26
de desembre
de
2016, 20:06
Actualitzat:
28
de desembre,
13:46h
"És molt seu. Per bé i per mal". La frase és d'un dirigent territorial del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) que coneix bé el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El seu futur és una de les qüestions urgents que la formació hereva de Convergència ha de solucionar al llarg d'un 2017 que serà decisiu per al procés cap a la independència. Fa pràcticament un any que Puigdemont va arribar a Palau en circumstàncies excepcionals -una negociació esgotadora entre Junts pel Sí i la CUP va acabar amb la renúncia d'Artur Mas- i, a hores d'ara, els pronòstics sobre si serà candidat -o no- són incerts. Ell manté que no té previst repetir, però les urgències del partit i el procés poden alterar els seus plans, tal com va passar ara fa gairebé un any.
Existeixen dos corrents d'opinió majoritaris sobre el futur de Puigdemont entre els diversos dirigents del PDECat consultats per NacióDigital. Hi ha un grup que considera que serà "fidel" al compromís expressat: que ell era aquí per "solucionar un problema" i que no tenia cap intenció de ser candidat. "És capaç de complir-ho, especialment si s'aconsegueix fer el referèndum i en surt un resultat vinculant", manté una font. "El més adequat seria no pressionar-lo", sosté un dirigent consultat. "Ell sabrà què vol fer", resumeix una altra veu dels hereus de Convergència.
Misteri per tenir tothom arrenglerat
A l'altra banda hi ha tot un seguit de consultats que indiquen una versió diferent i, possiblement, més rebuscada. "No es pot descartar que alimenti el misteri per tenir-nos a tots arrenglerats", expressen veus de la sala de màquines del PDECat. Un dirigent manté que, "per responsabilitat", podria canviar la seva opinió i acabar encapçalant la llista dels nacionalistes a les properes catalanes. En un principi haurien de ser el març del 2018, però no són poques les veus dins la formació -especialment entre sectors governamentals que no acabaven de veure clara l'aposta pel referèndum vinculant- que ja preveuen eleccions a la tardor vinent.
Puigdemont, que per ara afirma no contemplar l'escenari de no liderar les sigles nacionalistes als propers comicis, només ha obert la porta a ser candidat en cas que quedi estroncat el full de ruta. El seu compromís, assumit en el debat d'investidura, és el de portar el país "de la postautonomia a la preindependència". El partit, cada vegada més, el destaca com a "actiu" en un moment de caiguda a les enquestes. Un escenari que ha obert un període de "reflexió" dins del PDECat. Segons va avançar l'agència Efe, el tàndem Marta Pascal-David Bonvehí va fer una crida a la "disciplina" en l'última reunió de la direcció executiva.
El paper de Mas
La incertesa sobre el futur de Puigdemont fa que sigui motiu de conversa entre dirigents. Artur Mas, segons asseguren fonts consultades a NacióDigital, ja ha tractat la qüestió en reunions privades. L'expresident manté contacte permanent amb tots els sectors de la formació i planteja "diversos noms" com a alternativa per veure quina reacció tenen els interlocutors. Fa unes setmanes, no va voler descartar al 100% la possibilitat de tornar-se a presentar. "Dependrà de com evolucioni el país", va assenyalar.
Dirigents enquadrats en l'antiga direcció de Convergència observen de forma lúgubre la situació. "A un any vista de les properes eleccions , no tenim candidat a la Generalitat, ni tampoc a Barcelona . I les projeccions a les enquestes no són bones", apunta una font consultada. El partit donarà marge a Puigdemont, però tampoc vol que la situació s'allargui en excés. ERC va disparada a les enquestes -l'última, a El Periódico, li atorgava fins a 50 diputats- i els nacionalistes necessiten un candidat per fer front al vicepresident Oriol Junqueras. Diversos dirigents consultats situen el president de la Generalitat com el "millor" per "obtenir un bon resultat".
Alternatives en femení
Què passa si Puigdemont decideix no presentar-se? A les travesses que ja circulen entre els quadres nacionalistes destaquen dos noms: la consellera de la Presidència, Neus Munté, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. Munté ja va estar en boca de tothom durant la negociació entre Junts pel Sí i la CUP com a possible relleu de Mas i també ha sonat com a candidata a Barcelona, mentre que Conesa ha emergit amb força durant les últimes setmanes. Davant les veus consultades que auguren una "guerra civil" entre sectors, d'altres dirigents apunten que tot se solucionaria "amb normalitat". I, preferiblement, a través d'unes primàries, segons marquen els estatuts interns.
