L'ANC ha escollit el municipi nord-català d'Illa, bressol de l'1-O, per fer el tret de sortida a un cap de setmana de mobilitzacions arreu del país per reivindicar el referèndum quatre anys després i insistir en la pressió al Govern i els partits independentistes per recuperar la unitat perduda i reprendre el camí allà on es va deixar la tardor de 2017. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha reclamat unitat a l'independentisme i ha assegurat que el dret a la independència s'aconseguirà amb "persistència, combat democràtic i la barreja de realisme i imaginació" que es va aplicar fa quatre anys. L'acte ha aplegat unes tres-centres persones a l'Espace Le Catalane.

Paluzie ha reivindicat el paper d'Illa en l'1-O i ha recordat que durant setmanes s'hi van guardar les urnes del referèndum. "L'Estat no comptava amb aquest poble que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No comptaven amb els catalans del nord perquè per ells són francesos", ha dit. La dirigent independentista ha reivindicat la unitat al voltant de la defensa de les urnes, que va aglutinar partits, entitats, sindicats i institucions, i ha reclamat recuperar la força que es va perdre després de l'1 i el 3 d'octubre. "Tenim aquesta força i la tornarem a exercir", ha assegurat, i ha reclamat "acabar el que va començar l'1-O" entre crits de "ni un pas enrere". "Estem disposats a tornar a arriscar i a fer sacrificis", ha assegurat. 

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha volgut fer un reconeixement a Catalunya Nord i ha reivindicat que tot el que es va fer la tardor de 2017 "va ser possible perquè ho vam fer junts". "L'1-O no és de ningú, l'1-O és de tots: no ens deixem manllevar el llegat de l'1-O", ha insistit Cuixart. El dirigent independentista ha dit que ni Espanya ni França voldria actes com el d'avui i ha recordat els represaliats que hi havia a Catalunya Nord als anys 90. "Presó i exili no és res de nou", ha dit, i ha agraït el compromís dels nord-catalans. "L'1-O vam saber perdre la por, vam aprendre que units ho podem tot. Exigim unitat als nostres polítics. La unitat és imprescindible si volem avançar", ha dit enmig d'una forta ovació. Cuixart ha deixat clar que l'independentisme no demanarà perdó i ha exigit a l'Estat que demani perdó per la "brutalitat policial" i per tota la repressió.

"El problema no som nosaltres, sinó que a l'Estat li molesta que ens manifestem i que fem alçar el rei de la seva cadira", ha dit, i ha assegurat que Catalunya "ho pot tornar a fer i ho pot fer millor". "No hi haurà cap operació d'Estat que pugui aturar el poble de Catalunya. Que mai més la presó i l'exili siguin un límit, el nostre únic límit és la violència i ells no poden dir el mateix", ha afirmat, i s'ha reivindicat com a "dissident i democràticament desobedient". "Ho tornarem a fer tantes vegades com faci falta", ha reblat.

El president de l'AMI, Jordi Gaseni, ha reivindicat que l'1-O Catalunya "va votar i va guanyar", i va ser "l'acte de sobirania més important" de la història recent del país. "L'Estat, exercint la violència, va cometre l'error més greu que podia cometre", ha dit, i ha admès que no s'ha acabat la feina. "Aquests quatre anys ens han de fer més forts. Hem d'afrontar la repressió junts", ha afirmat. Gaseni ha dit que des de l'AMI es treballarà per l'amnistia i el referèndum, i per visibilitzar la causa arreu del món. "Volem la independència i la lluitarem", ha assegurat, i s'ha mostrat convençut que l'Estat cometrà "més errors". "És cosa nostra garantir que hi hagi més accions de sobirania i podeu comptar amb els municipis de l'AMI", ha reblat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=UJOHvwLfyjk[/youtube]
[h3]Puigdemont reivindica l'1-O com la via de "confrontació i intel·ligència" per vèncer l'Estat[/h3]
Una de les ovacions de la tarda se l'ha enduta Carles Puigdemont, que ha intervingut a través de vídeo. L'expresident ha agraït el paper de la Catalunya Nord i concretament d'Illa, que va permetre una "victòria històrica". "L'Estat ho va disposar tot per impedir que es realitzés la jornada", ha dit Puigdemont, que ha denunciat la violència que va utilitzar Espanya. "L'Estat va fracassar perquè tots ens vam posar d'acord sobre com podíem guanyar aquell dia: va haver urnes, paperetes, escrutini i resultat", ha dit, i ha afirmat que aquest "normalitat" és una de les grans lliçons que deixa l'1-O.

