15
d'agost
de
2023, 12:00
Actualitzat:
15:23h
De manera cíclica, els partits nacionalistes han tingut la clau al Congrés dels Diputats. Ho poden testimoniar Felipe González -mai hauria tornat a governar sense el suport de Jordi Pujol del 1993, quan el PP ja es veia a la Moncloa-, José María Aznar -el pacte del Majestic amb CiU, cim de la política autonòmica, li va aportar la tranquil·litat necessària durant quatre anys-, José Luis Rodríguez Zapatero -tant ERC com els nacionalistes catalans s'hi van aliar puntualment- i fins i tot Mariano Rajoy, que després de perdre la majoria absoluta va haver de buscar el PNB per tenir estabilitat. Els nacionalistes bascos, de fet, li van aprovar els pressupostos del 2018 i, una setmana després, el feien fora del govern espanyol amb el suport a la moció de censura de Pedro Sánchez. Una exhibició de pragmatisme que, al mateix temps, no va sorprendre ningú.
Els nacionalistes bascos sempre han estat al centre de l'equació i han ocupat una bona quota de titulars després que Fernando Clavijo, secretari general de Coalició Canària i president de la regió, proposés en una entrevista a La Vanguardia que el PNB hauria de presidir el Congrés. Els jeltzales disposen de cinc escons, un menys que l'anterior legislatura i un per sota dels que té Bildu -el gran rival al País Basc-, però no han perdut el paper de ròtula a la cambra. I, a diferència de l'esquerra abertzale, que ja ha garantit el suport a Sánchez i al candidat que el PSOE plantegi per liderar el Congrés, els nacionalistes bascos estan immersos en la negociació habitual. Aquesta vegada demanen als socialistes que ofereixin una proposta territorial que també resolgui el trencaclosques català -que no els és aliè- per almenys dues dècades.
En aquests termes es va expressar Aitor Esteban, portaveu del PNB, en una entrevista publicada fa dues setmanes al diari El País. Però una cosa és que les sigles històriques del nacionalisme basc tinguin experiència negociadora i, una altra, que se'ls legitimi com per presidir el Congrés dels Diputats. Tant el PSOE com Sumar van sortir aquest dilluns des de la cambra -són dies de recollida de credencials a l'espera que es constitueixi la mesa- per tancar la porta a la proposta canària sobre una presidència basca. "Ha de ser una persona del PSOE", va indicar Nadia Calviño, vicepresidenta en funcions del govern espanyol. "Cal atendre la proporcionalitat", ha resumit Marta Lois, la flamant portaveu parlamentària de Sumar.
La negativa també ha arribat per part de Bildu, amb qui el PNB juga una partida de llarg abast per la governabilitat al País Basc amb els socialistes com a actor imprescindible. Que els nacionalistes presideixin el Congrés, va assenyalar Mertxe Aizpurua, portaveu de l'esquera abertzale, és una possibilitat que "no està ni tan sols sobre la taula". Això no vol dir, però, que el PNB no formi part de la mesa, com va passar en la segona legislatura de Zapatero, quan José Ramón Beloki va ser secretari segon de l'òrgan rector de la cambra, que ja no presidirà Meritxell Batet. Els nacionalismes han format part de la mesa en altres etapes, però mai l'han presidida.
Aquesta responsabilitat sempre ha estat reservada a les grans formacions estatals -UCD, el PSOE i el PP, que en les últimes dècades s'han anat repartint la presidència de la cambra en funció dels resultats obtinguts-, tot i les entrades puntuals de dirigents nacionalistes. Jordi Jané, per exemple, va ser vicepresident quart de la cambra entre el 2008 i el 2015, moment en què va deixar la responsabilitat per aterrar al Govern liderat per Artur Mas quan CiU es va trencar. Des d'aquell moment que no hi ha hagut més representants de formacions d'obediència no estatal, tot i que Gerardo Pisarello, dels comuns, ha format part de la mesa en dues etapes.
