11
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:43h
Alemanya és un dels estats on els ciutadans donen més suport a que la Unió Europea (UE) o el seu propi govern intervinguin en el conflicte polític català, ja sigui per fer de mediadora o per facilitar un referèndum. És una de les conclusions d'un estudi sobre la imatge internacional de Catalunya encarregat pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i presentat aquest dimecres i que també assenyala que, a França, hi hauria més recels a una implicació similar.
D'entre els nou estats on s'ha fet aquesta enquesta, els estats on la possibilitat d'una intervenció de la UE a favor d'alguna de les dues reivindicacions que planteja la Generalitat -referèndum o mediació- genera més consens són petits i d'independències recents, Eslovènia, Estònia i Letònia -els resultats d'aquests dos darrers s'ofereixen junts-. Tot i això, Alemanya és l'estat gran que ho veu amb millors ulls, ja que un 48% de la ciutadania creu que Brussel·les hauria de mediar i un 17%, que directament hauria d'afavorir l'exercici de l'autodeterminació. En total, un 65% d'adhesió a les demandes catalanes, quasi dos terços de les respostes.
Per contra, tan sols un 10% dels alemanys defensa que la UE no s'hi impliqui i un 14%, que ho faci defensant la unitat de l'Estat. Escassament una de cada quatre respostes, entre les dues opcions, en línia amb les demandes del govern espanyol. En el cantó oposat se situa França, on només un 46% voldria que Brussel·les actués tal com li demana el Govern -és l'únic estat amb menys de la meitat d'adhesions- i un molt proper 42% assegura que s'hauria d'inhibir o defensar l'Estat.
En la resta de casos, una clara majoria advoca perquè la UE tingui un rol actiu com a mediadora o defensora de l'autodeterminació, amb percentatges del 63% a Itàlia, el 61% a Suïssa -que no forma part del club europeu-, el 60% al Regne Unit i el 57% a Suècia. De mitjana, un 60% dels enquestats creu que la UE hauria d'implicar-se en la línia del que li demana la Generalitat.
En canvi, el percentatge cau força quan es demana si qui hauria de mullar-se és el govern nacional. En aquest cas, un 34% creu que el seu executiu no s'ha de posicionar, mentre que un 27% defensa que hauria de fer de mediador i un 14% opina que hauria de donar suport a la Generalitat per exercir l'autodeterminació -en total, per tant, tan sols un 41% els implicarien en alguna de les demandes catalanes-. Un 12%, en canvi, tancaria files amb el govern espanyol i un 13% no ho sap.
Eslovènia, amb un rellevant 48% d'enquestats favorables a avalar el referèndum i un 14% més a favor de la mediació, seria l'únic estat en què la majoria de ciutadans voldria que el govern nacional atengués a les demandes catalanes. Tot i això, Suïssa i Alemanya es quedarien a prop de la meitat de respostes positives i, en el cas germànic, un 12% donaria suport a empènyer pel referèndum i un 36%, a que el seu executiu mediés. Sumarien, per tant, deu punts més que el 26% que advoca perquè el govern se'n desentengui i el 12% que voldria que fes costat explícit a la unitat de l'Estat.
Els francesos, en canvi, ja veuen bé que el seu executiu prengui alguna de les dues opcions que afavoreixen els interessos del govern espanyol, amb un 55% d'adhesions, mentre que tan sols un 34% demanaria que es mullés per als de la Generalitat. El mateix percentatge que en el Regne Unit, on la suma del no posicionament i el suport a l'Estat sumarien encara un punt més. Són també refractaris a que el seu govern s'impliqui tal com li demana l'executiu català els italians i, en menor mesura, els suecs.
Malgrat aquest suport alemany a que la UE mediï o doni suport al referèndum, curiosament els ciutadans germànics són els que millor puntuen la gestió del conflicte català que ha fet fins ara Brussel·les i els únics que l'aproven, amb un 5,3. Els més crítics, en canvi, són els eslovens (3,3), seguits dels estonians i letons (3,9), els suïssos (4,3) i els suecs (4,3). Els francesos quasi l'aproven, amb un 4,9, els italians li posen un 4,8 i els britànics, un 4,2.
Sigui com sigui, el treball de camp es va fer entre el 23 de setembre i el 2 d'octubre, abans de la sentència del procés. De la mateixa manera, aquestes dades no reflecteixen l'opinió del gruix de la ciutadania de cada país, sinó de la més informada, ja que es van filtrar aquells enquestats entre els que estaven familiaritzats en qüestions d'actualitat internacional. Per això, només un 38% de les persones que havien de contestar les preguntes ho van fer finalment i les altres van quedar descartades d'inici.
Per contra, tan sols un 10% dels alemanys defensa que la UE no s'hi impliqui i un 14%, que ho faci defensant la unitat de l'Estat. Escassament una de cada quatre respostes, entre les dues opcions, en línia amb les demandes del govern espanyol. En el cantó oposat se situa França, on només un 46% voldria que Brussel·les actués tal com li demana el Govern -és l'únic estat amb menys de la meitat d'adhesions- i un molt proper 42% assegura que s'hauria d'inhibir o defensar l'Estat.
En la resta de casos, una clara majoria advoca perquè la UE tingui un rol actiu com a mediadora o defensora de l'autodeterminació, amb percentatges del 63% a Itàlia, el 61% a Suïssa -que no forma part del club europeu-, el 60% al Regne Unit i el 57% a Suècia. De mitjana, un 60% dels enquestats creu que la UE hauria d'implicar-se en la línia del que li demana la Generalitat.
En canvi, el percentatge cau força quan es demana si qui hauria de mullar-se és el govern nacional. En aquest cas, un 34% creu que el seu executiu no s'ha de posicionar, mentre que un 27% defensa que hauria de fer de mediador i un 14% opina que hauria de donar suport a la Generalitat per exercir l'autodeterminació -en total, per tant, tan sols un 41% els implicarien en alguna de les demandes catalanes-. Un 12%, en canvi, tancaria files amb el govern espanyol i un 13% no ho sap.
Eslovènia, amb un rellevant 48% d'enquestats favorables a avalar el referèndum i un 14% més a favor de la mediació, seria l'únic estat en què la majoria de ciutadans voldria que el govern nacional atengués a les demandes catalanes. Tot i això, Suïssa i Alemanya es quedarien a prop de la meitat de respostes positives i, en el cas germànic, un 12% donaria suport a empènyer pel referèndum i un 36%, a que el seu executiu mediés. Sumarien, per tant, deu punts més que el 26% que advoca perquè el govern se'n desentengui i el 12% que voldria que fes costat explícit a la unitat de l'Estat.
Els francesos, en canvi, ja veuen bé que el seu executiu prengui alguna de les dues opcions que afavoreixen els interessos del govern espanyol, amb un 55% d'adhesions, mentre que tan sols un 34% demanaria que es mullés per als de la Generalitat. El mateix percentatge que en el Regne Unit, on la suma del no posicionament i el suport a l'Estat sumarien encara un punt més. Són també refractaris a que el seu govern s'impliqui tal com li demana l'executiu català els italians i, en menor mesura, els suecs.
Sigui com sigui, el treball de camp es va fer entre el 23 de setembre i el 2 d'octubre, abans de la sentència del procés. De la mateixa manera, aquestes dades no reflecteixen l'opinió del gruix de la ciutadania de cada país, sinó de la més informada, ja que es van filtrar aquells enquestats entre els que estaven familiaritzats en qüestions d'actualitat internacional. Per això, només un 38% de les persones que havien de contestar les preguntes ho van fer finalment i les altres van quedar descartades d'inici.