02
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
03
de setembre
a les
16:58h
"És un home de principis, amb tot el que això comporta". La frase és d'un alt càrrec del Govern, amb la qual defineix el caràcter del president de la Generalitat, Quim Torra. Queden només dos dies perquè faci la conferència amb la qual encetarà el curs polític i es troba perfilant els detalls amb l'equip més proper. Quatre mesos després d'arribar a Palau, Torra s'endinsa ara en una tardor -de nou- excepcional i plagat de contradiccions, amb un terreny de joc delimitat pel judici al procés, el diàleg amb l'Estat i l'amenaça latent de l'article 155 de la Constitució.
La intervenció de Torra, dimarts a les set de la tarda al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), guarda paral·lelismes amb l'obertura de la qüestió de confiança que va fer Carles Puigdemont el setembre del 2016. Puigdemont va ser nomenat per Artur Mas quan s'esgotava el termini per anar a noves eleccions, i el discurs davant del Parlament -recordat per la dicotomia "referèndum o referèndum"- va posar les bases del mandat. En una entrevista aquest diumenge a El Punt Avui Torra ha afirmat que l'amenaça d'intervenció és latent però que ara que s'han recuperat les institucions cal entrar en la fase constituent i "recuperar la iniciativa política".
Per ser entrevistat Torra es va desplaçar a Brussel·les per fer-la de forma conjunta amb Puigdemont. Que la situació és anòmala a Palau ho testimonia que, quan es pregunta pel president, la resposta immediata és: "Quin?". Amb Mas aquesta situació també es va produir, però amb Torra i el paper actiu de Puigdemont s'ha accentuat.
Torra ha arribat a la Generalitat per decisió directa del màxim dirigent de l'independentisme a l'exili, i amb la conferència marcarà el rumb de la legislatura. No hi posarà, això sí, cap full de ruta concret ni cap termini: farà una crida a "repensar" el país, deixarà clar que el procés seguirà encara que l'Estat no vulgui dialogar i incidirà en la resposta al judici de l'1-O. La sentència, segons ha anat apuntant al llarg de l'estiu i va traslladar als consellers dimarts passat, no té pensat acatar-la. No va concretar accions específiques.
Dirigents governamentals i del PDECat consultats indiquen, en tot cas, que els primers mesos de Torra al capdavant de la Generalitat han tingut més contingut "simbòlic" que no pas d'acció de Govern concreta, per bé que l'executiu ha reactivat la maquinària aturada pel 155. El president es troba còmode amb la retòrica i els actes d'afirmació nacionalista al territori -el seu perfil, nítidament independentista, entronca amb l'1-O i amb la declaració de la independència del 27 d'octubre-, i ha de fer equilibris entre el compromís amb els electors sobiranistes -desplegar la República- i la situació al país, amb presos i un govern espanyol que diu voler dialogar de tot menys sobre l'autodeterminació. De referèndum, Pedro Sánchez no en vol ni parlar.
Així va quedar clar en la reunió que van mantenir a la Moncloa el 9 de juliol, i també en la comissió bilateral de l'1 d'agost. Torra insistirà que el referèndum acordat és la millor manera de resoldre el plet polític -en aquests termes s'ha expressat també Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), aquesta setmana-, però avisarà el president espanyol que el camí independentista continuarà encara que a l'altra banda no s'assegui ningú a la taula negociadora. Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, insistia fa uns dies a RAC1 que si s'ha d'apostar per la desobediència i la via unilateral, serà perquè la política haurà fracassat. Ningú es posa d'acord en l'abast del diàleg, per ara.
Reunió secreta a Madrid
Totes aquestes qüestions van planejar en la reunió que van mantenir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, dimecres passat a Madrid i que va avançar NacióDigital. Portaveus oficials van indicar que la cita es va emmarcar en assumptes competencials -polítiques d'igualtat i de dones, que formen part de les competències de totes dues-, però el calendari fa que agafi rellevància política. Artadi i Calvo tenen molt pes en els dos executius i la trobada -que es va desenvolupar en un to cordial- va servir perquè es coneguessin personalment.
