Intrahistòria catalana de la negociació al Congrés: cap reunió entre els equips d'ERC i Junts

A les 17:13 hores del 7 d'octubre del 2022, Junts enviava els resultats que resolien l'enigma: el 55,73% de la militància volia sortir del Govern. La consulta interna es produïa després que la cúpula del partit hagués considerat que els socis d'ERC havien incomplert tres compromisos, un d'ells la unitatestratègica a Madrid. Aquesta era una petició de la formació de Carles Puigdemont en clau catalana en el marc d'un context a Madrid en què els republicans tenien 13 diputats i ells 4. Uns números desiguals, davant dels quals ERC reivindicava que mereixia liderar l'estratègia perquè les urnes li havien atorgat una major confiança. Els números i la força van canviar, però, després d'aquest 23-J: 7 diputats per cada un. I amb el canvi, la petició de Junts sobre la unitat estratègica a Madrid es va esvair. Durant els 25 dies en què s'ha allargat la negociació entre els partits independentistes i el PSOE per a la constitució de la mesa del Congrés, que ha situat Francina Armengol com a presidenta, no ha existit cap reunió entre ERC i Junts, segons diverses fonts dels dos partits consultades per Nació. Ni una.

Si la desunió estratègica té una capital, aquesta és Madrid. La llavor es va plantar quan els republicans van decidir fer costat a la investidura de Pedro Sánchez a finals del 2019, amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat. Va créixer amb la taula de diàleg, amb els successius pressupostos generals i amb la reforma del codi penal. Fins ara, la dinàmica independentista instal·lada a la capital espanyola consistia en el fet que ERC defensava la negociació amb l'Estat i Junts ho criticava i reivindicava que no falquen governs espanyols. Des d'aquest dijous, amb el partit fundat per Puigdemont entrant en el joc de la negociació amb el govern espanyol, tot ha canviat i la diferència es basa en qui obté més rèdits de la negociació.

Ja no defensen la unió estratègica? "Nosaltres no demanem el mateix que ERC. Nosaltres negociem diferent. Quan assumeixin peticions independentistes, ja ens unirem a ells", remarca un dirigent de Junts. Des dels republicans assenyalen que han intentat sense èxit allargar la mà a Junts per negociar plegats davant del PSOE: "Potser n'hauríem tret més coses". Els pocs contactes que han existit han estat entrePere Aragonès i Albert Batet, i entre Marta Rovira i Jordi Turull. Tres dels quatre -amb l'excepció de Turull- han quedat fora de les converses de la negociació.
 

El missatge de Rovira a Turull 50 minuts abans del ple

Des de l'endemà del 23-J ERC i Junts s'han mirat de reüll. Al Parlament van escenificar una pretesa unió, que va quedar en paraules buides. Al Congrés, Míriam Nogueras, portaveu de Junts, i Gabriel Rufián, d'ERC, no es miraven ni de reüll. Mai s'han entés i la seva relació sempre ha consistit en el retret creuat. Fora d'aquestes dues personalitats, el republicans van proposar un front comú, però a l'altra banda només van rebre negatives. "Ens han estat donant allargues. Turull, el primer. Alguna conversa i poc més", assegura un alt càrrec republicà.

L'encarregada de conversar amb el secretari general de Junts ha estat la seva homòloga a ERC, Marta Rovira. Ella mateixa, dijous a les 9.10 hores del matí i 20 minuts abans d'anunciar-ho a la premsa, li va fer arribar l'acord que ERC havia segellat amb els socialistes a canvi de fer presidenta Armengol. Pocs minuts abans, Catalunya Ràdio avançava que Turull havia comunicat a l'executiva del partit un principi d'acord amb els socialistes per votar l'expresidenta balear. La manca de coordinació arribava a tal punt que el secretari general de Junts no ho va comunicar en cap moment a ERC. Els republicans es van assabentar de tot per la premsa. 

També dimecres al vespre, una mica abans, ERC es va assabentar per la premsa, i concretament per Nació, que Junts s'inclinava per l'abstenció. Era la posició en la qual es trobaven Puigdemont i Turull, encarregats de la negociació, davant la falta dels "fets comprovables" que exigien. En cap cas Junts regalaria els vots al PSOE sense un element tangible que es pogués explicar portes endins i portes enfora. Va ser a primera hora, passades les sis del matí, quan el ministre José Manuel Albares va enviar una carta al Consell de la Unió Europea -ara presidida temporalment per Espanya- per impulsar l'ús del català a les institucions europees.
 
