13
de novembre
de
2016, 19:13
Actualitzat:
14
de novembre,
13:46h
Josep Maria Vila d'Abadal torna a primera fila de la política catalana. L'exalcalde de Vic i impulsor del Moviment Demòcrata Català (MDC) opta a la presidència del consell nacional de Demòcrates de Catalunya, formada arran del trencament del sector independentista d'Unió amb la direcció afí a Josep A. Duran i Lleida. Vila d'Abadal, que va deixar l'alcaldia de la capital d'Osona després de les eleccions municipals del 2015, parteix com a favorit en la votació interna que se celebrarà el 26 de novembre per escollir el president del consell nacional, en la qual es preveu que tingui almenys una rival. Les llistes encara tenen marge per presentar-se, segons fonts consultades per NacióDigital.
Un dels moviments que comporta la candidatura de Vila d'Abadal és que el MDC passarà a integrar-se dins l'estructura de Demòcrates. El partit sorgit del sector renovador d'Unió, encapçalat per Antoni Castellà, compta amb 2.300 voluntaris -els militants reben aquest terme-, més d'un centenar de regidors i una vintena d'alcaldies. De fet, tota l'estructura territorial dels democristians va passar a formar part de Demòcrates, una tendència que es reforça amb l'arribada de l'exalcalde de Vic. El reptes més immediats del partit seran la campanya pel referèndum -van ser dels primers en apostar per aquesta via- i les eleccions constituents, a les quals aspiren a presentar-se sols.
Segons l'entorn de l'exalcalde de Vic, Demòcrates representa l'herència de la Unió de l'any 1931, i aquest és un dels motius pels quals ha decidit fer el pas. La candidatura també suposa un acostament entre Vila d'Abadal i el sector sobiranista d'Unió, que l'any 2012 van discrepar en el congrés celebrat pels democristians aquell mateix any. El fundador de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va presentar-se contra Duran, que va rebre el suport del sector renovador.
Tres anys després, però, la consulta interna per decidir el rumb a les eleccions del 27-S va trastocar els equilibris interns i els sobiranistes democristians van decidir fer la seva. Unió, ara, està en concurs de creditors i deu 22,5 milions d'euros, la majoria d'ells en mans dels bancs. La situació és tan crítica que el partit liderat per Ramon Espadaler ja ha constatat que es troba "al final del camí".
Relleu de Rigol
Si s'imposa en la votació del 26 de novembre, Vila d'Abadal assumirà el càrrec que va deixar fa unes setmanes Joan Rigol, expresident del Parlament i al capdavant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, organisme en procés de repensament en la via del procés constituent. Rigol va deixar el càrrec per dos motius: va comprometre's a estar-s'hi només un any, i el seu suport a la candidatura de Francesc Homs a les eleccions espanyoles del 26-J va generar discrepàncies internes. Així ho explicaven Castellà i Mercè Jou en una entrevista a NacióDigital.
Vila d'Abadal, tot i estar apartat de la primera línia, no deixava d'estar connectat dels esdeveniments polítics del país. Sense anar més lluny, fa tan sols unes setmanes va rebre la visita de la nova direcció del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), liderada per Marta Pascal i David Bonvehí. En aquesta cita se li va plantejar cedir les sigles del MDC en cas que la denominació PDECat no rebés el vist-i-plau del ministeri de l'Interior.
Un dels moviments que comporta la candidatura de Vila d'Abadal és que el MDC passarà a integrar-se dins l'estructura de Demòcrates. El partit sorgit del sector renovador d'Unió, encapçalat per Antoni Castellà, compta amb 2.300 voluntaris -els militants reben aquest terme-, més d'un centenar de regidors i una vintena d'alcaldies. De fet, tota l'estructura territorial dels democristians va passar a formar part de Demòcrates, una tendència que es reforça amb l'arribada de l'exalcalde de Vic. El reptes més immediats del partit seran la campanya pel referèndum -van ser dels primers en apostar per aquesta via- i les eleccions constituents, a les quals aspiren a presentar-se sols.
Josep Maria Vila d'Abadal Foto: Josep Maria Montaner
Segons l'entorn de l'exalcalde de Vic, Demòcrates representa l'herència de la Unió de l'any 1931, i aquest és un dels motius pels quals ha decidit fer el pas. La candidatura també suposa un acostament entre Vila d'Abadal i el sector sobiranista d'Unió, que l'any 2012 van discrepar en el congrés celebrat pels democristians aquell mateix any. El fundador de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va presentar-se contra Duran, que va rebre el suport del sector renovador.
Tres anys després, però, la consulta interna per decidir el rumb a les eleccions del 27-S va trastocar els equilibris interns i els sobiranistes democristians van decidir fer la seva. Unió, ara, està en concurs de creditors i deu 22,5 milions d'euros, la majoria d'ells en mans dels bancs. La situació és tan crítica que el partit liderat per Ramon Espadaler ja ha constatat que es troba "al final del camí".
Relleu de Rigol
Si s'imposa en la votació del 26 de novembre, Vila d'Abadal assumirà el càrrec que va deixar fa unes setmanes Joan Rigol, expresident del Parlament i al capdavant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, organisme en procés de repensament en la via del procés constituent. Rigol va deixar el càrrec per dos motius: va comprometre's a estar-s'hi només un any, i el seu suport a la candidatura de Francesc Homs a les eleccions espanyoles del 26-J va generar discrepàncies internes. Així ho explicaven Castellà i Mercè Jou en una entrevista a NacióDigital.
Vila d'Abadal, tot i estar apartat de la primera línia, no deixava d'estar connectat dels esdeveniments polítics del país. Sense anar més lluny, fa tan sols unes setmanes va rebre la visita de la nova direcció del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), liderada per Marta Pascal i David Bonvehí. En aquesta cita se li va plantejar cedir les sigles del MDC en cas que la denominació PDECat no rebés el vist-i-plau del ministeri de l'Interior.