El to entre administracions, malgrat les discrepàncies de fons, és més dialogant que en l'etapa de Mariano Rajoy. A les reunions de la bilateral -la de l'agost i la que vindrà al desembre- s'hi sumen trobades sectorials entre consellers i ministres. "El problema de fons és que no hi ha una oferta política, i en cap dels escenaris que tenim damunt la taula preveiem que n'hi hagi una de satisfactòria per a nosaltres", manté un alt dirigent del PDECat. Sánchez ja ha fet saber que dins l'Estatut i la Constitució està disposat a parlar de tot, però que a partir d'aquí no té marge. I, si la Generalitat torna a la unilateralitat, el 155 tornarà a escena.
Defensa de la República
En una visita a Talamanca a principis d'agost, Torra va situar l'escenari dels propers mesos: "Llibertat o llibertat". En una entrevista a l'ACN, el president va apuntar que serien necessaris "sacrificis" per defensar la República, i divendres al vespre hi va insistir en una visita a Perpinyà en la qual va inaugurar dues exposicions artístiques d'alt contingut polític. El simbolisme seguirà molt present en les seves actuacions, especialment a mida que s'acosti l'aniversari de l'1-O. Una data que servirà, com l'inici del judici contra els líders del procés, per donar un nou impuls a la legislatura, segons convenen les fonts governamentals.
La sentència, almenys per ara, se situa en cercles independentistes i judicials més enllà de les eleccions municipals, el maig del 2019. En aquell moment ja estarà articulada la Crida Nacional per la República, que té tres lideratges destacats: Torra, Puigdemont i Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat). A Sànchez se'l situa com a líder orgànic del nou moviment -que aplegarà l'estructura del PDECat-, però no es descarta que Puigdemont també assumeixi responsabilitats. Tot dependrà de la formulació que vulgui fer amb la seva carrera política, marcada ara pel Consell de la República.
Aquest organisme s'ha de posar en marxa les properes setmanes i haurà de definir, des de fora, el marc general del procés constituent, segons consta en l'acord de Govern al qual van arribar JxCat i ERC al març. La idea era que, des de fora, es poguessin dur a terme polítiques que desbordessin l'autonomisme mentre la Generalitat s'encarregava de gestionar el dia a dia. Però des de Catalunya, com té Torra al cap amb la conferència, l'administració també ha de mantenir el pols per aconseguir la independència. Sense terminis explícits i amb un nou escenari a l'Estat, però mantenint intacte l'objectiu de la legislatura.
La intervenció de Torra, dimarts a les set de la tarda al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), guarda paral·lelismes amb l'obertura de la qüestió de confiança que va fer Carles Puigdemont el setembre del 2016. Puigdemont va ser nomenat per Artur Mas quan s'esgotava el termini per anar a noves eleccions, i el discurs davant del Parlament -recordat per la dicotomia "referèndum o referèndum"- va posar les bases del mandat. En una entrevista aquest diumenge a El Punt Avui Torra ha afirmat que l'amenaça d'intervenció és latent però que ara que s'han recuperat les institucions cal entrar en la fase constituent i "recuperar la iniciativa política".
Per ser entrevistat Torra es va desplaçar a Brussel·les per fer-la de forma conjunta amb Puigdemont. Que la situació és anòmala a Palau ho testimonia que, quan es pregunta pel president, la resposta immediata és: "Quin?". Amb Mas aquesta situació també es va produir, però amb Torra i el paper actiu de Puigdemont s'ha accentuat.
Torra ha arribat a la Generalitat per decisió directa del màxim dirigent de l'independentisme a l'exili, i amb la conferència marcarà el rumb de la legislatura. No hi posarà, això sí, cap full de ruta concret ni cap termini: farà una crida a "repensar" el país, deixarà clar que el procés seguirà encara que l'Estat no vulgui dialogar i incidirà en la resposta al judici de l'1-O. La sentència, segons ha anat apuntant al llarg de l'estiu i va traslladar als consellers dimarts passat, no té pensat acatar-la. No va concretar accions específiques.
Dirigents governamentals defineixen Torra com un "home de principis"; la conferència servirà per posar les bases de la legislatura i definir la presidència
Dirigents governamentals i del PDECat consultats indiquen, en tot cas, que els primers mesos de Torra al capdavant de la Generalitat han tingut més contingut "simbòlic" que no pas d'acció de Govern concreta, per bé que l'executiu ha reactivat la maquinària aturada pel 155. El president es troba còmode amb la retòrica i els actes d'afirmació nacionalista al territori -el seu perfil, nítidament independentista, entronca amb l'1-O i amb la declaració de la independència del 27 d'octubre-, i ha de fer equilibris entre el compromís amb els electors sobiranistes -desplegar la República- i la situació al país, amb presos i un govern espanyol que diu voler dialogar de tot menys sobre l'autodeterminació. De referèndum, Pedro Sánchez no en vol ni parlar.
