La CUP ha reclamat aquest dimarts al Govern que aturi les filtracions respecte plans B al referèndum i que sigui transparent amb els passos que fa, ja sigui la licitació de les urnes o la creació de òrgans interns de coordinació, així com que ofereixi garanties en la votació i que impliqui els "comuns" en les actuacions que executa. D'aquesta manera, el portaveu dels anticapitalistes Quim Arrufat ha lamentat que la formació viu amb "cert desconcert" per les picabaralles internes dins el Govern o "el rumor permanent dins d'aquests partits entorn de plans B d'uns i altres" o el "pànic en els primers passos de compromisos". ERC, segons ha explicat la seva secretària general, Marta Rovira, des de RAC1, s'ha mostrat "absolutament d'acord" amb la creació de l'organisme amb els "comuns" perquè calen més espais "transversals".

"No es pot actuar des de la por o des de les filtracions", ha insistit l'exdiputat, que ha insistit que la certificació del referèndum com a únic horitzó viable i la claredat en els passos a fer ha de permetre "estar preparats per entomar la repressió que calgui", motiu pel qual ha cridat a "esvair tot pla B". De fet, ha lamentat que, malgrat que s'han celebrat "reunions setmanals" entre les forces independentistes, aquestes "no han estat satisfactòries", ja que considera que s'ha endarrerit el calendari, així com les firmes, les licitacions o les iniciatives per culminar-lo. Per tot això, ha demanar "una comunicació pública del Govern de forma transparent" amb "cada pas" que es faci.

Implicar els "comuns"

Així mateix, la també portaveu de la CUP Núria Gibert també ha instat a que es fixi ja la data i la pregunta i ha reclamat l'impuls d'un espai de coordinació en què tots els partidaris del referèndum -també els "comuns"- puguin certificar els passos que es fan cap al referèndum. I és que, segons els anticapitalistes, cal que el procés tingui garanties, però també ha alertat que aquest es desenvolupa "en un estat autoritari de dret i en una legalitat intervinguda, que funciona a cop d'estat judicial". "Qui no parteixi d'aquesta premissa, evita el debat real i, a més, és deshonest", ha recriminat, en un missatge velat cap a aquells sectors dels "comuns" que reclamen que el referèndum es faci com si fos amb l'acord amb l'Estat.

De fet, Catalunya Sí que es Pot va condicionar el seu suport a l'aval previ de la Comissió de Venècia i, per això, Gibert afirma que la seva formació també es fa seves les condicions d'aquest òrgan, però atenent-se a "l'excepcionalitat jurídica" del país. "No demanarem permís a la Comissió de Venècia perquè tampoc no demanarem permís a l'estat espanyol per exercir el dret a l'autodeterminació", ha asseverat, però sí que ha detallat tres garanties que reclama al Govern que es blindin: que es pugui votar tant a col·legis electorals com a l'exterior; que el recompte sigui imparcial i, per tant, amb funcionaris i no amb voluntaris -"els funcionaris voluntaris poden ser una solució a mig camí", ha afirmat-; i que tingui lloc una campanya de, com a mínim quinze dies, per part dels partidaris del sí i del no, amb la implicació dels mitjans de comunicació pública.

Dos òrgans per fer un seguiment

Per altra banda, la CUP també ha reclamat al Govern la creació de dos òrgans. Per una banda, un espai de "seguiment tècnic del procés cap al referèndum" i dels passos que fa l'executiu, per tal de donar "confiança i seguretat", i en aquest ens és on haurien de participar "els comuns". Una proposta similar a la que ja va fer l'ANC d'impulsar un "òrgan de coordinació del referèndum" format per Govern, partits sobiranistes i entitats, també per conèixer i cooperar en els mecanismes i les garanties del referèndum. Per altra banda, Gibert ha lamentat que encara no s'hagi creat el comitè d'experts juristes nacionals i internacionals que es va aprovar en el debat de política general, per fer un seguiment més jurídic de les actuacions per fer la votació, la seva adequació a la comissió de Venècia, els seus resultats i les respostes judicials de l'Estat per frenar-la.

Aquesta conferència política s'ha celebrat al Museu d'Història de Barcelona amb la presència de bona part dels diputats del grup parlamentari, com Mireia Boya, Mireia Vehí, Benet Salellas, Albert Botran, Carles Riera, Gabriela Serra o Sergi Saladié, així com diversos membres del secretariat nacional de la formació.