09
de novembre
de
2023, 11:45
Actualitzat:
18:33h
L'acord entre el PSOE i Junts, signat aquest dijous per Jordi Turull i Santos Cerdán a Brussel·les, acorda negociar la resolució del "conflicte històric" entre l'Estat i Catalunya a canvi que la formació que lidera Carles Puigdemont contribueixi a la governabilitat de l'Estat. La clau de volta que aferma el relat de l'acord es pot llegir en la primera pàgina, i també en l'última. En la primera, s'hi explicita que l'entesa és per "obrir una nova etapa" i per "contribuir a resoldre" el plet sobre "el futur polític de Catalunya", i s'hi consigna la necessitat de resoldre aquest conflicte "en termes diferents als de l'última legislatura", per marcar distàncies amb el rol d'ERC. També es detalla que les dues parts acorden "procurar la governabilitat" durant el nou mandat. I, en l'última pàgina de l'entesa, la fórmula que es fa servir és aquesta: "L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels pactes que resultin de les negociacions".
Quins són els detalls del pacte que, ara sí, endinsa Puigdemont en la negociació amb l'Estat? S'estableix una "metodologia de negociació" per dotar de "certeses" el procés, en la qual el "mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment" desenvoluparà les converses entre les parts. Aquest mecanisme serà "internacional", com havia defensat sempre Puigdemont. En la primera reunió dels dos equips, que s'haurà de citar aquest mateix mes de novembre, es plantejaran dues qüestions. La primera, una part de reconeixement nacional.
Aquí, Junts es compromet a plantejar un referèndum d'autodeterminació a través de l'article 92 de la Constitució, que parla de referèndums consultius aprovats pel Congrés. El PSOE, en canvi, reclamarà el desenvolupament de l'Estatut del 2006, retallat pel Constitucional. L'any 2014, el Parlament -representat per Turull, Marta Rovira i Joan Herrera- va demanar invocar aquest article -i el 150.2, per cedir les competències a Catalunya- per fer el referèndum, que va derivar en el 9-N. El Congrés ho va tombar amb una majoria aclaparadora.
Pel que a fa als "dèficits" i "limitacions" de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que en reconegui la "singularitat", per tal que se cedeixin a la Generalitat el 100% dels impostos. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar ahir que hi hauria una proposta catalana per tal que es gestionin de manera directa els ingressos, a l'estil del pacte fiscal d'Artur Mas. El PSOE, al seu torn, formalitzarà mesures que permetin "autonomia financera" i "accés als mercats" per a Catalunya, així com un diàleg "singular" sobre l'actual model de finançament. També hi haurà un pla per "facilitar" i "promoure" el retorn de les empreses que van marxar de Catalunya la tardor del 2017, després del referèndum.
Com s'encaixa la llei d'amnistia en el pacte? En el text de l'acord s'exposa que "ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments". "En aquest sentit, les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la propera legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es poguessin derivar situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin portar a accions de responsabilitat o modificacions legislatives", amplia el document. La llei es registrarà, amb tota probabilitat, aquest dilluns al Congrés.
El relat polític de l'acord
El text de l'acord entre les dues formacions dedica espai a descriure els antecedents del conflicte polític. S'exposa que "una part rellevant de la societat catalana no s'ha sentit identificada amb el sistema polític vigent a Espanya" i que aquest període de xoc entre Catalunya i l'Estat "no pot comprendre's sense la sentència del Tribunal Constitucional de 2010" sobre l'Estatut, que va desencadenar els anys del procés. El document, consensuat per les dues parts, exposa tant la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum d'independència de 2017 van ser "suspesos i posteriorment anul·lats pel TC", una descripció dels fets que evita referències delictives a l'1 d'octubre, com pretenia la formació independentista.El relat liquida de forma implícita la vigència del mandat del referèndum de la tardor del 2017, tot i que Junts introdueix en el text que "considera legítim el resultat i el mandat" de la votació. Per contra, el PSOE "nega tota legalitat i validesa" al referèndum i a la declaració d'independència del 27 d'octubre de fa sis anys. I els socialistes també subratllen el seu "rebuig a qualsevol acció unilateral". "L'intent del govern d'impedir el referèndum va donar lloc a unes imatges que ens van impactar a tots, dins i fora de les nostres fronteres", diu el text.
Per justificar el salt a l'amnistia que permetrà la investidura de Sánchez, l'acord relata que les causes judicials vinculades al procés "han tingut una incidència política rellevant" així com les "diverses resolucions d'organismes internacionals, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea del Consell d'Europa". Definit el moment del pacte com una "oportunitat històrica", el pacte avalat per Puigdemont i el PSOE exposa les "profundes divergències" -certificades també en les negociacions- que han originat el conflicte i les "discrepàncies estructurals" dels dos projectes polítics, i estableix que l'acord ha de permetre respondre a les "demandes majoritàries" del Parlament.
Acord Junts-PSOE by edicio naciodigital