Les patates calentes d'Aragonès en l'esprint final de la legislatura

Només un bon final podria ser un bon inici per a Pere Aragonès. El president de la Generalitat afronta la fase més decisiva de la seva legislatura, i l'habilitat en la gestió que demostri aquests últims 12 mesos -les pròximes eleccions estan previstes per al febrer del 2025- serà la clau per obtenir un bon resultat electoral. El partit el juga en un terreny nou, tenint en compte que els últims cicles electorals catalans han estat marcats per un procés independentista que ara mira de revifar en camp contrari, en el torcebraç constant entre Junts i ERC i el PSOE i Sumar. A Catalunya, les principals carpetes que s'imposen, més enllà de les obertes amb l'Estat, com ara Rodalies, l'amnistia o el dret a decidir, tenen a veure amb resoldre un panorama marcat per la crisi climàtica i la social i els malestars que provoquen.

Gestionar un país en sequera, que impacta directament tant sobre el teixit productiu i industrial com a les llars catalanes, serà un dels grans reptes. Que la situació no s'agreugi, evitar més restriccions, i poder tirar endavant mesures de consens malgrat la situació de minoria que pateix l'executiu d'ERC serà crucial.

La mobilització de la pagesia d'aquests últims dies és un bon termòmetre per calibrar com els sectors afectats per les restriccions d'aigua es poden organitzar a partir d'ara per situar al centre de l'agenda les seves reivindicacions. Però l'emergència climàtica no serà l'únic maldecap del president, que afronta el tram final amb el blindatge del seu partit resolt perquè torni a ser el cap de cartell dels republicans en els comicis catalans.

A la gestió del dia a dia se li suma la negociació amb Madrid, on el Govern batallarà per avançar en el traspàs de Rodalies i un nou sistema de finançament. I no només, perquè les vagues de les infermeres i el permanent malestar del sector sanitari s'imposaran també en el final de la legislatura, i caldrà veure com es recullen aquests reclams en els pressupostos del 2024. El mal resultat de l'informe PISA, amb la conseqüent posada en marxa de la comissió d'experts per revertir la situació i la defensa del català a les aules, seran un altre dels exàmens que afrontarà el president.

A Palau admeten que el malestar de pagesos, sanitaris o mestres són assumptes "centrals i polèmics" i que són prioritaris "per una qüestió de convicció, no de reacció". Defensen que el d'Aragonès no és un executiu que governi per reacció malgrat el foc combinat que, al Parlament, pateixen per part de Junts i el PSC. Assumeixen que els fronts oberts són conflictius, però posen l'accent en els avenços que es produeixen en la reindustrialització, el català a l'audiovisual, les relacions amb la UE o els traspassos de Rodalies o l'Ingrés Mínim Vital. 

L'executiu confia a resoldre en els pròxims dies els pressupostos. Es dona per fet que sortiran del Govern amb un acord pràcticament total amb el PSC que, segons diverses fonts, es treballa a bon ritme però discretament. S'assumeix la negativa de Junts a aprovar-los i es mira cap al PSC i els comuns, que no tenen les presses de l'any passat. Els titubejos de Junts amb l'amnistia a Madrid han retardat la negociació dels comptes a Catalunya i a l'Estat. L'entorn d'Aragonès avisa que, amb 22.000 milions de dèficit fiscal i un marge pressupostari petit, no es poden esperar solucions màgiques per l'educació o els pagesos.  Quin és, però, l'estat de totes aquestes carpetes? Com les està afrontant l'executiu?
 

Les protestes de la pagesia

Quina és la situació? Les manifestacions d'aquesta setmana, amb els tractors ocupant Barcelona, han demostrat la capacitat mobilitzadora d'un sector castigat per problemes que s'han enquistat al llarg dels anys i que ara s'han agreujat per la sequera. L'objectiu de les protestes ha estat visibilitzar la manca dels preus justos principalment per culpa de les importacions de tercers països, l'excessiva burocràcia, el retard a l'hora de rebre les ajudes, l'incompliment de la llei de la cadena alimentària, la crisi de relleus generacionals i les restriccions de l'aigua per la sequera. 

Què ha fet el Govern? Tot i que la problemàtica existeix des de fa anys, no s'ha situat al centre de l'agenda política fins que les mobilitzacions ho han provocat. És per això que encara no s'han pres gaires mesures. Amb la declaració de l'emergència per sequera l'1 de febrer, el Govern va fixar una restricció de l'aigua d'un 80% per l'agricultura i d'un 50% per la ramaderia i ja estan rebent ajudes compensatòries. Aquest mateix divendres sindicats i departament van acordar 7 milions d'ajuts directe al sector de l'oliva.