A les vuit, estava convocada una executiva de Junts perquè Turull traslladés la decisió a la qual havien arribat amb Puigdemont. "Tenim un principi d'acord", va dir el secretari general, fent referència especialment a la carta. Puigdemont no era a la reunió, perquè no forma part de l'executiva, però Turull tenia la potestat per representar-lo. Quan va aparèixer als mitjans el principi d'acord, la presidenta del partit, Laura Borràs, va manifestar la seva molèstia per la filtració. "En aquest moment, vam dir que màxima confiança i que no calia que ens detallesin res", relata un dels membres presents a la trobada telemàtica. 

Va ser així com, contra tot pronòstic i davant la sorpresa de la immensa majoria de la cambra, que Armengol va ser escollida en primera volta amb els set vots favorables de Junts. "ERC no tenia ni idea de què negociàvem nosaltres amb el PSOE, i nosaltres sabíem que ells negociaven el de sempre, poca cosa", valora un dirigent de Junts, que celebra els acords als quals s'han arribat per a l'oficialitat del català a la UE. Un procés, això sí, que no es preveu ràpid, i que ja havia iniciat ERC en la taula de diàleg, que no es reuneix des del juliol del 2022.

Algunes veus de Junts, poques comparat amb altres decisions que han estat enceses entre les diferents ànimes del partit, van expressar els seus dubtes sobre si aquest element era o no suficient per a canviar de rasant i entrar en el joc del PSOE. Però aquestes mateixes veus han tancat files públicament amb la decisió dels dos negociadors del partit. "L'única ànima que hi ha a Junts són Puigdemont i Turull", afegeix el dirigent del partit. Els 7 diputats van escriure a la papereta el nom d'Armengol. Tot seguit, van enviar un comunicat a la premsa detallant l'acord. A les 13:34h, enviaven el mateix comunicat per correu electrònic a la militància del partit. 
 

Junts continuarà amb la negociació bilateral amb el PSOE

El full de ruta de Junts és, de cara a la possible investidura de Sánchez, continuar amb el mateix mètode de negociació bilateral amb el PSOE. "No hi haurà taula a tres. No n'hi ha hagut, ni està previst", apunten. Asseguren que això no vol dir que no puguin estar d'acord i coincidir amb la petició de l'amnistia amb ERC. Per què Junts no vol pactar res amb els republicans? La negociació a Madrid és, al cap i a la fi, una competició traslladada des de Catalunya: el rival a batre de Junts de cara a les próximes eleccions catalanes és ERC, i la partida només es pot guanyar si els juntaires -que en els últims temps no han sapigut definir una estratègia clara a seguir per avançar cap a la independència- necessiten demostrar que són millors negociador que el partit de l'actual president de la Generalitat. "Puigdemont vol jugar al límit contra el PSOE. No pensa coordinar-se amb ERC. Té unes eleccions d'aquí poc, les europees, i es juga el seu lideratge a Catalunya i al partit", analitza un altre càrrec del partit. 

Des d'ERC no desisteixen a allargar la mà. La divisió estratègica de l'independentisme sempre ha existit, però ha estat cruenta en els últims anys quan després de triomfs molt rellevants com van ser els indults, els republicans no van poder reivindicar que fos fruit de la seva capacitat negociadora. Durant aquests anys han rebut crítiques de l'entorn de Junts i de l'independentisme més reaccionari amb paraules com "botiflers" o "nyordos", i ara veuen amb sorpresa com Junts, que ha entrat en la mateixa estratègia negociadora, no és castigat de la mateixa manera. "Amics de Junts, benvinguts a la política dels independentistes d'ERC nyorda, traïdora i botiflera", escrivia ironitzant en un tuit l'exdirigent republicà Joan Tardà dijous a primera hora. Ningú com ell definia millor el sentiment entre les files dels republicans. "Hem intentat la negociació conjunta. Hauria estat desitjable coordinar-nos. És curiós que, després d'anys exigint unió estratègica, ara no hagin volgut res. Nosaltres mai ens hem negat a parlar", reivindiquen fonts republicanes. 

