06
de juny
de
2023, 17:40
Actualitzat:
07
de juny,
9:45h
Anna Erra serà la nova presidenta del Parlament. Així ho ha decidit aquest dimarts a la tarda la direcció de Junts, reunida de manera extraordinària per triar la substituta de Laura Borràs a la cambra catalana. Quan han arribat juntes a la seu del partit, a les quatre de la tarda, s'ha esvaït qualsevol misteri. Borràs es va quedar sense escó definitivament la setmana passada per la pressió de la Junta Electoral Central (JEC), que l'ha desposseïda de l'acta de diputada un cop condemnada per corrupció arran del cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Erra, que deixarà de ser alcaldessa de Vic el 17 de juny -ja no es va presentar a les últimes eleccions municipals-, és considerada propera al secretari general, Jordi Turull, que des de fa setmanes apostava per ella com a nova presidenta de la cambra. Divendres, gràcies als vots d'ERC i l'abstenció de la CUP, serà escollida en un ple específic que tancarà una etapa d'interinitat.
Va ser el juliol del 2022 quan Borràs va ser suspesa del càrrec perquè se li va obrir el judici oral per la causa de la ILC, que no va arrencar fins al febrer. La condemna va arribar al cap d'un mes i va precipitar els esdeveniments, materialitzats després de les eleccions municipals. La resta de partits havien pressionat per triar ja un relleu al capdavant del Parlament, però Junts no ha volgut prendre cap decisió fins que la decisió de la JEC no ha estat irreversible. De fet, el partit sempre ha posat l'accent en el fet que la mesa del Parlament ha col·laborat de manera "proactiva" -així ho va indicar Borràs- en deixar sense escó la seva presidenta.
L'encarregada d'explicar la decisió ha estat la líder de Junts, que ha definit com a "aberració democràtica" haver-se quedat sense representació al Parlament. "Per mi va ser un trencament amb afectacions polítiques, però també amb la part més íntima i humana", ha remarcat Borràs, que ha insistit que la JEC és "reincident" i ha lamentat que la cambra catalana no ha "exhaurit" les vies per defensar-la. "He defensat aferrissadament els drets de tots els diputats. I el Parlament va nu", ha remarcat la ja expresidenta del Parlament, que considera que la institució té permanentment "qüestionada" la seva sobirania. Borràs ha indicat que es van arribar a plantejar no presentar cap candidat a substituir-la, però ha subratllat que s'hauria escollit una presidència que no fos de Junts. "I cal una presidència compromesa amb l'1-O", ha dit. També ha situat com a prioritat derogar l'article 25.4, que va servir per suspendre-la.
"L'opció que presentem té la màxima coherència", ha remarcat Borràs, que ha defensat no haver fet un pas al costat quan va ser suspesa perquè ella només fa "passos endavant". La substitució de l'expresidenta és el primer acord -i per ara únic- entre Junts i ERC en la nova etapa de relacions posterior a la davallada dels republicans en les eleccions municipals del 28 de maig. Els republicans, que van arribar a qüestionar que els exsocis lideressin la cambra -el president Pere Aragonès va donar per trencat l'acord signat al principi de la legislatura-, han protagonitzat un viratge que passa per tornar a acostar-se a Junts i prioritzar els acords independentistes tant al Govern com als ajuntaments en l'escenari postelectoral.
Aurora Madaula, escudera de Borràs a la mesa, es va autodescartar fa unes setmanes. El seu nom, a banda, comptava amb un problema d'origen: no comptaria amb el suport majoritari del grup parlamentari. Fa unes setmanes, un diputat es feia aquesta pregunta sobre ella: "Superaria una votació dins del grup?". Davant d'això, l'entorn de Borràs -així ho testimonien diverses veus consultades per Nació- va començar a fer circular el nom de d'Antoni Castellà, cap de files de Demòcrates de Catalunya i nou diputat precisament en substitució de la líder de Junts quan ha corregut la llista, sense que ell hagi maniobrat personalment per aconseguir el càrrec.
En una entrevista divendres passat a Catalunya Ràdio, Borràs va assenyalar que Castellà seria un "magnífic" president del Parlament. Dins del grup parlamentari, això sí, hi havia una reticència: tècnicament, el també membre de la direcció del Consell per la República no és de Junts. "La presidenta d'un partit proposa el d'un altre?", es preguntava una veu amb ascendència entre els diputats actuals, que també recalcava que estaven "preparats" per defensar el nom d'Erra dins l'executiva d'aquest dimarts en cas que Borràs hagués formalitzat una alternativa. La decisió ha tornat a posar el termòmetre dels equilibris a Junts entre les municipals i les espanyoles. I, en aquesta ocasió, la balança s'ha acabat inclinant cap al sector pragmàtic de la formació.
