La querella contra Forcadell acosta l'independentisme i els «comuns»

Una setmana que havia començat amb un xoc frontal entre la Barcelona en Comú d'Ada Colau i els independentistes del PDC i ERC per la inauguració de l'exposició de les estàtues franquistes al Born ha anat virant el relat a mesura que passaven els dies i, molt en concret, les relacions entre aquests dos espais que defensen el dret a decidir. Primer va ser la defensa conjunta del projecte de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme com un acte de sobirania del Parlament, conscients que les competències de la cambra autonòmica difícilment abasten aquestes atribucions. Seguidament, va arribar el front comú en contra de l'anul·lació de la prohibició dels toros a Catalunya per part del Tribunal Constitucional (TC) i l'anunci de desacatament de la seva sentència. Finalment, la querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha tornat a reunir representants dels grups independentistes amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. I només ha estat un primer acte contra la judicialització del procés, ja que les entitats sobiranistes han convocat una mobilització pel 13 de novembre per fer sentir forta aquesta proclama.

Així, més enllà del procés estricte o els detalls d'un referèndum unilateral o pactat, l'independentisme i els "comuns" es van trobant per la via dels fets contra l'actitud de l'Estat vers Catalunya i en terrenys propers a la desobediència que, per ara, només la CUP reclama sense matisos -el president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull, aquest dijous ha plegat un pòster dels anticapitalistes que, en la part que va deixar visible, hi deia "Sense por!" i, en la part amagada, "desobeïm per la independència-. De fet, els dirigents independentistes ja fa temps que pronostiquen que, a mesura que la pressió de l'Estat contra Catalunya augmenti en consonància amb l'avenç del procés, els "comuns" hauran de triar si situar-se al costat de l'exercici del dret a decidir unilateral o de la repressió de les institucions espanyoles. L'alineament no és complet encara, però les coincidències són cada cop menys puntuals.

I és que aquest dijous els sobiranisme al complet es trobava davant del Parlament per fer costat a Forcadell, però també als altres càrrecs pendents de processos judicials a causa del procés, com Artur Mas -que no va poder ser a la concentració per problemes d'agenda-, Joana Ortega, Irene Rigau o Francesc Homs per organitzar el 9-N, o d'electes locals com el regidor de la CUP de Vic Joan Coma, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, l'equip de govern de Badalona o, en definitiva, els afectats pels 401 processos judicials oberts contra ajuntaments arran del procés sobiranista. I, en línia del que demanava Rigau i tal com va avançar NacióDigital, les entitats sobiranistes han decidit donar coherència a la protesta contra aquests processos de judicialització de la política cridant a una gran mobilització que tindrà lloc el 13 de novembre. Els detalls concrets de la convocatòria es faran públics properament.
 
Així, Colau o el seu tinent d'alcalde Jaume Asens es fonien davant del Parlament junt als consellers Neus Munté, Raül Romeva, Antoni Comín, Meritxell Borràs i Josep Rull, els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'AMI, Neus Lloveras, també amb diputats de Catalunya Sí que es Pot com Lluís Rabell, Joan Giner, Jéssica Albiach, Hortènsia Grau, Joan Josep Nuet o Marc Vidal, expresidents de la cambra com Núria de Gispert i Joan Rigol, o regidors perseguits per la justícia com Joan Coma (Vic) o José Téllez (Badalona), per no parlar de la nodrida representació del PDC, ERC i la CUP. I de fons, els aplaudiments, crits i càntics de centenars de persones que, de tant en tant, cantaven improvisadament Els Segadors o L'Estaca.

Les escridassades es van concentrar en representants de C's com Inés Arrimadas o Carlos Carrizosa, tot i que Lluís Rabell va rebre també una destacable xiulada quan va marxar de la concentració, un rebuig que els diputats independentistes lamentaven, conscients que aquesta actitud d'algunes bases no ajuden a teixir ponts.

Per això, Jordi Sànchez ha reclamat que el 13 de novembre es torni a sortir al carrer en "defensa de la democràcia i les institucions" i contra "l'abús de les institucions judicials", no només contra el Govern o el Parlament, sinó també contra els ajuntaments. Igualment, Jordi Cuixart ha cridat a una "resposta serena, a la tranquil·litat però també a la contundència", ja que "l'única manera de defensar la democràcia és defensar les institucions catalanes". "No tolerarem que es continuï judicialitzant la política al nostre país, farem camí pacíficament amb unitat de les forces sobiranistes per tirar endavant i anar cap a la república catalana", ha afegit Neus Lloveras.
 
Igualment, a nivell de partits, Jordi Turull ha denunciat que "un estat està intentant dinamitar la democràcia i les seves institucions", motiu pel qual ha afirmat que els polítics seguiran obeint només "el mandat popular". "Anirem fins al final", coincidia la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre la presidenta del grup de la CUP, Mireia Boya, insistia que l'Estat evidencia que "l'única opció real és la independència". Així mateix, Lluís Rabell ha insistit que "un conflicte d'arrel política es resol amb la política i el diàleg, no en el plànol judicial", per bé que ell encara creu que a l'Estat hi hagi camp per córrer, ja que ha recordat que, amb aquest mateix argumentari, tot el grup d'Units Podem votarà al Congrés contra el suplicatori del Tribunal Suprem per jutjar Francesc Homs.

De fet, els dos grups independentistes i Catalunya Sí que es Pot ja van presentar conjuntament una resolució contra la judicialització de la política en el debat de política general. Un ple en què Junts pel Sí també va aparcar les crítiques a l'estratègia del referèndum pactat que havien marcat durant la campanya de les espanyoles del 26-J per, en comptes d'això, cedir els seus vots per aprovar un text dels "comuns" que, sense cridar al pacte amb l'Estat, posava unes condicions per a la consulta que venia a significar el mateix.

Les diferències entre els dos espais són evidents -Catalunya Sí que es Pot ni es planteja votar els pressupostos de Junqueras-, però els independentistes confien que les impugnacions del TC o la judicialització de la política empresa pel govern espanyol serveixi per tenyir de reivindicació democràtica el procés sobiranista cap a la República catalana. I, d'aquesta manera, trobar-se de nou el 13 de novembre i en dates que seran fins i tot més significatives.