02
de novembre
de
2018, 12:12
Actualitzat:
14:49h
L'Advocacia de l'Estat ja ha presentat el seu escrit d'acusació en la causa contra els líders del procés. L'organisme vinculat al Ministeri de Justícia els considera responsables dels delictes de sedició, malversació i desobediència, i demana penes de fins a 12 anys. D'aquesta manera, es desmarca de les acusacions de la Fiscalia -que veu violència en l'actuació dels líders del procés durant l'1-O-.
Malgrat que esquiva l'acusació per rebel·lió, la formulació de l'Advocacia de l'Estat no suposa una rebaixa en la petició de penes, sinó un augment, si es té en compte el punt de partida, és a dir, que inicialment només s'havia personat per un delicte de malversació de fons públics. Ara, les peticions de presó se situen entre els 7 i 12 anys.
Concretament, les penes que demana l'Advocació de l'Estat són:
Oriol Junqueras: 12 anys de presó per sedició amb malversació
Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull: 11 anys i mig per sedició amb malversació
Carme Forcadell: 10 anys de presó per sedició
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: 8 anys per sedició
Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila: 7 anys per malversació i desobediència greu
Multes per als membres de la mesa i Mireia Boya, per un delicte de desobediència greu
No hi podia haver sedició sense malversació
La tesi de l'Advocacia de l'Estat és que, per portar a terme el procés d'independència, era necessària la malversació de fons. "És una obvietat dir que el procés descrit és impossible que es realitzés sense la realització de la corresponent despesa pública", considera. Una despesa relativa a la publicitat, a l'organització de l'administració electoral, a la confecció del registre de catalans a l'exterior, al material electoral, al pagament d'observadors internacionals, aplicacions informàtiques o en locals pel recompte.
En el cas de Junqueras, Turull, Forn, Romeva, Rull, Bassa i Forcadell, apunten els advocats de l'Estat, la petició de penes és major pel seu estatus d'"autoritat". Pel que fa a aquesta última, remarca que va fer cas omís a les "múltiples advertències i requeriments personals que li va formular el Tribunal Constitucional". Respecte dels Jordis, l'Advocacia de l'Estat considera que el seu paper va ser clau per a la mobilització social. Gràcies a ells es van produir "actes contra decisions judicials legítimes i contra l'actuació d'autoritats i funcionaris públics que pretenien donar compliment a aquestes resolucions judicials".
De rebel·lió a sedició
La principal diferència entre el delicte de rebel·lió i el de sedició és, segons el Codi Penal, que la rebel·lió inclou violència i pot implicar una pena de fins a 30 anys de presó. El delicte de sedició, per contra, descarta gestos violents en alçaments tumultuaris i situa la pena entre els 10 i els 15 anys de presó. El delicte de malversació preveu entre 8 i 12 anys de reclusió.
Al principi del procés, l'Advocacia de l'Estat es va personar només per malversació de fons pels suposats costos de l'1-O en la tresoreria de la Generalitat, tot i que posteriorment els lletrats de la Moncloa van avalar que s'obrís judici oral -també- per rebel·lió i desobediència al Tribunal Suprem, tal com indicaven els processaments.
L'Advocacia de l'Estat té molt menys pes processal que la Fiscalia -a qui Pedro Sánchez ha evitat donar algun tipus d'instrucció-, però el govern espanyol intenta ara treure rèdit polític del seu "gest". Un rèdit que a la Moncloa voldrien rendibilitzar en forma de suport de les forces independentistes als pressupostos. L'independentisme, però, s'ha conjurat per no fer-ho si no es movia la Fiscalia. La decisió de l'Advocacia de l'Estat de no personar-se per rebel·lió s'hauria pres en una reunió a la Moncloa convocada dilluns d'aquesta setmana.
Malgrat que esquiva l'acusació per rebel·lió, la formulació de l'Advocacia de l'Estat no suposa una rebaixa en la petició de penes, sinó un augment, si es té en compte el punt de partida, és a dir, que inicialment només s'havia personat per un delicte de malversació de fons públics. Ara, les peticions de presó se situen entre els 7 i 12 anys.
Concretament, les penes que demana l'Advocació de l'Estat són:
Oriol Junqueras: 12 anys de presó per sedició amb malversació
Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull: 11 anys i mig per sedició amb malversació
Carme Forcadell: 10 anys de presó per sedició
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: 8 anys per sedició
Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila: 7 anys per malversació i desobediència greu
Multes per als membres de la mesa i Mireia Boya, per un delicte de desobediència greu
No hi podia haver sedició sense malversació
La tesi de l'Advocacia de l'Estat és que, per portar a terme el procés d'independència, era necessària la malversació de fons. "És una obvietat dir que el procés descrit és impossible que es realitzés sense la realització de la corresponent despesa pública", considera. Una despesa relativa a la publicitat, a l'organització de l'administració electoral, a la confecció del registre de catalans a l'exterior, al material electoral, al pagament d'observadors internacionals, aplicacions informàtiques o en locals pel recompte.
En el cas de Junqueras, Turull, Forn, Romeva, Rull, Bassa i Forcadell, apunten els advocats de l'Estat, la petició de penes és major pel seu estatus d'"autoritat". Pel que fa a aquesta última, remarca que va fer cas omís a les "múltiples advertències i requeriments personals que li va formular el Tribunal Constitucional". Respecte dels Jordis, l'Advocacia de l'Estat considera que el seu paper va ser clau per a la mobilització social. Gràcies a ells es van produir "actes contra decisions judicials legítimes i contra l'actuació d'autoritats i funcionaris públics que pretenien donar compliment a aquestes resolucions judicials".
De rebel·lió a sedició
La principal diferència entre el delicte de rebel·lió i el de sedició és, segons el Codi Penal, que la rebel·lió inclou violència i pot implicar una pena de fins a 30 anys de presó. El delicte de sedició, per contra, descarta gestos violents en alçaments tumultuaris i situa la pena entre els 10 i els 15 anys de presó. El delicte de malversació preveu entre 8 i 12 anys de reclusió.
Al principi del procés, l'Advocacia de l'Estat es va personar només per malversació de fons pels suposats costos de l'1-O en la tresoreria de la Generalitat, tot i que posteriorment els lletrats de la Moncloa van avalar que s'obrís judici oral -també- per rebel·lió i desobediència al Tribunal Suprem, tal com indicaven els processaments.
L'Advocacia de l'Estat té molt menys pes processal que la Fiscalia -a qui Pedro Sánchez ha evitat donar algun tipus d'instrucció-, però el govern espanyol intenta ara treure rèdit polític del seu "gest". Un rèdit que a la Moncloa voldrien rendibilitzar en forma de suport de les forces independentistes als pressupostos. L'independentisme, però, s'ha conjurat per no fer-ho si no es movia la Fiscalia. La decisió de l'Advocacia de l'Estat de no personar-se per rebel·lió s'hauria pres en una reunió a la Moncloa convocada dilluns d'aquesta setmana.