-Rovira ha explicat que Carbonell "va anar al Regne Unit com un demòcrata i catalanista i en va tornar d'esquerres i independentista". L'ha definit com a més intel·lectual que polític, més patriota que home de partit, malgrat haver estat un dels impulsors de Nacionalistes d'Esquerra, els anys 80, i haver presidit ERC, projectes que va compartir amb Carod-Rovira.
Raül Romeva, president de la Fundació Irla, ha posat Carbonell com a referent dels qui no volen allunyar els drets nacionals i els drets socials. També la seva tasca per dignificar la llengua, el pensament i la política, així com la seva mirada envers els Països Catalans.
En el parlament a Sant Boi, Jordi Carbonell va dir moltes més coses que demostraven el caràcter modern i integrador del seu nacionalisme. Ressonava encara la polèmica d'una votació de l'Ajuntament de Barcelona contra una subvenció al català, i va adreçar-se als nous catalans: "Com al llarg dels segles, els nouvinguts són benvinguts, són nous catalans -com ha recordat Carod-Rovira-. Molt més catalans vosaltres, que parleu una altra llengua, que no pas els regidors botiflers de cognoms catalaníssims que van dir no a la llengua dels seus pares, dels seus fills i dels seus compatriotes".
Carbonell va morir un any abans del referèndum de l'1-O. El seu fill ha recordat una escena dels darrers anys, quan algú li va comentar que el país vivia una situació d'"ara o mai". Carbonell, que havia viscut temps molt més foscos, va discrepar: "No, si no és ara, ens tocarà persistir, persistir i persistir". La persistència ha estat destacada com un dels trets que millor defineix l'home i la seva actuació.