L'inici de curs ja és aquí, i per a Salvador Illa és el segon que afronta com a president de la Generalitat. Per enfocar-lo, va reunir els consellers divendres i dissabte en unes jornades de treball a Arnes, a les Terres de l'Ebre. Una reunió preparatòria per fixar les línies estratègiques i avaluar la feina del darrer any. L'executiu va escollir Arnes, un "àmbit privilegiat del Renaixement català", per expressar el seu suport i compromís amb els territoris que van patir les conseqüències dels incendis del juliol.

La prevenció i la gestió forestal -sota l'afirmació que a Catalunya "hi ha massa bosc"- és, precisament, un dels àmbits que el president vol prioritzar aquest any, aprofitant l'experiència dels focs recents. Així i tot, altres carpetes com el finançament singular -encara per resoldre- i la negociació dels pressupostos del 2026 -encara per iniciar- seran les que marquin l'inici d'aquest segon curs del govern socialista a Palau. El president també espera que aquest sigui l'any de "l'efectivitat" en el desplegament efectiu de la llei d'amnistia".

El curs parlamentari, d'altra banda, trigarà una mica més a començar. El primer ple ordinari està previst per als dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre. En aquesta ocasió, el debat de política general no obrirà el període de sessions: se celebrarà del 7 al 9 d'octubre. Malgrat que el començament de l'activitat parlamentària s'endarrerirà fins a finals de mes, Illa no ha esperat tant per abordar les qüestions decisives de la legislatura. De fet, la primera reunió del consell executiu ja es va produir dimarts passat, una cita en què es va començar a posar fil a l'agulla al reforç de l'autonomia de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), pas indispensable abans de desplegar el nou finançament.

Serà l'inici del curs escolar, però, el que doni el tret de sortida oficial al setembre: el dia 8, dilluns vinent, a infantil, primària i ESO, i el 12 de setembre a Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. Enguany, els estudiants de tota l'etapa obligatòria tornaran a les aules amb la prohibició dels dispositius mòbils, una reivindicació de la comunitat educativa -un 68 % dels docents i equips directius es van mostrar d’acord en una prohibició total dels mòbils a la secundària, segons una avaluació de la Generalitat-. 

Pressupostos

Una de les principals preocupacions del Govern és aconseguir tirar endavant els primers pressupostos elaborats pel seu executiu, després d'haver prorrogat els comptes del 2023 del govern republicà de Pere Aragonès- per la manca de suports. El president arriba a setembre amb deures pendents per poder tenir comptes. Mentre els seus socis adverteixen que els acords s'han de complir, els socialistes admeten que la negociació dels comptes no serà fàcil.

"Donem una importància molt alta a tenir pressupostos cada 1 de gener de cada any. No és simplement el fet de dir-ho, dels pressupostos depenen diferents polítiques que són importants", va assegurar la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, després de la primera reunió del Consell. En aquest sentit, va garantir "tots els esforços" de l'executiu "dialogant prioritàriament" amb ERC i els Comuns, amb qui mantenen contacte permanent.

Segons la mateixa portaveu, la dels pressupostos és una carpeta que ja han començat a parlar en el marc de la "relació continuada" amb els socis d'investidura, que seran els interlocutors preferents, però també es trobaran amb la resta de grups parlamentaris en les pròximes setmanes. En aquest sentit, Paneque va lamentar que altres formacions, com Junts, hagin expressat la seva oposició als nous comptes sense haver-s'hi reunit no haver vist cap proposta.

Finançament

Des del PSC asseguren que la carpeta del finançament serà, segurament, la més complicada i la que "requerirà més temps". El finançament és, de fet, una de les carpetes calentes de la legislatura i principal condició dels republicans, clau per tornar a negociar -amb els pressupostos a l'horitzó-. "Han decidit no complir amb tots els compromisos previs que han de fer possibles uns pressupostos", va lamentar fa uns dies el president d'ERC, Oriol Junqueras.

Amb el decret aprovat dimarts al consell executiu i que atorga a l'ATC plena autonomia en matèria de personal, els socialistes esperen mitigar el malestar dels republicans respecte dels avenços en el finançament, també tenint en compte els recels que desperta la figura de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda del govern espanyol, María Jesús Montero, com a negociadora. 