Munté, durant el procés congressual, va fer costat a Jordi Turull en la seva aposta per ser coordinador general. Finalment, va acabar com a vicepresidenta de la formació fent tàndem amb Mas. Conesa, després de criticar amb duresa les propostes de noms de la direcció -MésCatalunya i Catalans Convergents-, va quedar fora de la cúpula del PDECat i va presentar-se a la presidència del consell nacional. La seva victòria davant Santi Vila, conseller de Cultura i aposta de l'antic aparell, va ser ben rebuda pels sectors més renovadors. "A Conesa la promou més el seu entorn que no pas ella mateixa", manté una veu consultada.
El partit haurà de triar, també, candidat o candidata a Barcelona. Els aspirants a succeir Xavier Trias són precisament Vila i l'actual home fort del PDECat a la capital catalana, Joaquim Forn. Mercè Homs, presidenta de la federació barcelonina de l'antiga Convergència, va recordar dijous durant el sopar de Nadal de la formació que el 2017 hi havia el repte de triar cap de llista per fer front a Ada Colau. Una dirigent, per cert, amb qui el màxim dirigent català intenta bastir ponts d'entesa per defensar el referèndum pactat amb l'Estat abans que calgui engegar la via unilateral.
Més vida de partit
Precisament el sopar de Nadal del PDECat a Barcelona és un exemple de l'increment d'activitat interna de Puigdemont, que va ser l'estrella dijous passat a les Cotxeres de Sants. També va ser l'encarregat de tancar l'acte de presentació del logotip el 17 de desembre, i en les dues ocasions ha apel·lat al paper "central" dels hereus de CDC en la construcció de l'estat català. "Encara no estem acostumats a discursos tan sintètics i concisos", se sorprèn un dirigent del PDECat sobre l'estil del president en actes de partit. Puigdemont encara no ha arribat a l'estima indestructible que tenia la militància envers Mas -quan era president-, però gaudeix de tota l'ascendència que li atorga el càrrec.
Tot i que sempre se li ha atribuït "mandra" a les qüestions orgàniques, va participar activament en la confecció de la direcció executiva -la llista es va acabar de tancar en una cita entre ell, Mas, Pascal i Bonvehí- i també en la tria del logotip. Al llarg dels propers mesos decidirà si vol fer de candidat o considera que ja ha complert amb la seva feina duent el país a la "preindependència". El partit n'està molt pendent.
Existeixen dos corrents d'opinió majoritaris sobre el futur de Puigdemont entre els diversos dirigents del PDECat consultats per NacióDigital. Hi ha un grup que considera que serà "fidel" al compromís expressat: que ell era aquí per "solucionar un problema" i que no tenia cap intenció de ser candidat. "És capaç de complir-ho, especialment si s'aconsegueix fer el referèndum i en surt un resultat vinculant", manté una font. "El més adequat seria no pressionar-lo", sosté un dirigent consultat. "Ell sabrà què vol fer", resumeix una altra veu dels hereus de Convergència.
Misteri per tenir tothom arrenglerat
A l'altra banda hi ha tot un seguit de consultats que indiquen una versió diferent i, possiblement, més rebuscada. "No es pot descartar que alimenti el misteri per tenir-nos a tots arrenglerats", expressen veus de la sala de màquines del PDECat. Un dirigent manté que, "per responsabilitat", podria canviar la seva opinió i acabar encapçalant la llista dels nacionalistes a les properes catalanes. En un principi haurien de ser el març del 2018, però no són poques les veus dins la formació -especialment entre sectors governamentals que no acabaven de veure clara l'aposta pel referèndum vinculant- que ja preveuen eleccions a la tardor vinent.
Carles Puigdemont, en la presentació del logotip del nou partit a Barcelona Foto: PDEcat
Puigdemont, que per ara afirma no contemplar l'escenari de no liderar les sigles nacionalistes als propers comicis, només ha obert la porta a ser candidat en cas que quedi estroncat el full de ruta. El seu compromís, assumit en el debat d'investidura, és el de portar el país "de la postautonomia a la preindependència". El partit, cada vegada més, el destaca com a "actiu" en un moment de caiguda a les enquestes. Un escenari que ha obert un període de "reflexió" dins del PDECat. Segons va avançar l'agència Efe, el tàndem Marta Pascal-David Bonvehí va fer una crida a la "disciplina" en l'última reunió de la direcció executiva.
