Així intenta Aragonès ressuscitar Catalunya com un «motor d'Europa»

La normalització de les relacions entre el Govern i dirigents europeus ha culminat aquesta setmana amb la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Brussel·les. Ha estat un viatge de dos dies -dimarts i dimecres- en què s'ha trobat amb fins a quatre dirigents de la Comissió Europea per tractar qüestions estratègiques i econòmiques perquè Catalunya recuperi la posició de ser un dels "quatre motors d'Europa", com se la va anomenar al finals dels anys 80. Aquesta recuperació de l'acció exterior la tenia Aragonès entre cella i cella, atès que des del 2015 -sota la presidència d'Artur Mas-, cap mandatari europeu rebia el president de la Generalitat. Els fets previs i posteriors a l'octubre del 2017, amb la Generalitat sota la presidència de Carles Puigdemont i Quim Torra -de Junts- no ho van permetre.

Amb la visita d'aquesta setmana, Aragonès s'haurà reunit amb 10 comissaris en 11 reunions en només un any i mig. Tenint en compte el conjunt del Govern, s'han fet un total de 14 trobades amb 10 membres de la Comissió. Des de Palau no amaguen la satisfacció per aquesta fita: recorden que ha estat possible especialment des de l'etapa del Govern d'ERC en solitari, quan va assumir la conselleria d'Acció Exterior Meritxell Serret en substitució de Victòria Alsina, amb l'adeu de Junts del Govern. En aquell moment, el departament va passar a anomenar-se d'Acció Exterior i Unió Europea, i es va reforçar aquest àmbit destinant una direcció general en exclusiva per a les relacions amb Europa. 

"Hem aconseguit que la Comissió Europea ens obri les portes", celebraven des de l'entorn del president en el marc del viatge institucional. "Avui Catalunya torna a estar present a la Comissió Europea, i els seus interessos també", deia Aragonès en una atenció als mitjans dimarts al migdia, amb una forta expectació. Serret ho definia així: "Tornem a demostrar la capacitat d'aquesta Generalitat, retornant la màxima interlocució amb les institucions europees. Després de 7 anys sense possibilitat de contactes, en un any i mig hem pogut fer 14 reunions d'alt nivell". 
  

Lectura pragmàtica i diplomàcia silenciosa

Però quin significat tenen aquests moviments per la posició estratègica de Catalunya? L'any 1988, Catalunya va ser nomenada un dels "quatre motors d'Europa" al costat de Banden-Württemberg; Llombardia i Roine-Alps, però en els últims anys havia desaparegut del mapa. A ulls d'Europa sempre s'ha vist com una regió, però "rellevant", i amb aquestes converses d'aquest últim any i mig "recupera el seu rol", remarca en conversa amb Nació el consultor i professor de Relacions Internacionals a la Universitat Ramon Llull, Jordi Xuclà.

Assegura que els moviments del Govern són "importants i rellevants" perquè posen fi a una etapa de "desert i sequera absoluta en les relacions". Considera que és possible perquè suposa també, per part de l'executiu, un canvi de la "interpretació del moment", deixant enrere les lògiques anteriors de la unilateralitat independentista. "L'actual govern monocolor ha fet una lectura pragmàtica i diplomàcia silenciosa", afegeix. I apunta que aquest moviment fa valdre el sentit de les delegacions exteriors de la Generalitat. Finalment, remarca que no són habituals les reunions bilaterals entre alts dirigents de la Comissió i presidents de regions -com es percep Catalunya-, i aquí rau la importància de les trobades.
 

Amnistia i català

Les trobades s'han produït en plena discussió i fre de l'amnistia al Congrés. Des de Brussel·les, Aragonès va fer crides a Junts apel·lant a la "responsabilitat" i "reflexió" per no posar en risc la llei. Va sortir aquesta qüestió en les reunions amb els dirigents europeus? "No s'ha aprofundit sobre l'amnistia", reconeixen des de Presidència. Tampoc n'era l'objectiu. Sí que ho era, en canvi, poder obrir la carpeta sobre l'oficialitat del català, ara congelada. Se'n va parlar especialment en la reunió de dimecres amb el vicepresident executiu de la Comissió, Maroš Šefčovič, tot i que sense aconseguir grans avenços. El Govern sap que la qüestió requereix temps i la continuarà batallant.


