És curiosíssim comprovar com l'Espanya política continua tenint classificat el catalanisme com una eina de la burgesia barcelonina que, simplement, serveix per mantenir tancat el mercat espanyol. És a dir, una mentida de quatre rics del tot inofensiva que molesta més o menys depenent dels diners que se'ls deixin guanyar. Per al poder madrileny no ha passat el segle XX i continuem instal·lats en aquella guerra antiga entre els lliurecanvistes i els proteccionistes del XIX.

Quan parlen de Catalunya, no semblen recordar que Europa és un espai de lliure circulació de mercaderies i serveis i que, en conseqüència, els productes catalans estan en el mateix prestatge dels supermercats que els de qualsevol altre territori de l'espai que hi ha entre Polònia i Irlanda, entre Finlàndia i Malta. Però no, en els seus discursos només hi ha espanyols que consumeixen productes catalans de forma compulsiva sempre i quan Catalunya continuï dins d'Espanya. 

Però el més al·lucinant és que, sentint els seus arguments, sembla que Espanya només compri. De fet, mai no citen la presència gegantina d'empreses espanyoles a Catalunya. En el discurs oficial no existeixen ni Endesa ni Telefónica, ni el BBVA ni Sacyr, ni les llets de Puleva ni les galetes Cuétara. Ni els vins de la Rioja ni les assegurances Mapfre... Res. Com si ells no hi perdessin en la venjança que sempre descriuen.

En fi, ja els ho diran. I tindrà la seva gràcia el moment en què descobreixin que les seves empreses no pensen perdre ni cinc en represàlies estúpides. La pela és la pela, que diuen a la Castellana.