Després de la mobilització dels pagesos a Barcelona, representants sindicals es van reunir amb Aragonès i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Es va acordar una nova reunió de treball per abordar mesures concretes. De moment, el president ja ha anunciat que s'activarà el portal únic amb l'administració per "estalviar" tràmits als pagesos i la majoria dels grups parlamentaris han presentat una proposta de resolució a favor d'una revisió de les restriccions de l'aigua al sector -una revisió que podria requerir un mínim de vuit mesos-, l'agilització de la rebuda dels ajuts, i simplificar la burocràcia. Al Congrés ERC també ha impulsat propostes en aquesta línia.

 

L'emergència per la sequera

Quina és la situació? Des de l'1 de febrer Catalunya està en emergència per sequera, amb 239 municipis -entre els quals tots els de la regió metropolitana de Barcelona- que pateixen les màximes restriccions, entre les quals el límit del consum a 200 litres per habitant i dia en una àrea que afecta 6 milions d'habitants. Es tracta de la pitjor sequera d'ençà que hi ha registres: i és que mai s'havia baixat dels 100 hm3 de reserves al sistema Ter Llobregat, el llindar que marca el pla especial per decretar l'emergència. Si la situació es continua agreujant es podria arribar a declarar l'emergència 2 (180 litres per persona i dia) i l'emergència 3 (160 litres). Només una primavera plujosa podria evitar entrar en un escenari crític de conseqüències desconegudes.

Què ha fet el Govern? L'aposta per la dessalinització i regeneració de l'aigua dels últims anys ha permès endarrerir més d'un any l'entrada en emergència. Precisament la construcció de dues noves dessalinitzadores -Tordera II i Foix- així com augmentar la reutilització dels 70 als 120 hm3. A curt termini, el full de ruta contempla l'optimització de la potabilització de l'aigua del Besòs i Llobregat, reservar al màxim l'aigua dels embassaments a partir de la reducció dels cabals ecològics així i obrir pous d'emergència. També s'han habilitat fins a 560 milions d'euros d'ajuts al món local en els últims dos anys per reparar fuites i millorar l'eficiència de les seves xarxes. Finalment, es contemplen actuacions extremes com l'arribada de vaixells amb aigua potable, provinents de la infrautilitzada dessalinitzadora de Sagunt. En canvi, s'ha descartat per activa i per passiva la interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre.
 

El fracàs de l'informe PISA

Quina és la situació? El passat mes de desembre l'informe PISA constatava una davallada general de les competències bàsiques dels alumnes catalans. Capgirant la situació del 2015, en què els estudiants catalans se situaven per sobre de la mitjana espanyola i internacional, aquest 2023 s'han situat per sota del conjunt de tot l'Estat en totes les categories i per darrere de la mitjana de països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. A aquestes males dades s'hi sumen el retrocés del català als centres educatius, agreujat per les ingerències dels tribunals que han intentat imposar el 25% del castellà a l'escola. 

Què ha fet el Govern? La reacció de la conselleria d'Educació als mals resultats de l'informe PISA va ser molt criticada tant per l'oposició com per la comunitat educativa per insuficient i confusa, amb arguments contradictoris entre els responsables de l'administració. Finalment, el Govern i els partits van acordar impulsar un grup de 18 experts que han rebut l'encàrrec per dissenyar polítiques que ajudin a revertir els mals resultats. Aquestes mesures es començarien a aplicar el setembre, amb l'inici del nou curs escolar. La conselleria ha reduït les ràtios i contractat més mestres, però la pau amb els sindicats del sector no arriba. Pel que fa al català, la consellera d'Educació, Anna Simó, va presentar el mes de juliol el pla de foment de la llengua catalana 2023-2028 per revertir el retrocés de l'ús del català a les escoles. Aquesta setmana, però, el departament ha hagut d'autoesmenar-se amb les proves de nivell de català.

El malestar dels sanitaris

Quina és la situació? Siguin quines siguin les inversions, l'augment en el pressupost, o l'increment d'unitats, el principal problema en la salut i en concret a l'atenció primària continua sent la falta de metges. Els sindicats del sector xifren la mancança entre 1.000 i 1.600 facultatius. Més enllà de la falta de metges, les males condicions laborals que denuncien els sanitaris és un altre dels elements clau, i més després del sobreesforç que van exercir durant la pandèmia. Especialment cruenta és la situació de les infermeres, que demanen reconeixement professional i un augment salarial. Actualment, moltes es troben en una situació de contractació no fixa.

Què ha fet el Govern? Els pressupostos del 2023 van incorporar un augment de prop de 800 milions d'euros que es van destinar principalment a la millora de les condicions dels treballadors de l'Institut Català de la Salut i dels adscrits al III Conveni laboral del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). A finals de 2023, el conseller de Salut, Manel Balcells, va demanar al ministeri de Sanitat un millor reconeixement en la categoria professional de la infermeria, una qüestió que encara està pendent de resoldre. A finals de gener, però, van aconseguir un acord per desconvocar la vaga d'infermeres. De moment, la conselleria treballa un pla de transformació del sistema sanitari, que compta amb una reorganització dels diferents rols professionals. Sobre la falta de metges, des del Govern s'argumenta que requereix un acord amb l'executiu espanyol.