L'òrgan rector de la cambra està conformat per nou persones. El bloc liderat pel PSOE aspira a mantenir la presidència -el nom, per ara, és una incògnites; diverses informacions apunten a Félix Bolaños i Francina Armengol com els més ben posicionats-, dues vicepresidències i dues secretaries, de manera que tindrien cinc cadires. Els vots de Junts, que no fixarà posició fins minuts abans de la votació, tenen tots els números de convertir-se en decisius en el marc d'una negociació que ha tornat a demostrar, aritmètica al marge, les dificultats de la concepció plurinacional de l'Estat per consolidar-se a les principals institucions espanyoles.
Els nacionalistes bascos sempre han estat al centre de l'equació i han ocupat una bona quota de titulars després que Fernando Clavijo, secretari general de Coalició Canària i president de la regió, proposés en una entrevista a La Vanguardia que el PNB hauria de presidir el Congrés. Els jeltzales disposen de cinc escons, un menys que l'anterior legislatura i un per sota dels que té Bildu -el gran rival al País Basc-, però no han perdut el paper de ròtula a la cambra. I, a diferència de l'esquerra abertzale, que ja ha garantit el suport a Sánchez i al candidat que el PSOE plantegi per liderar el Congrés, els nacionalistes bascos estan immersos en la negociació habitual. Aquesta vegada demanen als socialistes que ofereixin una proposta territorial que també resolgui el trencaclosques català -que no els és aliè- per almenys dues dècades.
En aquests termes es va expressar Aitor Esteban, portaveu del PNB, en una entrevista publicada fa dues setmanes al diari El País. Però una cosa és que les sigles històriques del nacionalisme basc tinguin experiència negociadora i, una altra, que se'ls legitimi com per presidir el Congrés dels Diputats. Tant el PSOE com Sumar van sortir aquest dilluns des de la cambra -són dies de recollida de credencials a l'espera que es constitueixi la mesa- per tancar la porta a la proposta canària sobre una presidència basca. "Ha de ser una persona del PSOE", va indicar Nadia Calviño, vicepresidenta en funcions del govern espanyol. "Cal atendre la proporcionalitat", ha resumit Marta Lois, la flamant portaveu parlamentària de Sumar.
La negativa també ha arribat per part de Bildu, amb qui el PNB juga una partida de llarg abast per la governabilitat al País Basc amb els socialistes com a actor imprescindible. Que els nacionalistes presideixin el Congrés, va assenyalar Mertxe Aizpurua, portaveu de l'esquera abertzale, és una possibilitat que "no està ni tan sols sobre la taula". Això no vol dir, però, que el PNB no formi part de la mesa, com va passar en la segona legislatura de Zapatero, quan José Ramón Beloki va ser secretari segon de l'òrgan rector de la cambra, que ja no presidirà Meritxell Batet. Els nacionalismes han format part de la mesa en altres etapes, però mai l'han presidida.
Aquesta responsabilitat sempre ha estat reservada a les grans formacions estatals -UCD, el PSOE i el PP, que en les últimes dècades s'han anat repartint la presidència de la cambra en funció dels resultats obtinguts-, tot i les entrades puntuals de dirigents nacionalistes. Jordi Jané, per exemple, va ser vicepresident quart de la cambra entre el 2008 i el 2015, moment en què va deixar la responsabilitat per aterrar al Govern liderat per Artur Mas quan CiU es va trencar. Des d'aquell moment que no hi ha hagut més representants de formacions d'obediència no estatal, tot i que Gerardo Pisarello, dels comuns, ha format part de la mesa en dues etapes.
L'òrgan rector de la cambra està conformat per nou persones. El bloc liderat pel PSOE aspira a mantenir la presidència -el nom, per ara, és una incògnites; diverses informacions apunten a Félix Bolaños i Francina Armengol com els més ben posicionats-, dues vicepresidències i dues secretaries, de manera que tindrien cinc cadires. Els vots de Junts, que no fixarà posició fins minuts abans de la votació, tenen tots els números de convertir-se en decisius en el marc d'una negociació que ha tornat a demostrar, aritmètica al marge, les dificultats de la concepció plurinacional de l'Estat per consolidar-se a les principals institucions espanyoles.