Corre un acudit en les esferes dels partits molt ocurrent:
“Dos amics es troben.
L'altre dia arribo a casa i em vaig trobar la meva dona al llit amb el secretari general del partit!.
Què vas fer?
Doncs mira, vaig tenir sort i cap dels dos em va veure".
 
El mariscal de les consultes sobiranistes, Alfons López Tena tindrà defectes. Però una virtut sí que la té: és intel·ligent. I sap que aquestes coses passen als partits. Per això aquesta obsessió per la democràcia abans que la unitat. Tothom que vulgui formar part d'una candidatura organitzada, per activa o per passiva, per Solidaritat Catalana haurà de passar per l'adreçador d'un vot directe. Procés popular i democràtic.
 
La conya dels partits monolítics, però, amaga un altre secret. Tena sap que ara el món de l'independentisme és com un grapat de zebres que pasturen individualment. Rosseguen com ratolins els racons del panorama electoral, sense força ni territorialitat determinada. Arriba el lleó i tothom a córrer. I Tena, com que és una zebra llegida, sap que per salvar-se del lleó no cal córrer més que el felí, sinó córrer més que les altres zebres. Que la resta de zebres no s'encantin intentant córrer més que el lleó.