ERC va encarar les negociacions amb l'experiència de qui ja és coneix, però demanant des del primer moment que els seus vots no es donessin per "descomptats". En el joc havia entrat un nou autor, i els republicans ara tenien competència directa catalana i necessitaven reivindicar-se. Les negociacions dures amb els socialistes no van començar gairebé fins a finals de la setmana del 7 al 13 d'agost, i les converses van ser "col·legiades" per part de l'equip negociador d'ERC format per Gabriel Rufián, Teresa Jordà i Sara Bailac. A l'altra banda hi era el ministre Félix Bolaños. Els republicans jugaven amb avantatge. Ja havien negociat amb ell en reiterades ocasions, tant en les últimes investidures de Sánchez, com en la negociació de pressupostos o la taula de diàleg. Sabien què es trobarien: "El PSOE sempre fa el mateix, el PSOE de Sánchez sempre juga a ultíssima hora. Fa que tothom arribi a la meta agonitzant".
 
A última hora del dimecres, els republicans, en aquesta voluntat de fer valdre el seu vot i que no es donés per descomptat, asseguraven que no tenien la decisió presa. Per què es donen per fets els seus vots? Han participat de la governabilitat de l'Estat en els últims anys, però a més, el PSOE s'ha esforçat a intentar imposar a l'opinió pública que compta amb els seus vots gratuïtament, amb l'objectiu d'encarir el seu possible canvi de posició. "Ho donen per fet perquè saben que si és així, ens costarà molt més no fer-ho", assenyalen des d'ERC. Coneixedors d'aquesta estratègia, els negociadors republicans van llançar advertències assegurant que calien concrecions. Hi va haver reunions presencials el dijous 10, aprofitant les recollides de credencials, però les més importants van ser el dimecres 16: "S'intensifiquen els contactes perquè veuen que se'ls tira el rellotge al damunt i no tenen els nostres suports garantits".

El missatge públic d'ERC dimecres al vespre conforme no hi havia acord, va augmentar la pressió sobre el PSOE. "Ara estem en el no. I determinats a aguantar", assegurava un càrrec de la direcció d'ERC consultat per Nació a les 21:15 del vespre. Va ser a la mitjanit quan els socialistes van enviar un document als republicans amb concrecions. "Estem tancant coses, però s'han mogut en bona direcció", apuntava a les 8:33 de l'endemà. L'objectiu era arribar a un acord redactat amb la màxima precisió possible fugint de les "ambigüetats" del PSOE. "El que fan sempre és no concretar res. Ho deixen tot en genèric. Diuen que ja ho veurem. I nosaltres sempre demanem acotar i precisar. Ja tenim experiència i sabem de quin peu calcen, perquè si no concretem, després se'n desdiuen", diu una de les veus d'ERC que ha viscut de prop múltiples negociacions a Madrid. El pacte es va acabar de segellar a primera hora del matí.

Acords similars i complementaris per casualitat

D'aquesta manera es va gestar el suport de l'independentisme a la presidenta socialista. Els acords no són iguals, però sí similars. Els dos partits posaven el focus en el català. ERC i el PSOE han pactat una llei orgànica per garantir-lo en totes les institucions espanyoles -també en la justícia- i culminar els acords per a l'ús de la llengua catalana a les institucions europees. Junts va pactar l'enviament de la petició al Consell d'Europa i l'ús del català al Congrés amb plena normalitat, sense cap reforma legal, per no ser necessària. ERC va pactar la creació d'una comissió d'investigació sobre el Catalangate. Junts, també sobre el Catalangate, i sobre les clavegueres de l'estat i els atemptats del 17-A. ERC va incloure en el pacte el fi de la repressió, un element que s'haurà de concretar en les próximes negociacions.


Els dos partits, com si d'unitat estiguéssim parlant, també van deixar ben clar que l'acord es limitava a la mesa i no a la investidura. Ara s'obre un nou episodi, el més important, en el qual ERC i Junts coincideixen en la petició d'amnistia. També en el referèndum, però amb matisos. Peticions similars, partits catalans i independentistes, però cap coordinació. "Al cap i a la fi, ens hem complementat sense necessitat d'haver-ho parlat", remarquen des d'ERC. "Nosaltres negociem diferent. Les coses, les exigim per avançat", discrepen des de Junts. S'enceta ara una nova etapa a Madrid en què, com si res hagués canviat, regna la desunió independentista.