"Hi ha un camí de confrontació i intel·ligència que permet vèncer l'Estat, que no va poder aturar el poble de Catalunya", ha afirmat. També ha dit que l'independentisme té la "responsabilitat" de continuar el camí que va començar l'1-O i deixar a les futures generacions una república justa i solidària. "Som milions els catalans que volem fer de les urnes i les paperetes l'eina per resoldre les discrepàncies", ha insistit Puigdemont, i ha afegit que l'1-O va ser un camí de victòria. "L'Estat intenta que tot allò que va representar l'1-O quedi neutralitzat, en diuen passar pàgina, i hem de fer el contrari", ha reblat, entre crits de "president".

[h3]"Ni taula de diàleg, ni nou referèndum"[/h3]
L'acte ha combinat música i discursos polítics. Més enllà dels líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI, també ha parlat Marie Costa, alcaldessa de Banys d'Arles, que ha assegurat que la nació catalana està en "lluita constant" per garantir la seva "supervivència" i ha recordat que va ser a Catalunya Nord on es van comprar paperetes i urnes, i des d'on es van traslladar al Principat "mentre la Guàrdia Civil anava escorcollant magatzems i empreses". "L'1-O es va pegar gent que només volia votar pacíficament, s'ha perseguit un president de la Generalitat i s'ha donat la prova innegable que Catalunya és una colònia d'Espanya", ha reblat, entre crits de "Puigdemont, president". També ha denunciat que "alguns catalans" vulguin "oblidar el 155" i "pactar" amb l'Estat. "Els espanyols volen una Catalunya espanyola i sotmesa. No hi ha res a negociar; ni taula de diàleg ni nou referèndum. La unilateralitat és el camí", ha conclòs.

També han intervingut una desena de voluntaris nord-catalans que, enmig d'aplaudiments i crits d'agraïment, han reivindicat que van fer possible el referèndum. "Ells, com tants altres, se la van jugar perquè hi haguessin urnes i paperetes", ha dit el director de comunicació de l'ANC, Adrià Alsina, que ha estat l'encarregat de conduir l'acte. 

[h3]Sense representants del Govern[/h3]
La Diada es va plantejar com l'inici d'un cicle de mobilitzacions que aquesta cap de setmana viurà la segona part, amb actes i accions fins diumenge arreu dels Països Catalans per commemorar l'1-O. Fins a Illa, municipi a tocar de Perpinyà, s'hi han desplaçat centenars de militants independentistes de base, molts d'ells amb la samarreta oficial de l'11-S, en resposta a la crida de l'ANC de recuperar els carrers i pressionar els polítics. Les crides a la unilateralitat, a la unitat, i contra la taula de diàleg s'han deixat sentir entre el públic.

A Illa no hi ha hagut representants del Govern i el principal nom ha estat el de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, assistent incondicional a aquest tipus d'actes. Junts hi ha enviat dos representants de primera línia, com són el secretari general del partit, Jordi Sànchez, i el vicepresident, Jordi Turull. Per part de Demòcrates hi ha assistit Toni Castellà. ERC i la CUP han optat per perfils més secundaris: els republicans han enviat el senador Jordi Martí i els cupaires els diputats Dani Cornellà i Montserrat Vinyets. 

L'acte d'aquesta tara ha estat el preludi d'un cap de setmana de mobilització. Dissabte serà un dia de marxes pel territori. N'hi haurà tres: la marxa nord, la marxa centre i la marxa ponent. Tot i això, al matí, l'ANC i altres organitzacions han impulsat una conferència nacional antirepressiva a la Universitat de Girona amb un conjunt d'entitats. Es tracta d'una jornada on s'abordarà a través de taules rodones el paper en la defensa jurídica, el paper dels familiars o la resposta organitzada davant la repressió. El cap de setmana es tancarà el 3 d'octubre amb una manifestació a Barcelona per recordar l'aturada de país del 3-O.