El paper de Mas
La incertesa sobre el futur de Puigdemont fa que sigui motiu de conversa entre dirigents. Artur Mas, segons asseguren fonts consultades a NacióDigital, ja ha tractat la qüestió en reunions privades. L'expresident manté contacte permanent amb tots els sectors de la formació i planteja "diversos noms" com a alternativa per veure quina reacció tenen els interlocutors. Fa unes setmanes, no va voler descartar al 100% la possibilitat de tornar-se a presentar. "Dependrà de com evolucioni el país", va assenyalar.
Dirigents enquadrats en l'antiga direcció de Convergència observen de forma lúgubre la situació. "A un any vista de les properes eleccions , no tenim candidat a la Generalitat, ni tampoc a Barcelona . I les projeccions a les enquestes no són bones", apunta una font consultada. El partit donarà marge a Puigdemont, però tampoc vol que la situació s'allargui en excés. ERC va disparada a les enquestes -l'última, a El Periódico, li atorgava fins a 50 diputats- i els nacionalistes necessiten un candidat per fer front al vicepresident Oriol Junqueras. Diversos dirigents consultats situen el president de la Generalitat com el "millor" per "obtenir un bon resultat".
Alternatives en femení
Què passa si Puigdemont decideix no presentar-se? A les travesses que ja circulen entre els quadres nacionalistes destaquen dos noms: la consellera de la Presidència, Neus Munté, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. Munté ja va estar en boca de tothom durant la negociació entre Junts pel Sí i la CUP com a possible relleu de Mas i també ha sonat com a candidata a Barcelona, mentre que Conesa ha emergit amb força durant les últimes setmanes. Davant les veus consultades que auguren una "guerra civil" entre sectors, d'altres dirigents apunten que tot se solucionaria "amb normalitat". I, preferiblement, a través d'unes primàries, segons marquen els estatuts interns.
Mercè Conesa és la presidenta de la Diputació de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Munté, durant el procés congressual, va fer costat a Jordi Turull en la seva aposta per ser coordinador general. Finalment, va acabar com a vicepresidenta de la formació fent tàndem amb Mas. Conesa, després de criticar amb duresa les propostes de noms de la direcció -MésCatalunya i Catalans Convergents-, va quedar fora de la cúpula del PDECat i va presentar-se a la presidència del consell nacional. La seva victòria davant Santi Vila, conseller de Cultura i aposta de l'antic aparell, va ser ben rebuda pels sectors més renovadors. "A Conesa la promou més el seu entorn que no pas ella mateixa", manté una veu consultada.
El partit haurà de triar, també, candidat o candidata a Barcelona. Els aspirants a succeir Xavier Trias són precisament Vila i l'actual home fort del PDECat a la capital catalana, Joaquim Forn. Mercè Homs, presidenta de la federació barcelonina de l'antiga Convergència, va recordar dijous durant el sopar de Nadal de la formació que el 2017 hi havia el repte de triar cap de llista per fer front a Ada Colau. Una dirigent, per cert, amb qui el màxim dirigent català intenta bastir ponts d'entesa per defensar el referèndum pactat amb l'Estat abans que calgui engegar la via unilateral.
Més vida de partit
Precisament el sopar de Nadal del PDECat a Barcelona és un exemple de l'increment d'activitat interna de Puigdemont, que va ser l'estrella dijous passat a les Cotxeres de Sants. També va ser l'encarregat de tancar l'acte de presentació del logotip el 17 de desembre, i en les dues ocasions ha apel·lat al paper "central" dels hereus de CDC en la construcció de l'estat català. "Encara no estem acostumats a discursos tan sintètics i concisos", se sorprèn un dirigent del PDECat sobre l'estil del president en actes de partit. Puigdemont encara no ha arribat a l'estima indestructible que tenia la militància envers Mas -quan era president-, però gaudeix de tota l'ascendència que li atorga el càrrec.
Tot i que sempre se li ha atribuït "mandra" a les qüestions orgàniques, va participar activament en la confecció de la direcció executiva -la llista es va acabar de tancar en una cita entre ell, Mas, Pascal i Bonvehí- i també en la tria del logotip. Al llarg dels propers mesos decidirà si vol fer de candidat o considera que ja ha complert amb la seva feina duent el país a la "preindependència". El partit n'està molt pendent.