El 30 de setembre, dos mesos després de començar vacances, s'iniciarà al Parlament el nou curs polític amb un ple que donarà el tret de sortida oficial a l'activitat parlamentària. En aquesta ocasió, el debat de política general, que servirà per posar negre sobre blanc en l'estat actual de les relacions entre els grups parlamentaris, no obrirà el període de sessions: se celebrarà del 7 al 9 d'octubre, uns dies després del primer ple del curs.
Estarà marcat per l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia per part dels jutges del Tribunal Suprem després de l'aval del Tribunal Constitucional i un eventual retorn de l'expresident i líder del primer grup de l'oposició, Carles Puigdemont, però també de negociacions complexes per al Govern, com serà la dels pressupostos. L'aval -o no- als comptes elaborats per l'executiu socialista demostrarà la capacitat del president Salvador Illa de cedir i mantenir al seu costat els seus socis d'investidura, ERC i els Comuns, que no li posaran fàcil fins que no vegin complerts els acords que van fer possible l'aliança.
La dels pressupostos és, de fet, una carpeta que ja han començat a parlar en el marc de la "relació continuada" amb republicans i Comuns, que seran els interlocutors preferents, però també es trobaran amb la resta de grups parlamentaris en les pròximes setmanes. Ara com ara, no hi ha negociacions obertes i l'executiu treballa per elaborar el projecte de llei, un cop definit quants diners podrà gastar en el pròxim exercici. El Govern ha criticat que altres formacions, com Junts, hagin expressat la seva oposició als nous comptes sense haver-s'hi reunit ni haver vist encara cap proposta.
63 iniciatives en tràmit
El curs polític va acabar el mes de juliol amb un balanç de 8 lleis aprovades, una reforma parcial del reglament i 17 decrets validats des de l'inici de la legislatura el passat 10 de juny del 2024. La cambra catalana té actualment 63 iniciatives en tràmit: 13 projectes de llei -quatre dels quals són decrets ja aprovats que es tramiten ara com a projectes de llei- i 50 proposicions de llei.
Durant el seu primer any, el Govern va rebre crítiques dels grups parlamentaris -especialment de Junts- per legislar "a cop de decret" sense tenir en compte la cambra. Amb aquest motiu, el ple va decidir que els decrets de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme; de mesures urgents en matèria fiscal, i els dos relatius a l'impost sobre les estades turístiques es tramitessin com a projectes de llei.
Altres iniciatives que es troben actualment en tràmit són els projectes de llei de memòria democràtica, el de l'erradicació de l'amiant, de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya o el de modificació del Codi Civil en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones. Així mateix, aquest curs continuaran en tràmit parlamentari 50 proposicions de llei -40 dels grups i 10 propostes d'iniciativa legislativa popular-.
Rodalies, català i aeroport
A banda de les qüestions que ja es troben en el procés de tramitació, hi ha altres temes que marcaran -com ja ho van fer el curs passat- els debats parlamentaris. Amb les incidències diàries a la xarxa ferroviària, Rodalies ben segur ocuparà un lloc destacat de les intervencions i les interpel·lacions al Govern i al president. De fet, Illa es reunirà la setmana vinent amb els responsables de Renfe i Adif per abordar el mal servei als usuaris. Després de la creació de la nova empresa de Rodalies a finals de juny, el traspàs efectiu i la millora del servei continuen, també aquest segon any de legislatura, sent temes vigents i prioritaris, tant per ERC com els Comuns.
A l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules, una altra qüestió que preocupa els grups parlamentaris, especialment els independentistes, és garantir el català com a llengua vehicular a l'escola i fer efectiva la immersió lingüística. Des del Govern, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va argumentar en una entrevista amb Nació que amb el decret aprovat ja es van regular els usos lingüístics en relació amb el projecte lingüístic i l'assoliment d'uns resultats de coneixement. Segons el conseller, "es crea una fórmula que permet regular adequadament els usos lingüístics i preservar que el català és la llengua vehicular normal d'ensenyament".
També respecte al català, un altre repte de legislatura serà assolir un consens més ampli en el Pacte Nacional per la Llengua, del qual es van desmarcar Junts i la CUP a l'espera, precisament, de la sentència del TC -per saber si blinda o no el català a les aules- i de la posterior posició del Govern, que assegura que té "tots els escenaris" contemplats i confia que l'alt tribunal doni marge de maniobra a l'escola catalana.
L'ampliació de l'Aeroport del Prat, malgrat que la previsió és que no es comenci a tramitar el Pla Director Urbanístic fins al 2028, continuarà desencadenant debats a la cambra catalana, amb especial incidència de les posicions contràries al projecte dels Comuns, socis indispensables d'Illa, com a via negociadora dels de Jéssica Albiach per fer moure l'executiu d'Illa cap a posicions més situades a l'esquerra de l'arc parlamentari.
Discursos d'odi
El primer any de legislatura amb Illa a Palau ha estat marcat també per la irrupció d'Aliança Catalana i l'increment dels discursos d'odi i la crispació política al Parlament, tema que preocupa especialment el president. En el discurs inaugural de les jornades de treball amb els consellers a Arnes, que va donar el tret de sortida a l'activitat del Govern, Illa va deixar clara la seva recepta contra el clima "molt tens políticament": moderació envers la radicalitat. Tota una declaració d'intencions que, com ha estat la tònica fins ara, continuarà centrant gran part de les respostes parlamentàries a la líder d'Aliança, Sílvia Orriols, i el de Vox, Ignacio Garriga.
