Els incendis d’enguany a la península Ibèrica són el símptoma i cal tenir coneixement solvent dels principals factors desencadenants per poder revertir la situació sistèmica que tenim. Cal ser bel·ligerant amb el simplisme, les receptes-miracle i la guerra de guerrilles política.

El símptoma, en medicina, és un avís útil que la salut pot estar amenaçada per quelcom de psíquic, físic, social o combinacions d’aquestes. Podem i, a vegades, calen teràpies simptomàtiques, però el més important és saber la causa o les causes, fer el diagnòstic, per poder curar, cuidar i prevenir la malaltia. Tenim símptomes i signes que indiquen que estem davant de la “Síndrome del Bosc Malalt”.

Els grans incendis a Espanya han cremat més de 400.000 hectàrees, gairebé l'1% de la superfície terrestre espanyola, i han mort quatre persones. Galícia, Castella i Lleó i Extremadura són els territoris més afectats. Portugal ha estat igualment afectat en el mateix període.

Espanya és el segon estat europeu amb massa forestal de la Unió Europea dels 27, després de Suècia i ja superant Finlàndia. La massa forestal a Espanya s’ha duplicat els darrers cinquanta anys, en espais agrícoles, amb alta densitat i les polítiques actives de prevenció han regressat o són poc sistèmiques. Actualment, el 55% de la superfície terrestre espanyola és bosc o matolls. El 75% són privats i hi ha una alta protecció dins els models de xarxes europeus.

A Catalunya el 64% de la superfície és forestal (35% boscos, 22% bosquines i el 7% altra vegetació), el 4% àrees sense vegetació, 26% conreus (17% secà i 9% regadiu) i el 7% urbà, urbanització i infraestructura.

Cal conjugar els elements claus que intervenen en el risc d’incendis:

• Despoblament rural. Tendim a la Catalunya metropolitana i de la costa. Sis milions viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Baixa densitat poblacional en els territoris més boscosos, al Pirineu i l’Aran, a l’Ebre, a Ponent i més de 200 municipis, micropobles, en perill de desaparició.
• Pèrdua de pes en l’economia productiva de l’agricultura, la ramaderia, especialment l’extensiva, i la gestió forestal a Catalunya. El sector primari a Catalunya representa un 0,9% de valor afegit brut de l’economia catalana, un pes inferior a la zona euro (1,7%) malgrat una potent indústria alimentària que representa més del 4% del VAR. Només 52.000 persones viuen del sector primari, l’any 2001, 73.000 persones hi treballaven.
• Alta densitat en la massa forestal sense gestió i pèrdua dels boscos autòctons amb alta biodiversitat. La gestió forestal per fer llenya, biomassa, carbó vegetal, fusta, pinyes, ramats és poc rendible i, en molts boscos, residual. El 85% dels boscos a Catalunya són privats.  Les espècies no autòctones en expansió en molts boscos. Durant anys les papereres promocionaven la plantació d’eucaliptus que és l’arbre amb més ràpid creixement.
• Onades de calor més llargues i intenses. Canvi climàtic i escalfament local i global. Episodis de sequera, pluges amb alta intensitat aguda en fenòmens com la DANA.
• Creixement de les zones protegides forestals amb poca gestió. Gairebé 1 milió d’hectàrees a Catalunya formen part de la Xarxa Europea protegida Natura 2000. La conservació ha d’anar acompanyada de la gestió activa.  Un 25% dels boscos de Catalunya han perdut la biodiversitat. 
• Obsolets plans globals de protecció, prevenció i extinció en els nous i intensos incendis que sobrepassen els límits municipals, de comunitats autònomes i d’estats davant dels canvis estructurals en els boscos i, alhora, perduts en discussions etèries de competències i picabaralles polítiques.
• Sinergies febles entre el coneixement acadèmic, amb l’experiència sènior dels ciutadans del territori i les polítiques actuals. 
• Plans de gestió forestal poc alineats a nivell local i global. 
• Piròmans individuals o amb interessos espuris econòmics postincendis.

Forest Stewardschip Council (FSC), entitat no governamental sense ànim de lucre creada l’any 1993, reclama el maneig responsable mediambientalment, amb beneficis socials i econòmics viables dels boscos del món. Amb certificacions de qualitat responsable de la gestió forestal.

S’està trencant la simbiosi fràgil entre l’activitat humana i la natura i, en especial, en els boscos. Són els nostres pulmons i sense ells tenim hipòxia (falta d'oxigen) col·lectiva. Però és un error pensar que la protecció sense habitualitat productiva i gestió viable dels boscos és la solució.

L’únic camí és el desenvolupament rural que aturi el despoblament i no únicament des d’un turisme puntual voyerista de l’exotisme o de la bellesa natural. La gestió forestal, la ramaderia extensiva i els conreus sostenibles són la millor prevenció dels incendis i necessiten persones que visquin en i del territori.

Vinc d’unes famílies pageses que es dedicaven a la gestió forestal (llenya, fusta, carbó vegetal, pinyons.), amb conreus a les feixes, amb vinya i oliveres de tallafocs, que convivia amb la caça amateur respectuosa amb el medi, amb la ramaderia extensiva, amb els focs controlats preventius, amb l’agricultura i ramaderia de supervivència per autoconsum i viabilitat econòmica de la família i del bestiar. Amb 50 anys, aquest model de vida s’ha perdut i, si hi sumem l’escalfament global, el canvi climàtic, trobarem la resposta no només al símptoma sinó la síndrome del bosc i del camp malalts.

Tenim molt coneixement i tecnologia a l’abast. A Catalunya disposem d’un centre de recerca a Solsona, CERCA, Centre Consorci de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, adscrit a la Universitat de Lleida, creat l’any 1996, que es dedica a aquest àmbit específicament i altres grups de recerca i innovació catalans que aporten valor en els factors implicats en la problemàtica, en xarxa europea i internacional.