18
d'agost
de
2020, 19:00
Actualitzat:
19:02h
L'enèsim xoc entre Junts per Catalunya i ERC al Parlament, ara per les resolucions contra la monarquia, no és més que l'epíleg d'un Govern que està a expenses d'una convocatòria electoral. Tot l'arc parlamentari es troba a l'espera del xiulet del final del partit, en mans del president Quim Torra, que ha de posar fi a una coalició a la Generalitat que ha estat turbulenta des del primer dia i que ha convertit l'hemicicle del Parlament en el seu principal ring. El darrer episodi: el ple extraordinari sobre la monarquia del 7 d'agost, que ha acabat amb JxCat acusant els republicans d'alinear-se amb el bloc de la "censura" de la mà de Ciutadans i el PSC.
La reunió de la mesa, tot i ser telemàtica, ja es preveia tensa. La reprovació del rei i les resolucions que reivindiquen l'autodeterminació i l'1-O no van ser publicades íntegrament en el butlletí oficial per ordre del secretari general de la cambra, Xavier Muro, en un moviment destinat a evitar contravenir interlocutòries del Tribunal Constitucional (TC) i les conseqüències penals que se'n podrien derivar. Torra va alçar la veu el 10 d'agost per exigir al president de la cambra, Roger Torrent, que destituís el lletrat i JxCat va vehicular aquesta reclamació a través d'un escrit que s'ha dirimit aquest dimarts.
Els de Torra i Carles Puigdemont, però, s'han quedat sols defensant el cessament de Muro. El vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, s'ha mostrat bel·ligerant durant la reunió, però la majoria de l'òrgan, també ERC, ha tancat files amb el lletrat. Torrent ha pres la paraula i ha qualificat de "molt greu" que no es publiquin íntegrament resolucions aprovades pel ple, però ha assenyalat que la culpa és del TC, que "amenaça" treballadors públics. El seu argument és que els polítics han d'assumir les conseqüències de les seves decisions encara que tinguin "un elevat cost personal", però que no es pot fer la mateixa exigència als funcionaris de les institucions.
De fet, davant les exigències de JxCat, que han incomodat els lletrats, el propi Muro també ha advertit que el seu deure és impedir qualsevol actuació que pugui suposar un incompliment de les interlocutòries. Acabada la reunió, els dards del partit de Torra s'han tornat a centrar en Torrent i ERC, als quals acusen d'haver abandonat la defensa dels drets dels diputats. Aquest retret ha estat una constant durant tota la legislatura i té el seu detonant en una data que JxCat té gravada a foc: la del 30 de genere del 2018. Va ser aquell dia quan Torrent va suspendre el ple d'investidura a distància de Carles Puigdemont.
La reunió de la mesa, tot i ser telemàtica, ja es preveia tensa. La reprovació del rei i les resolucions que reivindiquen l'autodeterminació i l'1-O no van ser publicades íntegrament en el butlletí oficial per ordre del secretari general de la cambra, Xavier Muro, en un moviment destinat a evitar contravenir interlocutòries del Tribunal Constitucional (TC) i les conseqüències penals que se'n podrien derivar. Torra va alçar la veu el 10 d'agost per exigir al president de la cambra, Roger Torrent, que destituís el lletrat i JxCat va vehicular aquesta reclamació a través d'un escrit que s'ha dirimit aquest dimarts.
Els de Torra i Carles Puigdemont, però, s'han quedat sols defensant el cessament de Muro. El vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, s'ha mostrat bel·ligerant durant la reunió, però la majoria de l'òrgan, també ERC, ha tancat files amb el lletrat. Torrent ha pres la paraula i ha qualificat de "molt greu" que no es publiquin íntegrament resolucions aprovades pel ple, però ha assenyalat que la culpa és del TC, que "amenaça" treballadors públics. El seu argument és que els polítics han d'assumir les conseqüències de les seves decisions encara que tinguin "un elevat cost personal", però que no es pot fer la mateixa exigència als funcionaris de les institucions.
De fet, davant les exigències de JxCat, que han incomodat els lletrats, el propi Muro també ha advertit que el seu deure és impedir qualsevol actuació que pugui suposar un incompliment de les interlocutòries. Acabada la reunió, els dards del partit de Torra s'han tornat a centrar en Torrent i ERC, als quals acusen d'haver abandonat la defensa dels drets dels diputats. Aquest retret ha estat una constant durant tota la legislatura i té el seu detonant en una data que JxCat té gravada a foc: la del 30 de genere del 2018. Va ser aquell dia quan Torrent va suspendre el ple d'investidura a distància de Carles Puigdemont.
Lamentam que avui a la mesa del @parlamentcat els partidaris de l’autocensura i de la censura (ERC, Cs i PSC) s’hagin alineat per avalar la decisió de censurar les resolucions contra la monarquia borbònica.
— Josep Costa
Sense defensar la sobirania del Parlament no hauriem fet l’1O.