Així va quedar clar en la reunió que van mantenir a la Moncloa el 9 de juliol, i també en la comissió bilateral de l'1 d'agost. Torra insistirà que el referèndum acordat és la millor manera de resoldre el plet polític -en aquests termes s'ha expressat també Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), aquesta setmana-, però avisarà el president espanyol que el camí independentista continuarà encara que a l'altra banda no s'assegui ningú a la taula negociadora. Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, insistia fa uns dies a RAC1 que si s'ha d'apostar per la desobediència i la via unilateral, serà perquè la política haurà fracassat. Ningú es posa d'acord en l'abast del diàleg, per ara.
Reunió secreta a Madrid
Totes aquestes qüestions van planejar en la reunió que van mantenir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, dimecres passat a Madrid i que va avançar NacióDigital. Portaveus oficials van indicar que la cita es va emmarcar en assumptes competencials -polítiques d'igualtat i de dones, que formen part de les competències de totes dues-, però el calendari fa que agafi rellevància política. Artadi i Calvo tenen molt pes en els dos executius i la trobada -que es va desenvolupar en un to cordial- va servir perquè es coneguessin personalment.
A Palau es dona per fet que Sánchez no posarà damunt la taula cap oferta que satisfaci la demanda d'autodeterminació de la Generalitat
El to entre administracions, malgrat les discrepàncies de fons, és més dialogant que en l'etapa de Mariano Rajoy. A les reunions de la bilateral -la de l'agost i la que vindrà al desembre- s'hi sumen trobades sectorials entre consellers i ministres. "El problema de fons és que no hi ha una oferta política, i en cap dels escenaris que tenim damunt la taula preveiem que n'hi hagi una de satisfactòria per a nosaltres", manté un alt dirigent del PDECat. Sánchez ja ha fet saber que dins l'Estatut i la Constitució està disposat a parlar de tot, però que a partir d'aquí no té marge. I, si la Generalitat torna a la unilateralitat, el 155 tornarà a escena.
Defensa de la República
En una visita a Talamanca a principis d'agost, Torra va situar l'escenari dels propers mesos: "Llibertat o llibertat". En una entrevista a l'ACN, el president va apuntar que serien necessaris "sacrificis" per defensar la República, i divendres al vespre hi va insistir en una visita a Perpinyà en la qual va inaugurar dues exposicions artístiques d'alt contingut polític. El simbolisme seguirà molt present en les seves actuacions, especialment a mida que s'acosti l'aniversari de l'1-O. Una data que servirà, com l'inici del judici contra els líders del procés, per donar un nou impuls a la legislatura, segons convenen les fonts governamentals.
La sentència, almenys per ara, se situa en cercles independentistes i judicials més enllà de les eleccions municipals, el maig del 2019. En aquell moment ja estarà articulada la Crida Nacional per la República, que té tres lideratges destacats: Torra, Puigdemont i Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat). A Sànchez se'l situa com a líder orgànic del nou moviment -que aplegarà l'estructura del PDECat-, però no es descarta que Puigdemont també assumeixi responsabilitats. Tot dependrà de la formulació que vulgui fer amb la seva carrera política, marcada ara pel Consell de la República.
Torra també participa de la fundació de la Crida Nacional per la República, que liderarà juntament amb Puigdemont i Jordi Sànchez
Aquest organisme s'ha de posar en marxa les properes setmanes i haurà de definir, des de fora, el marc general del procés constituent, segons consta en l'acord de Govern al qual van arribar JxCat i ERC al març. La idea era que, des de fora, es poguessin dur a terme polítiques que desbordessin l'autonomisme mentre la Generalitat s'encarregava de gestionar el dia a dia. Però des de Catalunya, com té Torra al cap amb la conferència, l'administració també ha de mantenir el pols per aconseguir la independència. Sense terminis explícits i amb un nou escenari a l'Estat, però mantenint intacte l'objectiu de la legislatura.