Un dels grans interrogants que no ha resolt el Govern ni les formacions que li donen suport al Parlament -Junts pel Sí i la CUP- és com es farà el trànsit de la legalitat espanyola a la catalana. Ni l'executiu ni les forces independentistes han detallat si finalment la principal llei de desconnexió -l'anomenada llei de transitorietat- entrarà en vigor en la seva totalitat o s'aprovarà només la part que té una vinculació directa amb l'organització de la votació. En qualsevol cas, la llei del referèndum especificarà la potestat de la Generalitat per habilitar col·legis electorals i assignar el personal necessari per dur a terme la votació en aquells muncipis que es desmarquin de la consulta. Es tracta, com apunten fonts sobiranistes, d'actuar "quan falli la cadena de normalitat". Determinats ajuntaments -en són exemple Cornellà i Lleida, les dues en mans del PSC- ja han mostrat el seu recel a cedir espais municipals.
Les urnes a l'acte sobiranista de diumenge passat Foto: Adrià Costa
En unes eleccions convencionals són els ajuntaments -via secretaris municipals- els que designen tant els punts de votació com els coordinadors electorals, una funció -aquesta última- que acostumen a assumir els propis secretaris. Posteriorment, la Generalitat verifica la proposta formulada pels consistoris. Fonts parlamentàries han detallat aquest dimecres que, per superar els obstacles dels ajuntaments no implicats en l'1 d'octubre, el Govern assumirà el lideratge: buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president. De fet, la llei electoral espanyola, com recorden fonts de l'executiu, no determina que hagi de ser el secretari municipal qui assumeixi la funció de controlar la votació i comunicar-ne els resultats.
De fet, la Generalitat ja treballa amb algoritmes per escollir, per exemple, punts de votació alternatius als col·legis electorals utilitzats en altres votacions i que aquest 1 d'octubre no estiguin disponibles. El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el referèndum. Una altra de les qüestions que estan damunt la taula és quines mesures prendre davant d'aquells ciutadans als quals, per sorteig, els toqui ser en una mesa i decideixin no ser-hi. "Estem acabant de discutir com volem que la gent compleixi aquest deure", destaca una font coneixedora dels detalls en marxa.
Actuacions col·legiades
El Govern ja es troba en fase d'interlocució amb els ajuntaments, i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) està preparant iniciatives per explicar als consistoris quines actuacions hauran de dur a terme. Un dels missatges que es donen des de l'executiu als ajuntaments és que, si poden, actuïn de forma "col·legiada" des del ple per dos motius: donar imatge d'unitat -el Govern actuarà de manera similar en tot el camí cap al referèndum, després d'un període de tensió interna- i repartir les responsabilitats. "És més fàcil actuar contra un president o un alcalde que fer-ho contra tot un executiu nacional o municipal", reconeixen fonts consultades.
Un dels aspectes que està en vies de resoldre és el del cens. S'ha demanat fer servir l'espanyol, que està en mans de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però no es compta amb el vist-i-plau de l'Estat. La Generalitat té les dades, i s'està explorant la fórmula per "legitimar-les" sense incórrer en cap irregularitat. La junta electoral que regirà el referèndum serà l'encarregada de gestionar aquestes qüestions. La CUP ha demanat aquest dimecres a Puigdemont que es posi ja en marxa una comissió de garanties formada per juristes de prestigi i experts internacionals, i el president els ha respost que ara és el moment de posar en marxa tota la maquinària.
Acostament amb els "comuns"
El president de la Generalitat es reunirà la setmana vinent -segons va avançar ahir al vespre l'Ara- amb el cap de files de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per tal de propiciar un acostament amb els "comuns" pel referèndum. Domènech ha advertit en múltiples ocasions que no pensen fer un "acte de fe" amb la consulta vinculant, i des que es va anunciar la data i la pregunta Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, no ha fet cap declaració. L'aspiració de la Generalitat, segons fonts governamentals, és que participin en l'obertura de col·legis electorals i que facin una crida a la participació.
La convocatòria de Domènech a Palau, expliquen fonts dels "comuns", tracta sobre la "situació política i els principals temes que preocupen al país: la corrupció, la situació d'emergència social i les garanties que preveu el Govern sobre el referèndum". Serà la primera cita oficial del nou espai polític amb el president de la Generalitat.
"Es tracta que no tinguin excuses per no sumar-s'hi", destaquen a Palau. La decisió de començar a explicar detalls de la llei del referèndum -que es pot incloure dins la llei de transitorietat o bé segregar-la- respon a una estratègia: "Que no se'ns pugui acusar de secretisme". Les polèmiques de les últimes setmanes amb els funcionaris també han dut el Govern a concretar que no se'ls necessita per fer el referèndum i a anunciar la borsa de treball per buscar "agents electorals". A banda de les garanties necessàries per aplicar el resultat, el gran dubte és quan l'Estat actuarà de debò contra la maquinària que han engegat Puigdemont i Junqueras per posar les urnes.