Més enllà de les reunions amb eurocomissaris, Aragonès va pronunciar una conferència a favor d'un marc europeu que reguli l'autodeterminació al costat d'Euskadi i Còrsega, promoguda per Caucus per l'Autodeterminació, un grup d'eurodiputats que plantegen un reglament de claredat perquè la UE faci de mediadora en processos d'autodeterminació sense acord. És un grup del qual l'expresident Puigdemont en va signar el manifest fundacional, i és per aquest motiu que sobrevolava a Brussel·les la possibilitat que el líder moral de Junts assistís a la conferència. No ho va fer i no ha existit trobada entre Aragonès i Puigdemont.
 

L'1x1 de les reunions

Paolo Gentiloni: queixes pels fons europeus i repartiment del dèficit. La primera reunió d'Aragonès va ser amb el comissari d'Economia i l'exprimer ministre italià Paolo Gentiloni. També hi va assistir la consellera del rang, Natàlia Mas Guix. Durant la trobada, el Govern va advertir sobre els dèficits que suposa el repartiment "centralitzat" dels fons europeus per part del govern espanyol, i més concretament en l'àmbit de la indústria. En aquesta carpeta, Mas va advertir Gentiloni que un 72% dels fons europeus industrials a l'Estat han quedat "deserts" per aquest motiu. També van posar-lo al dia sobre el repartiment "desequilibrat" dels objectius del dèficit entre les comunitats autònomes. És a dir, l'ofec que pateixen mentre han de continuar assumint despeses. Concretament, Mas li va traslladar que la Generalitat gestiona el 32% de la despesa pública però té un marge "molt acotat" de dèficit fiscal, i va subratllar que no té sentit que l'administració central es quedi el gruix del marge de dèficit. 

Dubravka Šuica i un compromís contra la xenofòbia. Amb la responsable de Democràcia i Demografia, Dubravka Šuica, Aragonès i Serret van traslladar el compromís de la Generalitat per fer front als discursos xenòfobs, i més en un futur imminent marcat per les eleccions europees del mes de juny. Segons el Govern, l'acord de la reunió va ser el compromís d'ambdues institucions a combatre els discursos xenòfobs que intenten associar la immigració amb aspectes negatius. Una qüestió que aterra en ple auge de l'extrema dreta catalana i amb l'embolic de Junts vinculant migrants amb delinqüència. A la trobada, el Govern també va explicar a la comissària europea les polítiques que ha adoptat la Generalitat per adaptar-se a l'increment significatiu del pes social de les persones grans a la societat catalana.

Elisa Ferreira: alinear esforços per la Macrorregio Mediterrània. La tercera i última reunió del dimarts va ser amb la comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira. L'objectiu, el d'alinear esforços en dues qüestions estratègiques que impulsa la Generalitat: la Macrorregió Mediterrània i l'Euroregió Pirineus Mediterrània. Sobre aquestes dues, el Govern va traslladar que són projectes que volen fer front a reptes comuns com l'emergència climàtica, fent valdre el Mediterrani, però també el futur d'Europa. 

Maroš Šefčovič, peça clau per l'oficialitat del català. Des de fa mesos la conselleria d'Acció Exterior s'ha posat a disposició de les institucions europees per batallar l'oficialitat del català, que a hores d'ara està estancada. Aquesta va ser una qüestió que va sobrevolar totes les converses amb els comissaris -sense aprofundir-hi en excés- però va ser en l'última trobada, el dimecres amb Maroš Šefčovič, vicepresident de la Comissió Europea, en què més hi va insistir el Govern. El motiu? El mandatari participa en les reunions dels 27 en què es debat aquesta carpeta. Després de la trobada, Serret no va detallar avenços en aquesta matèria que l'executiu preveu llarga, i va agrair la "bona disposició" i "escolta" al mandatari.

Durant les dues jornades hi va haver temps per més esprémer més el viatge. Aragonès es va reunir amb el lehendakari Íñigo Urkullu per compartir experiències i estratègies vers el reclam a l'estat del traspàs de competències o els fons europeus. En la mateixa jornada, Serret va denunciar davant del Comitè de les Regions al Parlament Europeu que a l'Estat hi ha jutges que "retorcen la llei per raons polítiques", va aprofitar per reivindicar l'oficialitat del català, i va proclamar el compromís per lluitar contra el "feixisme i el populisme". "El Govern de la Generalitat fa una feina constant d'incidència a les institucions europees. La fem sempre, hi hagi qui hagi presidint el Consell de la UE. S'ha fet en els sis mesos que l'ha presidit Espanya i ara es continua fent amb la presidència de Bèlgica", apunten des de Palau.