Ha mort el professor i filòsof Fèlix Martí, culminant així 88 anys d’una vida caracteritzada pel compromís amb el país, la llengua i les llibertats, sempre des de la mirada d’un catolicisme obert i sensible a les minories. El seu nom està vinculat al combat per una Catalunya lliure des dels anys del franquisme, quan va destacar com a impulsor del moviment escolta i docent a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
El 1975 va ser elegit president del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Christi, prestigiosa organització que va dirigir durant vuit anys. Va ser fonamental també el seu paper en el món de la pedagogia, sent director de la Fundació Bofill. La seva defensa de les cultures i les identitats minoritàries el va dur a fundar i dirigir el Centre UNESCO de Catalunya (1984-2002).
El Govern li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2002, tot destacant la seva “incisiva catalanitat”. El 2003 va lliurar a la Universitat Pompeu Fabra un fons bibliogràfic de més de 7.000 títols, en especial dels àmbits de la filosofia, les ciències socials i la teologia, una altra de les seves passions.
Un catòlic amb Pallach
En el terreny més explícitament polític, Fèlix Martí va pertànyer al grup de catòlics progressistes que es van apropar a la figura de Josep Pallach, referent del socialisme més catalanista i menys dogmàtic. Va ser un dels fundadors del PSC-Reagrupament. La mort de Pallach va truncar aquest projecte polític que va aplegar personalitats d’influència laica i d’altres de confessionals.
Però Fèlix Martí -un home de qui els seus amics destacaven el seu caràcter fort- va continuar incidint en la societat catalana. Si ho va fer des de la Fundació Bofill i el centre UNESCO, també fou un dels impulsors del Parlament de les Religions celebrat a Barcelona el 2004. I fou un home molt interessat per les confessions orientals, el que el va dur a visitar diversos països asiàtics i capbussar-se en les seves religions i cultures.
El 2006 va publicar les seves memòries, titulades Diplomàtic sense Estat. Títol molt definitori de la trajectòria d’un home abocat a crear ponts entre confessions i conviccions diverses. I que en una Catalunya sobirana i plena hagués tingut una projecció internacional encara més fructífera.