Va ser el juliol del 2022 quan Borràs va ser suspesa del càrrec perquè se li va obrir el judici oral per la causa de la ILC, que no va arrencar fins al febrer. La condemna va arribar al cap d'un mes i va precipitar els esdeveniments, materialitzats després de les eleccions municipals. La resta de partits havien pressionat per triar ja un relleu al capdavant del Parlament, però Junts no ha volgut prendre cap decisió fins que la decisió de la JEC no ha estat irreversible. De fet, el partit sempre ha posat l'accent en el fet que la mesa del Parlament ha col·laborat de manera "proactiva" -així ho va indicar Borràs- en deixar sense escó la seva presidenta.
L'encarregada d'explicar la decisió ha estat la líder de Junts, que ha definit com a "aberració democràtica" haver-se quedat sense representació al Parlament. "Per mi va ser un trencament amb afectacions polítiques, però també amb la part més íntima i humana", ha remarcat Borràs, que ha insistit que la JEC és "reincident" i ha lamentat que la cambra catalana no ha "exhaurit" les vies per defensar-la. "He defensat aferrissadament els drets de tots els diputats. I el Parlament va nu", ha remarcat la ja expresidenta del Parlament, que considera que la institució té permanentment "qüestionada" la seva sobirania. Borràs ha indicat que es van arribar a plantejar no presentar cap candidat a substituir-la, però ha subratllat que s'hauria escollit una presidència que no fos de Junts. "I cal una presidència compromesa amb l'1-O", ha dit. També ha situat com a prioritat derogar l'article 25.4, que va servir per suspendre-la.
"L'opció que presentem té la màxima coherència", ha remarcat Borràs, que ha defensat no haver fet un pas al costat quan va ser suspesa perquè ella només fa "passos endavant". La substitució de l'expresidenta és el primer acord -i per ara únic- entre Junts i ERC en la nova etapa de relacions posterior a la davallada dels republicans en les eleccions municipals del 28 de maig. Els republicans, que van arribar a qüestionar que els exsocis lideressin la cambra -el president Pere Aragonès va donar per trencat l'acord signat al principi de la legislatura-, han protagonitzat un viratge que passa per tornar a acostar-se a Junts i prioritzar els acords independentistes tant al Govern com als ajuntaments en l'escenari postelectoral.
Una alcaldessa amb projecció
Erra, alcaldessa de Vic durant dues legislatures i diputada des del 2018, és considerada propera a Turull, que en va elogiar la tasca en un míting celebrat a la capital d'Osona el penúltim dia de campanya. El repartiment de seients de l'acte va fer que estigués de costat amb Borràs. La futura presidenta de la cambra va ser la segona dirigent més votada -va rebre més suports que la seva líder- en el congrés del partit celebrat a Argelers, i forma part de les veus provinents del món municipal amb més ascendència. En les travesses per ocupar la presidència del Parlament també hi va ser Marta Madrenas, alcaldessa de Girona fins dissabte de la setmana vinent, però ha quedat descartada perquè serà la candidata de Junts a la demarcació gironina el 23-J. "Tots els diputats som de Junts", ha apuntat l'expresidenta en relació a les afinitats de cadascú.Aurora Madaula, escudera de Borràs a la mesa, es va autodescartar fa unes setmanes. El seu nom, a banda, comptava amb un problema d'origen: no comptaria amb el suport majoritari del grup parlamentari. Fa unes setmanes, un diputat es feia aquesta pregunta sobre ella: "Superaria una votació dins del grup?". Davant d'això, l'entorn de Borràs -així ho testimonien diverses veus consultades per Nació- va començar a fer circular el nom de d'Antoni Castellà, cap de files de Demòcrates de Catalunya i nou diputat precisament en substitució de la líder de Junts quan ha corregut la llista, sense que ell hagi maniobrat personalment per aconseguir el càrrec.
Míting final de Junts a Vic en la campanya municipal Foto: Adrià Costa Rifà
En una entrevista divendres passat a Catalunya Ràdio, Borràs va assenyalar que Castellà seria un "magnífic" president del Parlament. Dins del grup parlamentari, això sí, hi havia una reticència: tècnicament, el també membre de la direcció del Consell per la República no és de Junts. "La presidenta d'un partit proposa el d'un altre?", es preguntava una veu amb ascendència entre els diputats actuals, que també recalcava que estaven "preparats" per defensar el nom d'Erra dins l'executiva d'aquest dimarts en cas que Borràs hagués formalitzat una alternativa. La decisió ha tornat a posar el termòmetre dels equilibris a Junts entre les municipals i les espanyoles. I, en aquesta ocasió, la balança s'ha acabat inclinant cap al sector pragmàtic de la formació.