Deu del matí. Arc de Triomf. Queden set hores i 14 minuts per a l’inici de la manifestació de l’ANC, però les samarretes de color vermell corall tenyeixen ja el centre de Barcelona. Aparentment, el matí arrenca festiu com qualsevol de les diades d’anys enrere durant el transcurs del procés. Enguany, però, el llaç groc indica que no és ben bé igual que la de fa un any malgrat que la jornada faci esforços per vestir-se de festa. A més, ha tornat l'helicòpter. Sembla que no hi sigui, però hi és.

Els venedors ambulants reben els manifestants a la sortida del metro. Fa uns dies eren els paraigües; en altres ocasions, les castanyoles o els vanos; i avui, les banderes i banderoles estelades. Des de l’escenari, prova de so per als concerts de la tarda. "Una dutxa és el millor contra el fred i la calor", diu la cançó de Dàmaris Gelabert. El cert és que aquest dimarts el sol fa feina en una tardor que s’ha batejat mediàticament com a "calenta". I entre prova i prova: aquelles hèlices que no donen treva.

El carrer és avui, més que mai, una àgora molt simptomàtica de l’estat d’ànim de l’independentisme. "Jo no acabo d’entendre què està fent ERC", comenta una dona jove a la seva parella mentre empeny un cotxet. "La veritat és que potser una mica enganyats sí que hem viscut", explica a un ciutadà un de les desenes de paradistes de la fira d’entitats. "Doncs jo crec que ara sí que toca tirar pel dret", comenta un senyor que deu rondar la seixantena mentre tria si compra un clauer o un braçalet.
 
El 'boom' del 'merchandising'

El merchandising independentista ha viscut un boom arran del procés. Samarretes, mitjons, daus de peluix per penjar al cotxe, pins, clauers, barrets i gorres, fundes de mòbils, didals, davantals, espardenyes i, fins i tot, corretges per passejar el gos. Tot amb l’estampat de l’estelada i, per primera vegada en una Diada, convivint amb el llaç groc i les samarretes amb els rostres dels presos polítics i dels exiliats. Són els grans absents però a la vegada ho omplen tot.

"És un engany dir al poble que l’1-O va ser un referèndum perquè no va tenir totes les garanties", intenta convèncer un independentista a un altre. A pocs metres d’ell es dona a conèixer Directe 68, que es presenta com un nou "partit polític" per impulsar la "independència real, efectiva, ràpida i eficient de Catalunya". La falta d’una estratègia compartida dels partits es trasllada també en les diferents diagnosis que fan aquells ciutadans que aquesta tarda estaran puntuals al tram de la Diagonal on s'han inscrit.

Una atracció més per als turistes

L’onada corall s’ha estès pel Born i passades les onze del matí omple el Fossar de les Moreres, on els grups de turistes tenen dificultats per continuar el recorregut amb els seus guies, que aixequen el paraigües tancat pels estrets carrers dels voltants de la Catedral del Mar. A toc de gralla, els foranis no donen a l’abast a observar de fit a fit què passa al seu voltant i altres vianants busquen dreceres pels carrerons contigus per fugir de la marea. Petites places lluny dels indrets emblemàtics són el seu refugi.

Manifestació d’Arran a la plaça de Sant Jaume. "On són els punys en alt?", els recrimina una dona. Cua d’hores per visitar el Palau de la Generalitat. "Vols dir que podrem arribar a entrar-hi?", es pregunta una colla. Parlaments d’independentistes i d’entitats socials al Portal de l’Àngel. "A mi m’han dit que parlava l’Albano aquí", xiuxiueja un dels assistents quan ja són les dotze tocades. A quarts de dues, clàxons i rugit de motors. Els motoristes de les estelades entren fent soroll per la Gran Via.

El soroll de fons segueix, de vegades quasi imperceptible entre la cridòria. S'ha instal·lat a la capital catalana des de primera hora del matí i segurament molts el descobriran en aquell silenci previst a les 17.14. El brunzit que va ser omnipresent l'any passat des de mitjans d'agost i fins ben entrat el novembre. El brunzit d'un helicòpter que, en el fons, no ha marxat des d'aleshores.