10
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
8:33h
L'ANC ho té tot a punt per a la manifestació de la Diada, data marcada amb vermell a l'agenda de l'entitat. Enguany, arriba en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, després d'unes eleccions que han evidenciat que el suport als partits independentistes va a la baixa, però que han deixat un equilibri de forces al Congrés que situa ERC i Junts amb la clau perquè el PSOE es mantingui la Moncloa. L'entitat que presideix Dolors Feliu afronta la Diada amb un ull posat en Carles Puigdemont, que aquesta setmana ha definit les condicions per negociar amb Sánchez, i els possibles pactes a Madrid, que poden precipitar la creació de la "llista cívica". Alhora, la Diada arriba amb la signatura d'un pacte de l'independentisme civil per buscar una estratègia que desencalli el procés.
Qui coneix bé l'ANC sap que és una entitat intensa, característica que s'incrementa quan s'apropa l'Onze de Setembre. Fonts de l'entitat remarquen que més enllà de preparar la manifestació, també preparen "el que vindrà després", a l'espera de veure "com es ressituen els partits" després dels resultats de les darreres dues eleccions i en les negociacions amb el PSOE, que per ara giren al voltant de l'amnistia. També per això la direcció de l'entitat vol que la mobilització serveixi per fer un "toc d'atenció important" a la classe política. La capacitat d'incidència de l'ANC ha minvat, però encara té múscul per treure gent al carrer, sobretot durant el dia 11 de setembre, i des de l'entitat treballen amb optimisme per igualar o millorar les xifres de l'any passat. Com arriba l'ANC a la Diada?
Des de la marxa dels crítics hi ha més "cohesió interna", però fonts coneixedores reconeixen que l'ANC "sempre és difícil". El suport a la direcció no és unànime. El darrer full de ruta -que estableix entre altres coses que els socis hauran de validar la "llista cívica" l'últim trimestre de l'any- es va aprovar amb un 76% dels vots el maig, lluny dels percentatges d'altres anys que superaven el 90%. Alhora, la direcció de Feliu va patir un revés fa unes setmanes, quan els socis van tombar la proposta de promoure l'abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles. Veus crítiques apunten que això constata la distància entre la cúpula de l'organització i les bases.
L'última paraula serà dels socis, però si Puigdemont acaba facilitant la investidura de Sánchez, això pot precipitar la creació d'aquesta llista. El paper que l'ANC ha de tenir en la configuració d'aquesta alternativa independentista ha tensat l'entitat i ja va ser l'origen de la crisi de fa uns mesos. Dirigents com Clara Ponsatí ja s'han posicionat a favor de crear noves candidatures que rivalitzin amb ERC, Junts i la CUP per reactivar el moviment, i opcions d'extrema dreta com Aliança Catalana amenacen de fer forat. Els estatuts estableixen que l'ANC no pot convertir-se en un partit, però els crítics amb la direcció assenyalen que promoure una opció electoral suposaria perdre la transversalitat que històricament ha caracteritzat l'organització, l'allunyaria de la representació de la societat civil, i contribuiria a dividir més el vot sobiranista. Des de l'entitat no es plantegen encara aquest escenari.
La conferència es va fer al març, amb l'objectiu d'avançar cap a un espai de coordinació de l'independentisme civil per poder fer propostes sobre com reorientar el procés després d'anys de manca d'estratègia. El pacte s'ha fet públic aquest divendres, amb poques concrecions però el compromís de debatre i trobar maneres de reactivar el moviment. L'equilibri que l'ANC pugui fer entre patrocinar una candidatura independentista en unes eleccions -qüestió que està sobre la taula, però encara no s'ha concretat- i alhora impulsar actuacions de caràcter transversal serà determinant per al futur de l'entitat. En aquest context, i amb la mirada també l'endemà de l'Onze de Setembre, l'ANC arriba a la Diada d'enguany.
Qui coneix bé l'ANC sap que és una entitat intensa, característica que s'incrementa quan s'apropa l'Onze de Setembre. Fonts de l'entitat remarquen que més enllà de preparar la manifestació, també preparen "el que vindrà després", a l'espera de veure "com es ressituen els partits" després dels resultats de les darreres dues eleccions i en les negociacions amb el PSOE, que per ara giren al voltant de l'amnistia. També per això la direcció de l'entitat vol que la mobilització serveixi per fer un "toc d'atenció important" a la classe política. La capacitat d'incidència de l'ANC ha minvat, però encara té múscul per treure gent al carrer, sobretot durant el dia 11 de setembre, i des de l'entitat treballen amb optimisme per igualar o millorar les xifres de l'any passat. Com arriba l'ANC a la Diada?
