Un dia després de la Diada de la Catalunya Nord, que va congregar més d'un miler de persones en una manifestació a Perpinyà, algunes figures polítiques, entre elles i per a sorpresa de tothom l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, s'han reunit a Prats de Molló per la inauguració de la Casa Macià, coincidint amb el centenari de l'intent d'alliberar el país organitzat per Francesc Macià. A més de Puigdemont, a l'acte també han assistit els expresidents Jordi Pujol i Pere Aragonès; el president del Parlament, Josep Rull; l'expresidenta de la cambra Carme Forcadell; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; i el secretari general de Junts, Jordi Turull.
Puigdemont ha tornat per primera vegada al país des que el jutge Pablo Llarena li va retirar l'ordre de detenció. La seva visita a Catalunya estava prevista després de les eleccions del 29-N, però l'expresident no ha volgut perdre's l'acte d'inauguració que ha reunit més de 500 persones. La Casa Macià ha obert les portes aquest diumenge com a espai de "cultura i memòria" cent anys després dels Fets de Prats de Molló. L'antiga Vil·la Denise, des d'on Francesc Macià i el seu estat major van preparar un complot per intentar enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República Catalana, s'ha restaurat gràcies a la feina de més d'un centenar de voluntaris.
El nou espai expositiu inclou documents originals i explica, a través d'un audiovisual, els esdeveniments. "És un final i un principi", ha assegurat el president de la Fundació Casa Macià i exconseller de Cultura, Lluís Puig. El patronat de l'entitat està integrat, entre altres membres, per Carles Puigdemont, Pere Aragonès, Laura Forcadell, l'expresident Quim Torra i l'exconsellera Àngels Ponsa. Ara, es preveu que aculli actes culturals i de memòria i estigui oberta a rebre visites.
Maciá, qui va ser el primer president de la Generalitat republicana, va ser traslladat a París després de l'intent d'enderrocar la dictadura de Primo de Rivera junt amb una quinzena de membres del seu estat major, on se'ls va jutjar a principis del 1927. Allà, només Macià va ser condemnat a una pena de vuit mesos de presó, que se li va condonar per la seva expulsió a Bèlgica. Els Fets de Prats de Molló, però, si bé van acabar en derrota, com subratlla Puig també van ajudar a "projectar internacionalment Catalunya i generar el mite de Francesc Macià -conegut amb el sobrenom de l'Avi- per arribar a ser president de la Generalitat l'any 1931".
