"Exigir la llibertat de respirar sense por a la violència i a l'empresonament són exigències bàsiques a qualsevol món que s'autodenomini democràtic". Amb aquestes paraules emmarcades en la denúncia d'un patriarcat estretament vinculat als autoritarismes i neofeixismes, la filòsofa nord-americana Judith Butler ha rebut el Premi Internacional Catalunya 2021. Referent del feminisme contemporani i experta en diseccionar el gènere, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat la defensa de la "llibertat de gènere i de la igualtat radical", valors que ha considerat una "prioritat absoluta". Butler, ha dit, és tot un "referent" per a la societat catalana.

El jurat ha reconegut que que l'obra de la guardonada "ha revolucionat i transformat la teoria feminista amb els seus estudis sobre el gènere, el seu activisme pels drets de gais i lesbianes i el seu suport al moviment queer". El seu assaig Problemes de gènere (Angle Editorial), traduït per Bel Olid, és considerat un punt d'inflexió en els estudis de gènere i el feminisme. Butler ha traslladat les seves reflexions al context actual, marcat per la pandèmia, per la guerra a Ucraïna i per una extrema dreta que "ataca" els estudis de gènere.

De l'Estat ha dit que hi ha "grups que afirmen defensar la seva nació i que defensen l'home i el matrimoni heterosexual", mentre que ha fet també referència a la identificació que fa Putin del feminisme amb "un assalt a la identitat nacional". Segons Butler, aquestes afirmacions suposen situar la desigualtat com a part de l'"statu quo nacional", un motiu pel qual estan disposats a "anar a la guerra". És per això que ha fet una crida a "desmantellar" els poders que promouen noves formes d'autoritarisme.

Aragonès ha fet una defensa de la contribució de Butler a l'hora de fer emergir que parlar d'igualtat i sexualitat "és parlar d'economia i, per tant, de desigualtat i distribució de poder". Avançar com a societat, ha dit el president, implica "sortir de la comoditat de les simplificacions" que es fan amb el gènere, especialment en moment de creixement d'una extrema dreta que pretén "destruir els fonaments de la cohesió social". 

Butler va néixer als Estats Units l'any 1956 ben una família jueva d'origen rus i hongarès, és professora a la Universitat de Berkeley i autora de múltiples volums sobre feminisme, rols de gènere i activisme. Un altre dels seus llibres més venuts durant la seva trajectòria és Desfer el gènere (Paidós, 2012), en els quals la filòsofa articula els conceptes d'intersexual, transsexual i intersexual al voltant de les teories feminista i queer. En altres llibres ha tractat com encaixen en la societat els cossos no normatius i també l'ètica de la no violència. S'ha oposat a guerres, ha fet costat al poble palestí va apadrinar moviments com Occupy Wall Street després de la crisi financera del 2008.

En clau catalana, la filòsofa va signar el manifest d'intel·lectuals a favor d'un referèndum a Catalunya abans de l'1-O, i també va ser crítica amb la violència policial per aturar-lo. També va relacionar l'autodeterminació de Catalunya amb altres moviments com ara processos de descolonització o bé l'alliberament de les dones. "En els casos de desobediència civil i en casos de revolució sempre hi ha una ruptura amb les estructures legals.