28
de gener
de
2024, 15:30
Actualitzat:
29
de gener,
11:21h
Tres frases defineixen el moment que viu Junts. "Suposo que deu estar preparant l'aterratge en el quart espai independentista", sostenia fa dues setmanes un alt dirigent afí a Jordi Turull en assabentar-se que Laura Borràs porta dies fent ronda discreta als mitjans de comunicació. "Ja tenen el que volien: han ressuscitat Convergència", es queixava amargament un membre de l'entorn de la presidenta del partit davant la polèmica que s'ha aixecat al grup parlamentari per les denúncies per assetjament de Cristina Casol -descartada per l'organisme de la cambra que vetlla per aquestes qüestions- iAurora Madaula, totes dues soldats de Borràs.
I la tercera, possiblement la més significativa. "Almenys hi ha una cosa clara amb la tria del candidat a les properes eleccions. Segur que no ho podrà ser ella. Per sort". La frase és d'un alt dirigent de Junts proper a Turull, pronunciada fa tan sols uns dies en privat, en ser preguntat pel soroll que es viu a la formació fundada per Carles Puigdemont. Existeix el risc de ruptura al partit? És factible veure un trencament entre els sectors que es van repartir el poder en el congrés del 2022, quan l'expresident va decidir deixar el lideratge intern? Ningú té la resposta definitiva, però els episodis de Madaula i Casol al Parlament han portat al límit les costures.
La direcció té previst abordar el segon cas en l'executiva d'aquest dilluns. Com s'ha arribat fins aquí? Al novembre, la diputada lleidatana -que en dues ocasions ha intentat aconseguir quotes de poder territorials i en cap d'elles se n'ha sortit- va denunciar una sèrie de diputats per un presumpte cas d'assetjament. El Parlament no li va donar la raó i, a banda, la presidenta Anna Erra -substituta, per cert, de Borràs i afí a Turull- ha proposat -com va avançar Nació aquest dijous- suspendre el protocol per revisar-lo. Fins a 26 diputats de Junts han demanat que deixi l'escó i la permanent, reunida la setmana passada, va apostar per expulsar-la si no abandonava el Parlament. Ella ja ha fet saber, en tot cas, que abans es convertirà en no adscrita.
"Estan tensant la corda", reflexionava aquesta setmana un membre del grup parlamentari. "Esperem que acabi recapacitant", ampliava un altre diputat consultat. "Realment saben a què estan jugant?", es preguntava una tercera veu a la cambra. Madaula, que també ha denunciat el grup per assetjament -com va avançar el diari Ara aquest dijous-, ja sap que Erra no compta amb la seva confiança per continuar com a secretària segona. La decisió de plegar també és personal, en aquest cas, de manera que el partit no la pot forçar del tot. Madaula és un nom controvertit a Junts, perquè quan va ser escollida vicepresidenta -a proposta de Borràs- ja va rebre vot de càstig. Des de les graderies del pavelló d'Argelers on es va fer el congrés, alts càrrecs governamentals amb passat convergent somreien de manera ostensible.
De fet, entre aquests alts càrrecs existeix certa decepció amb Turull per no haver trencat amarres amb Borràs i haver volgut prioritzar la unitat interna en tot moment, com ara amb la sortida del Govern. En aquell moment, el secretari general es va acabar alineant tàcitament amb Puigdemont i Borràs, partidaris d'abandonar l'executiu. Des d'aquell moment existeix una bretxa -no sempre visible- entre Turull i l'anomenat turullisme, que engloba aquells quadres amb un passat convergent al qual no volen renunciar. "I si se'l va triar secretari general és, precisament, per arraconar els altres", diagnostica lacònicament un dels dirigents consultats.
Què pesarà més a l'hora de prendre una decisió: tenir el partit ordenat i traspuar una certa idea de verticalitat davant d'un problema greu al grup parlamentari, o bé posar un nou pedaç que eviti -almenys per ara- un trencament? Està dissipada del tot l'amenaça d'un congrés extraordinari per plasmar els reequlibris de poder només dos anys després que Borràs i Turull pactessin els noms de l'executiva al 50%? Es corre el risc d'una escissió que impulsi l'anomenat quart espai independentista amb l'expresidenta del Parlament com a estendard moral però no electoral, perquè està condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes?
