01
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
02
de setembre
a les
9:41h
“El referèndum no se celebrarà”. L’eslògan de capçalera de l’equip de Mariano Rajoy és una arma de doble tall que amenaça per igual les forces independentistes i el mateix executiu espanyol. Tots dos són ostatges de les seves promeses, i tots dos es juguen el prestigi i la confiança en les seves institucions en els 31 dies que queden per a l’1-O. El silenci de Rajoy, que es mostra plenament confiat en la victòria, contrasta amb el neguit de la premsa de Madrid, que comença a reescalfar-se i mira de reüll la Moncloa a l’espera del cop guanyador. El president espanyol ha reservat per al tram final d’aquesta cursa l’artilleria de mesures que han de desballestar els plans del govern de Puigdemont i evitar el col·lapse de l’Estat a Catalunya, però mentrestant col·loca curosament les figures al tauler de joc.
La Moncloa assenyala el pròxim dimecres –data del ple on es podria aprovar la llei del referèndum- com l’inici d’aquesta última fase en què actuarà com a mínim en tres vessants: el polític, el judicial i mediàtic. L’increment de la tensió entre els dos executius i el tic-tac del compte enrere juga a favor de la unitat de les forces constitucionalistes a l’entorn del president espanyol. Malgrat que els socialistes presenten la setmana que ve la seva proposta per a Catalunya, on apostaran pel diàleg, l’escenari de xoc immediat els ha portat a anunciar el seu aval a les decisions que adopti La Moncloa, encara que siguin dràstiques. Sánchez, afeblit, busca la medalla del partit “d’Estat”, i Rajoy aprofitarà l’ocasió per fer una crida a la unitat i lluir el ceptre de la lluita contra l’independentisme.
Amb el seu suport i el de C's, Rajoy disposa d’un bonus polític per actuar en el segon àmbit, el judicial. Les sentències i suspensions cautelars prèvies han obert camí perquè La Moncloa faci un pas més en l’ús del Tribunal Constitucional com a punta de llança contra el procés i demani (per primera vegada) la suspensió de càrrecs de les institucions catalanes. El punt de mira es desviarà depenent de la fórmula que elegeixin les forces independentistes per aprovar la llei. Si es vota al Parlament apuntarà directament Carme Forcadell, que ja s’enfronta a un procés penal, mentre que si s’aprova per decret es dirigirà contra els membres del Govern que el signin.
L’efectivitat de la mesura és una incògnita inversament proporcional al risc que l’acompanya, especialment si es demana a cinc dies de l’11 de Setembre. El mecanisme, però, permet que el Tribunal Constitucional actuï en dues fases. La primera, més immediata, consisteix en una advertència als càrrecs assenyalats, que haurien de presentar un informe justificant la seva actuació en un període que la llei no fixa explícitament, i que per tant queda a mans del propi TC. La segona i decisiva es podria situar més enllà de la Diada i a les immediacions de l’1-O. Estableix multes i suspensions de càrrecs públics, a més d’una petició al govern de l’Estat perquè adopti "les mesures necessàries" per al compliment de les resolucions.
L’executiu espanyol treballa també en la tercera pota d’aquest escenari, l’opinió pública. La diligència dels Mossos en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha suposat un autèntic stress test no només per a l’executiu de Puigdemont, que ha guanyat la batalla del relat a Catalunya, sinó també per als mitjans afins a La Moncloa, que han hagut d’activar les seves maquinàries per contrarestar la mala imatge per la incompareixença de l’Estat. Dues visions dispars que generen dues realitats paral·leles a les portades dels diaris. Les filtracions interessades a mitjans afins juguen en aquest terreny, i poden guanyar protagonisme al tram final de la batalla, en què l’executiu de Rajoy lluitarà per mantenir l’hegemonia del seu discurs a la premsa espanyola.