Aeroport

Una altra qüestió que marcarà el curs serà l'aeroport del Prat. No tant per l'ampliació, perquè el pla director urbanístic (PDU) es preveu per al 2028, com per la seva governança. El pacte entre el PSC i ERC per investir Illa afirma que "es promouran les modificacions en el marc legal actual" per crear un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya que rellevi l'actual comitè de coordinació aeroportuària.

Així, la Generalitat hauria de tenir "un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català, i que les funcions, composició i mitjans d’aquest nou organisme permetin materialitzar aquesta voluntat", segons l'acord assumit també pel PSOE. A més del Prat, el sistema hauria d'incorporar els aeroports de Girona i Reus, també d'Aena i que fa anys que es reclama que tinguin connexió ferroviària directa per integrar-se. Com es governa l'aeroport és una de les carpetes que ja negocien, amb la participació de l'executiu del PSC, el govern espanyol i ERC, segons va avançar Nació.

Rodalies

Un altre dels principals reptes és, sens dubte, millorar el servei de la xarxa de Rodalies. Un servei marcat, com constaten els usuaris diàriament, per incidències, retards i problemes diversos fruit d'anys de manca d'inversions, i que el fan poc fiable. "Entenem el nivell de cansament dels usuaris de Rodalies", asseguren des del Govern, que ja ha demanat una reunió al més alt nivell amb Salvador Illa i els presidents d'Aena i Renfe per dimarts de la setmana vinent.

L'executiu ha demanat les operadores "accelerar i actuar d'una manera més contundent i estructural" a la xarxa de Rodalies, i assegura que de la mateixa manera que defensa que les obres "són necessàries", s'ha de "poder assegurar que les incidències són mínimes". "No podem permetre que tinguin una incidència tan elevada i amb efectes tan greus com els que s'han produït aquest cap de setmana", va assenyalar la portaveu Paneque després del consell executiu de dimarts precedit per un cap de setmana ple d'incidències a Rodalies amb talls a diverses línies simultàniament.

El traspàs de Rodalies també continua sent una carpeta a abordar per part del Govern -aquesta ja una mica més encaminada- després que el mes de juny Estat, Generalitat, Renfe i ERC pactessin les bases de la societat mercantil que se n'encarregarà del servei -dins del grup Renfe-, Rodalies Catalunya SME SA.

Habitatge

La crisi de l'habitatge segueix sent el principal neguit per a la població, segons les enquestes. De fet, aquesta va ser la qüestió protagonista en l'inici del primer any d'Illa a Palau. Durant el seu primer debat de política general a l'octubre de l'any passat, el president va anunciar la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 -xifra que consta en l'acord del PSC amb ERC i els comuns-, amb una inversió anual de 1.100 milions d'euros, que seran 4.400 milions d'euros al final de la legislatura.

L'habitatge continuarà marcant les polítiques del Govern aquest segon curs, amb la mirada posada en temes com el reforç del cos d'inspectors per fer complir la llei d'habitatge, condició sine qua non dels Comuns per seure a negociar els pressupostos de l'any que ve. "Abans de seure a negociar cal complir els acords dels suplements de crèdit, i en molts aspectes encara tenen feina per fer. També hem traslladat que cal fer una reunió de seguiment de l'acord d'investidura", va advertir el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, en una entrevista a Nació fa uns dies.

Discursos d'odi

A banda de les qüestions que estan a l'agenda política del Govern i dels grups parlamentaris, un tema que preocupa especialment el president és l'increment dels discursos d'odi i la crispació política. En el discurs inaugural de les jornades de treball amb els consellers, Illa va deixar clara la seva recepta contra el clima "molt tens políticament": moderació envers la radicalitat.

El president vol combatre la "polarització" que genera en la ciutadania un sentiment de rebuig i impotència vers les administracions. Tota una declaració d'intencions que es deixarà veure, com ha estat la tònica fins ara, en les respostes parlamentàries a la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el de Vox, Ignacio Garriga.