Són preguntes que, després de l'executiva d'aquest dilluns, quedaran més clares. El problema que detecten diversos dirigents consultats, però, és que el soroll de les últimes setmanes pot córrer el risc de tapar la nova etapa de negociació oberta a Madrid, amb la mediació internacional en marxa i els rèdits -encara per concretar- dels pactes amb Pedro Sánchez damunt la taula. "Mentre vam optar pel silenci i per la negociació discreta al Congrés, tot va anar millor", recalcava aquesta setmana una veu amb ascendència municipal. Un cop rubricat l'acord amb el PSOE, han tornat les turbulències. Seran les últimes? Tot indica que no serà així.
I la tercera, possiblement la més significativa. "Almenys hi ha una cosa clara amb la tria del candidat a les properes eleccions. Segur que no ho podrà ser ella. Per sort". La frase és d'un alt dirigent de Junts proper a Turull, pronunciada fa tan sols uns dies en privat, en ser preguntat pel soroll que es viu a la formació fundada per Carles Puigdemont. Existeix el risc de ruptura al partit? És factible veure un trencament entre els sectors que es van repartir el poder en el congrés del 2022, quan l'expresident va decidir deixar el lideratge intern? Ningú té la resposta definitiva, però els episodis de Madaula i Casol al Parlament han portat al límit les costures.
La direcció té previst abordar el segon cas en l'executiva d'aquest dilluns. Com s'ha arribat fins aquí? Al novembre, la diputada lleidatana -que en dues ocasions ha intentat aconseguir quotes de poder territorials i en cap d'elles se n'ha sortit- va denunciar una sèrie de diputats per un presumpte cas d'assetjament. El Parlament no li va donar la raó i, a banda, la presidenta Anna Erra -substituta, per cert, de Borràs i afí a Turull- ha proposat -com va avançar Nació aquest dijous- suspendre el protocol per revisar-lo. Fins a 26 diputats de Junts han demanat que deixi l'escó i la permanent, reunida la setmana passada, va apostar per expulsar-la si no abandonava el Parlament. Ella ja ha fet saber, en tot cas, que abans es convertirà en no adscrita.
"Estan tensant la corda", reflexionava aquesta setmana un membre del grup parlamentari. "Esperem que acabi recapacitant", ampliava un altre diputat consultat. "Realment saben a què estan jugant?", es preguntava una tercera veu a la cambra. Madaula, que també ha denunciat el grup per assetjament -com va avançar el diari Ara aquest dijous-, ja sap que Erra no compta amb la seva confiança per continuar com a secretària segona. La decisió de plegar també és personal, en aquest cas, de manera que el partit no la pot forçar del tot. Madaula és un nom controvertit a Junts, perquè quan va ser escollida vicepresidenta -a proposta de Borràs- ja va rebre vot de càstig. Des de les graderies del pavelló d'Argelers on es va fer el congrés, alts càrrecs governamentals amb passat convergent somreien de manera ostensible.
De fet, entre aquests alts càrrecs existeix certa decepció amb Turull per no haver trencat amarres amb Borràs i haver volgut prioritzar la unitat interna en tot moment, com ara amb la sortida del Govern. En aquell moment, el secretari general es va acabar alineant tàcitament amb Puigdemont i Borràs, partidaris d'abandonar l'executiu. Des d'aquell moment existeix una bretxa -no sempre visible- entre Turull i l'anomenat turullisme, que engloba aquells quadres amb un passat convergent al qual no volen renunciar. "I si se'l va triar secretari general és, precisament, per arraconar els altres", diagnostica lacònicament un dels dirigents consultats.
Què pesarà més a l'hora de prendre una decisió: tenir el partit ordenat i traspuar una certa idea de verticalitat davant d'un problema greu al grup parlamentari, o bé posar un nou pedaç que eviti -almenys per ara- un trencament? Està dissipada del tot l'amenaça d'un congrés extraordinari per plasmar els reequlibris de poder només dos anys després que Borràs i Turull pactessin els noms de l'executiva al 50%? Es corre el risc d'una escissió que impulsi l'anomenat quart espai independentista amb l'expresidenta del Parlament com a estendard moral però no electoral, perquè està condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes?
Són preguntes que, després de l'executiva d'aquest dilluns, quedaran més clares. El problema que detecten diversos dirigents consultats, però, és que el soroll de les últimes setmanes pot córrer el risc de tapar la nova etapa de negociació oberta a Madrid, amb la mediació internacional en marxa i els rèdits -encara per concretar- dels pactes amb Pedro Sánchez damunt la taula. "Mentre vam optar pel silenci i per la negociació discreta al Congrés, tot va anar millor", recalcava aquesta setmana una veu amb ascendència municipal. Un cop rubricat l'acord amb el PSOE, han tornat les turbulències. Seran les últimes? Tot indica que no serà així.