Tots tres àmbits d’actuació, però, no garanteixen que l’1-O no hi hagi urnes. L’executiu espanyol es reserva encara mesures com la llei de seguretat nacional, el 155 –més lent- o la declaració de l’estat d’excepció. Amb tot, i a mode d’argument de seguretat, algunes veus del PP apunten ja en una direcció oposada. La que es decanta per qualificar l’1-O de happening i ho fia tot a una baixa participació que desmereixi qualsevol resultat políticament vinculant, encara que això suposi, implícitament, admetre que a la data elegida hi haurà urnes i els ciutadans podran votar sí, o no.
La Moncloa assenyala el pròxim dimecres –data del ple on es podria aprovar la llei del referèndum- com l’inici d’aquesta última fase en què actuarà com a mínim en tres vessants: el polític, el judicial i mediàtic. L’increment de la tensió entre els dos executius i el tic-tac del compte enrere juga a favor de la unitat de les forces constitucionalistes a l’entorn del president espanyol. Malgrat que els socialistes presenten la setmana que ve la seva proposta per a Catalunya, on apostaran pel diàleg, l’escenari de xoc immediat els ha portat a anunciar el seu aval a les decisions que adopti La Moncloa, encara que siguin dràstiques. Sánchez, afeblit, busca la medalla del partit “d’Estat”, i Rajoy aprofitarà l’ocasió per fer una crida a la unitat i lluir el ceptre de la lluita contra l’independentisme.
Amb el seu suport i el de C's, Rajoy disposa d’un bonus polític per actuar en el segon àmbit, el judicial. Les sentències i suspensions cautelars prèvies han obert camí perquè La Moncloa faci un pas més en l’ús del Tribunal Constitucional com a punta de llança contra el procés i demani (per primera vegada) la suspensió de càrrecs de les institucions catalanes. El punt de mira es desviarà depenent de la fórmula que elegeixin les forces independentistes per aprovar la llei. Si es vota al Parlament apuntarà directament Carme Forcadell, que ja s’enfronta a un procés penal, mentre que si s’aprova per decret es dirigirà contra els membres del Govern que el signin.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el vicepresident, Lluís Corominas, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN
L’efectivitat de la mesura és una incògnita inversament proporcional al risc que l’acompanya, especialment si es demana a cinc dies de l’11 de Setembre. El mecanisme, però, permet que el Tribunal Constitucional actuï en dues fases. La primera, més immediata, consisteix en una advertència als càrrecs assenyalats, que haurien de presentar un informe justificant la seva actuació en un període que la llei no fixa explícitament, i que per tant queda a mans del propi TC. La segona i decisiva es podria situar més enllà de la Diada i a les immediacions de l’1-O. Estableix multes i suspensions de càrrecs públics, a més d’una petició al govern de l’Estat perquè adopti "les mesures necessàries" per al compliment de les resolucions.
L’executiu espanyol treballa també en la tercera pota d’aquest escenari, l’opinió pública. La diligència dels Mossos en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha suposat un autèntic stress test no només per a l’executiu de Puigdemont, que ha guanyat la batalla del relat a Catalunya, sinó també per als mitjans afins a La Moncloa, que han hagut d’activar les seves maquinàries per contrarestar la mala imatge per la incompareixença de l’Estat. Dues visions dispars que generen dues realitats paral·leles a les portades dels diaris. Les filtracions interessades a mitjans afins juguen en aquest terreny, i poden guanyar protagonisme al tram final de la batalla, en què l’executiu de Rajoy lluitarà per mantenir l’hegemonia del seu discurs a la premsa espanyola.
Tots tres àmbits d’actuació, però, no garanteixen que l’1-O no hi hagi urnes. L’executiu espanyol es reserva encara mesures com la llei de seguretat nacional, el 155 –més lent- o la declaració de l’estat d’excepció. Amb tot, i a mode d’argument de seguretat, algunes veus del PP apunten ja en una direcció oposada. La que es decanta per qualificar l’1-O de happening i ho fia tot a una baixa participació que desmereixi qualsevol resultat políticament vinculant, encara que això suposi, implícitament, admetre que a la data elegida hi haurà urnes i els ciutadans podran votar sí, o no.
Mariano Rajoy al Congrés. Foto: Europa Press