El destí ha estat injust amb Jordi Hereu. L'actual alcalde ha comès algunes equivocacions clamoroses al llarg d'aquest últim mandat, això és cert, però no és responsable del cansament acumulat al llarg de més de trenta anys de gestió socialista de l'Ajuntament de Barcelona. De fet, Hereu va rebre l'encàrrec de l'alcaldia més ençà del punt d'inflexió que va significar el Fòrum de les Cultures, amb el prestigi del PSC en caiguda lliure després de la gestió de Joan Clos. Simplement, no ha pogut remuntar.

El cas és que, ara, qualsevol simpatitzant socialista té clar que l'última oportunitat és Montserrat Tura. I d'això qui n'és més conscient és l'aparell barceloní, amb centenars de càrrecs de confiança escampats per l'administració municipal i la Diputació de Barcelona que, inevitablement, deixaran Hereu tirat a la cuneta.

Passades les primàries, Jordi Hereu encara haurà d'aguantar tres mesos més de calvari a l'alcaldia. Desautoritzat per la direcció del PSC i derrotat a les urnes per la militància, sense possibilitat d'encapçalar les llistes. Qui sap si el partit encara li demanarà que acompanyi Montserrat Tura en el míting central de la campanya, aixecant-li el braç i amb mitja dotzena de roses a la mà.

I, el que és pitjor, ell dirà que sí.