Quan se li preguntava a Carles Puigdemont, durant la campanya de les eleccions catalanes del 2024, si es posaria en contacte amb Salvador Illa per abordar possibles acords, la resposta sempre era la mateixa: "No tinc el seu telèfon". El líder de Junts i el president de la Generalitat -va imposar-se amb comoditat als comicis i va aterrar a Palau gràcies a una aliança amb ERC i els Comuns- es reuneixen aquest dimarts per primera vegada de manera oficial. No són dos desconeguts, perquè s'han seguit la pista i mai hi han deixat d'haver interlocutors, però sí que són dos estranys: mai han coincidit en els mateixos àmbits institucionals a Catalunya. Brussel·les servirà per trencar el gel.
En una entrevista institucional al 3Cat, Illa va indicar que "ara tocava" -expressió amb reminiscències pujolistes- citar-se amb un dels seus predecessors en el càrrec. La iniciativa, sorgida des del líder del PSC en connivència amb Pedro Sánchez, suposa obrir una nova etapa de relacions entre els socialistes catalans i Junts. El partit de Puigdemont, de fet, ha tingut una relació més engreixada amb el PSOE que amb el PSC, en els últims anys. Illa s'ha esperat a la constitucionalitat de l'amnistia per fer-se la fotografia amb l'expresident de la Generalitat, que també té pendent una trobada amb Sánchez. Els pressupostos generals de l'Estat condicionaran la tardor, tant a Madrid com a Barcelona.
Tenint en compte que la Moncloa ha valorat la trobada Illa-Puigdemont com un pas per aprovar els comptes, Junts ja s'ha activat per compartimentar les carpetes. "Qui té fam somia pa, com diu la dita", va piular aquest dilluns Jordi Turull, secretari general de la formació. Per ara, el partit independentista no ha arribat a cap gran acord amb el Govern des que va arrencar la legislatura, i se situa fora de l'equació dels comptes que Illa aspira a aprovar amb els socis d'investidura. El propòsit de Puigdemont, mentre continua batallant per tornar a Catalunya i medita quin ha de ser el seu futur en cas d'aconseguir-ho de manera permanent, és anar omplint el cistell a Madrid a través de la incidència.
En aquesta partida, Junts rema per aconseguir beneficis -ja sigui la delegació de les competències en immigració, encara pendents de concretar, o bé un repartiment més beneficiós de menors migrants- que acabarà gestionant Illa des del Palau de la Generalitat. Un dels noms destacats en la interlocució amb el PSC és Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts -disposa de bona relació amb la consellera d'Economia, Alícia Romero-, mentre que ara Antoni Castellà, vicepresident del partit, també juga un paper en el front de Madrid. Al Parlament no hi ha cap acostament, però en qüestions com l'ampliació del Prat -o la seva governança- hi ha sintonia ideològica.
Trajectòries amb distància
La tardor del 2017, Puigdemont era president de la Generalitat i Illa ocupava la secretaria d'organització del PSC. El primer impulsava el referèndum i va acabar declarant -a contracor- la independència sense materialitzar-la; el segon es va manifestar a Barcelona en contra de la unilateralitat. Amb el pas del temps, van acabar implicats en negociacions a través d'interlocutors: Puigdemont, la primavera del 2019, va intentar tombar l'acord que havien travat David Bonvehí -en nom de Junts, marca en aquell moment controlada administrativament pel PDECat- i Illa per governar la Diputació de Barcelona. No se'n va sortir. Ara Bonvehí és alt càrrec dins del Govern del PSC.
Quan, a principis del 2020, l'ara president va fer el salt a Madrid per ser ministre de Sanitat, Puigdemont portava pràcticament tres anys a l'exili. La primera vegada que van competir electoralment va ser el febrer del 2021: Illa va ser l'aposta de Sánchez, que va desplaçar Miquel Iceta en una operació llampec, i el líder de Junts va ocupar de manera simbòlica el primer lloc d'una llista en què Laura Borràs era la candidata efectiva a la presidència de la Generalitat. El líder del PSC va guanyar els comicis amb 33 escons, els mateixos que ERC, i Junts es va quedar amb 32 representants. Quatre anys després, Brussel·les acull per primera vegada una trobada entre els dos dirigents.
Ha de ser a Brussel·les perquè la desjudicialització encara no funciona per a tothom, i perquè, un any després d'aterrar a Palau, Illa considera que trobades com aquesta demostren que el diàleg és el "motor de la democràcia". Puigdemont s'havia queixat amargament que els socialistes no li estaven aplicant l'amnistia política, de manera que la cita d'aquest dimarts és una manera de posar fil a l'agulla. Junts ha rebaixat les expectatives i no ha s'ha estalviat crítiques contra el president, perquè consideren que la cita arriba tard i teledirigida des de Madrid. En una tardor marcada pels pressupostos de Sánchez i el futur de l'amnistia, però, la cita a Bèlgica hi encaixa com un guant.