La dificultat de consolidar el lideratge
El lideratge de Feliu costa de consolidar després d'un últim any que no ha estat senzill. Hi ha diversos elements que evidencien aquestes turbulències internes. Feliu va arribar al càrrec el maig de l'any passat i ja ha viscut una crisi saldada amb la dimissió de diversos secretaris nacionals i del seu vicepresident, l'activista Jordi Pesarrodona. En les darreres eleccions parcials al secretariat nacional, abans de l'estiu, l'entitat ha aconseguit omplir els llocs que van quedar vacants amb les dimissions i ara té 63 secretaris, lluny dels 77 que conformen aquest òrgan i que ja no es van omplir en les eleccions del març del 2022, fruit entre altres coses de la limitació de mandats que imposen els estatuts.Des de la marxa dels crítics hi ha més "cohesió interna", però fonts coneixedores reconeixen que l'ANC "sempre és difícil". El suport a la direcció no és unànime. El darrer full de ruta -que estableix entre altres coses que els socis hauran de validar la "llista cívica" l'últim trimestre de l'any- es va aprovar amb un 76% dels vots el maig, lluny dels percentatges d'altres anys que superaven el 90%. Alhora, la direcció de Feliu va patir un revés fa unes setmanes, quan els socis van tombar la proposta de promoure l'abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles. Veus crítiques apunten que això constata la distància entre la cúpula de l'organització i les bases.
Fer aterrar (o no) la "llista cívica"
L'ANC arriba a la Diada amb el debat sobre la "llista cívica" ben viu. La direcció l'està promovent en xerrades arreu del territori i en els darrers mesos l'ha utilitzada com a amenaça cap als actuals partits independentistes, a qui retreuen que no facin passes cap a la independència. "Si no ho fan ells, ho haurem de fer nosaltres amb una agrupació d'electors a les properes eleccions al Parlament", apunten fonts de l'entitat. En aquest sentit, l'ANC està pendent de què passi a Madrid i com avancin les negociacions, especialment de què faci Junts, després d'un primer acord a la mesa del Congrés que ja va ser titllat de "submissió". En funció de com acabin les converses, l'ANC definirà els propers passos i hi haurà més o menys espai per a un possible quart espai.L'última paraula serà dels socis, però si Puigdemont acaba facilitant la investidura de Sánchez, això pot precipitar la creació d'aquesta llista. El paper que l'ANC ha de tenir en la configuració d'aquesta alternativa independentista ha tensat l'entitat i ja va ser l'origen de la crisi de fa uns mesos. Dirigents com Clara Ponsatí ja s'han posicionat a favor de crear noves candidatures que rivalitzin amb ERC, Junts i la CUP per reactivar el moviment, i opcions d'extrema dreta com Aliança Catalana amenacen de fer forat. Els estatuts estableixen que l'ANC no pot convertir-se en un partit, però els crítics amb la direcció assenyalen que promoure una opció electoral suposaria perdre la transversalitat que històricament ha caracteritzat l'organització, l'allunyaria de la representació de la societat civil, i contribuiria a dividir més el vot sobiranista. Des de l'entitat no es plantegen encara aquest escenari.
La unitat de l'independentisme civil
L'ANC estava pensada per dissoldre's quan s'arribés a la independència, i no estava previst que tingués una vida tan llarga. En ple postprocés, els principals actors miren de ressituar-se i, de manera més o menys vehement, tots han tornat a la defensa del referèndum. L'ANC, però, és qui manté un discurs de confrontació més nítid, amb apel·lacions constants al "mandat de l'1-O", malgrat el risc d'allunyar-se del carril central del moviment. Al marge del debat de la "llista cívica", que sovint eclipsa altres qüestions, l'entitat ha situat com un dels objectius promoure la unitat estratègica de l'independentisme civil a través d'un Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.La conferència es va fer al març, amb l'objectiu d'avançar cap a un espai de coordinació de l'independentisme civil per poder fer propostes sobre com reorientar el procés després d'anys de manca d'estratègia. El pacte s'ha fet públic aquest divendres, amb poques concrecions però el compromís de debatre i trobar maneres de reactivar el moviment. L'equilibri que l'ANC pugui fer entre patrocinar una candidatura independentista en unes eleccions -qüestió que està sobre la taula, però encara no s'ha concretat- i alhora impulsar actuacions de caràcter transversal serà determinant per al futur de l'entitat. En aquest context, i amb la mirada també l'endemà de l'Onze de Setembre, l'ANC arriba a la Diada d'enguany.