ERC i Junts s'han afanyat aquest dilluns a restar transcendència a la cimera de Lledoners, avançada divendres per NacióDigital, que servirà per afrontar per primer cop la negociació de l'estructura del Govern, carpeta que centrarà l'atenció dels negociadors durant aquesta setmana. Era un missatge cosmètic. Cap dels dos partits vol ensenyar les cartes més del compte i fixa el relat més convenient per a la negociació, però és una evidència que la trobada d'aquest dimarts a la presó del Bages s'endevina rellevant. Primer, perquè ERC ja ha verbalitzat que aquesta és una setmana "clau" per assolir un acord -que els republicans voldrien abans de l'1 de maig-. I, en segon terme, perquè el candidat a la presidència, Pere Aragonès, s'hi implicarà personalment. Aragonès, que ja ha tingut un paper actiu en el diàleg amb Junts -més enllà de les funcions dels equips negociadors-, serà a Lledoners per veure's amb Jordi Sànchez, secretari general del partit de Carles Puigdemont i home fort de la negociació.

Tal com ha informat aquest diari en els últims dies, l'estructura del nou Govern serà la carpeta estrella de la cimera de Lledoners. El primer intercanvi directe, de fet, sobre el disseny de l'executiu. Les dues formacions preveuen que la definició de l'arquitectura governamental -conselleries, comissionats (una figura amb la qual vol jugar Aragonès) i secretaries generals- sigui el nucli de les converses de les pròximes jornades de treball, després que s'hagi avançat de forma significativa en el programa del Govern i la creació d'espais de coordinació. "És un reunió important", admeten les fonts consultades quan se'ls pregunta per la reunió d'aquest dimarts al centre penitenciari. ERC no ha aclarit públicament si hi participarà Oriol Junqueras, per bé que Junts ho dona per fet. La cita al més "alt nivell" -segons les veus consultades- també inclourà una versió reduïda dels equips negociadors. No hi participaran els presos polítics de Junts, ni Jordi Turull ni Josep Rull, amb un paper secundari en l'organització pilotada per Sànchez. 

El que sí que han fet saber els republicans aquest dilluns és que consideren "imprescindible" obrir ja la negociació de com s'organitzarà el nou executiu per fer possible una entesa que no es demori més. En aquests termes s'ha expressat Sergi Sabrià, un dels integrants de l'equip negociador d'ERC, que ha advertit que el seu partit està preparat per treballar "altres opcions" si no hi ha pacte per formar un executiu de coalició am Junts. En síntesi, governar en solitari. Al seu torn, Elsa Artadi -portaveu de la formació de Puigdemont i també veu amb ascendent en el diàleg amb ERC-, ha rebutjat ultimàtums. Ha comunicat que Junts prefereix quedar-se fora del Govern si no s'assoleix un "bon acord", i ha retret als republicans que facin servir un "doble discurs incomprensible" amb els ultimàtums. Diuen que, en privat, no els han rebut.

[noticiadiari]2/219110[/noticiadiari]
Segons fonts consultades per NacióDigital, a mitjans de la segona setmana d'abril es va accelerar el debat sobre com abordar l'arquitectura del Govern. Davant les dificultats sobre el full de ruta -que s'ha deixat pràcticament pel final- i la creació d'un nou organisme col·legiat per decidir l'estratègia del procés, els equips negociadors van començar a perfilar el programa de l'executiu, una divisió d'àrees que implica abordar-ne el repartiment. "Fa temps que es treballa internament sobre propostes d'estructura", remarca un coneixedor de les converses, per bé que no s'ha intercanviat cap document sobre aquesta carpeta entre Junts i ERC. Els de Puigdemont van reclamar el dia 16 d'abril que els republicans desgranessin com seria l'organigrama de l'executiu, embrió del decret d'àmbits que hauria de signar Aragonès en arribar a Palau, i lamenten haver hagut d'esperar més de deu dies per tenir-ne tots els detalls.

"No hauria de portar gaire problemes", remarca un coneixedor de les negociacions preguntat sobre si el repartiment de conselleries suposarà un escull rellevant en les converses. Els partits han estat molt curosos de portes enfora, però també de portes endins: hi ha conselleries ocupades actualment per Junts on es lamenta, sempre en privat, que la informació no acaba de fluir. En essència, la formació de Puigdemont defensa un repartiment com l'actual, però a l'inrevés. Això voldria dir assumir Acció Exterior -peça cobejada perquè implicaria una relació fluïda amb l'exili-, Salut -plaça reservada per a Josep Maria Argimon- i abandonar Interior, que aniria a parar a les files republicanes. Això implicaria assumir Justícia, on podria aterrar Miquel Sàmper.

El Govern actual té 13 conselleries, set d'ERC -Economia, Acció Exterior, Educació, Salut, Justícia, Treball i Agricultura- i sis de Junts -Presidència, Interior, Territori, Cultura, Polítiques Digitals i Empresa, a banda de la secretaria del Govern-. Una de les joies de la corona, Economia, té nom i cognoms: Elsa Artadi. El departament, associat a la vicepresidència, és clau pel funcionament de l'administració, perquè elabora els pressupostos i se situa en una posició preeminent respecte la resta de departaments. Des d'Economia, Junts aspira a governar els fons europeus, i així ho ha fet saber en les negociacions des del primer moment. Això xoca amb la idea d'Aragonès, que aspira a crear un comissionat específic liderat per Miquel Puig des de Presidència.

[noticiadiari]2/219173[/noticiadiari]
Aquesta conselleria apareix com l'horitzó de Laura Vilagrà, número dos el 14-F i de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, tot i que no tindria la responsabilitat de portaveu. La fórmula del comissionat, segons l'esquema que es plantejava Aragonès durant la campanya, no tindria per què circumscriure's només als fons europeus, sinó que podria replicar-se en altres àmbits. De fet, la desaparició o fraccionament d'algunes conselleries -seria el cas de Polítiques Digitals i Administració Pública, de la qual se'n poden moure competències, o bé de Territori- podria derivar en la creació de comissionats sobre àrees específiques, com ara les infraestructures.

El que sí que ha deixat clar Aragonès en públic és que crearà tres nous departaments: Universitats i Recerca, Acció Climàtica i Feminismes. En el càsting de noms no s'hi ha entrat al detall, però pels republicans s'apunta a la continuïtat de dirigents com Ester Capella -que podria passar d'Interior a Justícia-, Bernat Solé -pendent de si el Tribunal Suprem confirma la inhabilitació pel seu rol en l'1-O quan era alcalde d'Agramunt- o bé Teresa Jordà, mentre que es dona per fet que Chakir el Homrani no seguirà. Una de les incorporacions estrella serà la de Roger Torrent, expresident del Parlament, que va ser número tres d'Aragonès el 14-F després de renunciar a plantar batalla per ser candidat.

[noticiadiari]2/219180[/noticiadiari]
Pel que fa a Junts, bona part dels consellers actuals preferirien continuar dins del Govern. Amb el pas de les setmanes han anat perdent pes opcions com Joan Canadell -tot i que Laura Borràs, en una entrevista a NacióDigital, havia assenyalat que comptava amb ell en cas de ser presidenta-, però d'altres s'han anat consolidant, com ara Josep Rius -de la màxima confiança de Puigdemont- o bé Albert Batet, fins ara al capdavant del grup parlamentari de Junts. El compromís amb la paritat, blindat per les dues formacions, obligarà a reequilibrar la composició actual de l'executiu, integrat per vuit homes i cinc dones. Amb Torra de president, el repartiment era de nou a cinc.