Magda Casamitjana: «Puigdemont i Comín haurien de renunciar a l'escó. Cal Govern ja!»

En aquesta entrevista a NacióDigital, Casamitjana defensa la necessitat d'impulsar un Govern ja, encara que això passi per buscar una alternativa efectiva a Jordi Sànchez sense problemes judicials i a que Carles Puigdemont i Toni Comín renunciïn a l'escó per tal que les quatre abstencions de la CUP siguin suficients per aconseguir la majoria simple necessària en segona volta. Així mateix, demana aparcar l'embat frontal amb l'Estat per no perjudicar els presos i oferir la mà als altres sectors de l'esquerra amb un discurs centrat en la República i l'assoliment de totes les competències.

- Què sent quan veu la Guàrdia Civil entrant a la seu d'Òmnium i al Palau de la Generalitat?

- Absoluta impotència. Com a política i com a ciutadana a qui li estan robant els somnis i ideals. I impotència perquè no hi ha un Govern que em defensi, a la gent d'Òmnium i tota la gent civil normal. Han entrat, amb la clau o esbotzant la porta, han segrestat i han gravat el que els ha donat la gana, han trepitjat el que han volgut, i no hi ha ningú que defensi aquesta gent. Reclamo que hi hagi un Govern i un Parlament que plantin cara. Prou! Esteu desprotegint la ciutadania, i els polítics estem per protegir-los, no per deixar-los estomacar. No tenim armes, ni institució, ni dignitat, ni validesa per dir: "Què s'ha cregut? Jo represento la ciutadania, piqui'm a mi i no a la gent!".

"Reclamo un Govern i un Parlament que plantin cara. Esteu desprotegint la ciutadania, i els polítics estem per protegir-los, no per deixar-los estomacar"

- De qui és culpa que no hi hagi Govern?

- No vull posar la culpa en ningú. Les coses són complicades i, des de l'exili o la presó, estàs segrestat d'ànima i de pensament, però demano que no es busquin alternatives fallides. Recuperarem totes les persones que estan a la presó i a l'exili, la seva dignitat personal i política, però necessitem ara ja un para-xocs contra aquest estat i el poder judicial que maltracten la gent. Hi ha un acord signat i, si hi ha investidura, l'endemà hi pot haver Govern. No només per defensar la dignitat del que volem ser, sinó també el dia a dia.

Un exemple: en el Parlament, entre d'altres, jo portava dos casos que afecten directament persones amb una patologia dual, amb agressivitat, persones amb malaltia mental que, a més, consumeixen i són violents, i tinc una proposta de resolució damunt la taula des de fa cinc mesos. Les famílies em truquen perquè, si no actuem, tindran molts problemes. Hi ha gent que pateix moltíssim. Cada setmana és una setmana més. Prou! Cal algú que executi ja. Per això, demano a JxCat que entengui que no és cosa d'un nom ni de la dignitat de tot el Govern, que ja la recuperarem, sinó del dia a dia de les persones i de poder donar la cara per ells. I que hi hagi una oficina que controli aquest abús de poder que ja depassa la política contra els ciutadans de Catalunya.

"Hi ha un acord signat i, si hi ha investidura, l'endemà hi pot haver Govern"

- Això passa perquè JxCat proposi un candidat alternatiu a Sànchez?

- Exactament. Després de molt patir i plorar, he arribat a la conclusió que volem una República, però una de possible i de republicans lliures. En aquest moment, el que fem és pìcar contra la paret i l'Estat i el poder judicial ens tenen acorralats. No som nosaltres qui els tenim contra les cordes a ells. En 10 anys o espero que menys, ens acabaran donant la raó, perquè la tenim. Ha passat amb la crema de les fotos del rei, però no podem estar 10 anys amb els braços creuats. Cal activitat ja! Jordi Sànchez és una gran persona, es mereix ser president de la República i farem tot el possible perquè ho sigui, però, mentre no ho pot ser, cal fer, no podem amagar el cap sota la taula i deixar la gent en mans d'un estat que està dins de casa nostra i dorm nosaltres. Des de MES diem que prou i que cal un Govern!

Magda Casamitjana defensa la urgència de triar ja un Govern. Foto: Adrià Costa

- Part dels problemes poden ser les diferències que s'han evidents els darrers dies entre JxCat i el PDECat?

- El PDECat és un partit amb una estructura, un pensament i una ideologia, tenen molt clar què és Catalunya i quines polítiques sectorials aplicar, perquè ho tenen escrit i molts alcaldes ho apliquen. JxCat, en canvi, són persones individuals que potser no tenen la mateixa ideologia que ells -en salut, hi ha Marina Geli però també Boi Ruiz-. No sé si tenen un programa de govern en què JxCat digués què volia per Catalunya, més enllà de la República i de restituir el president, però els reclamo que hi ha un objectiu molt clar que és defensar la ciutadania i cal un president. Cadascú representa un espai, però triïn un president que restitueixi el legítim i fer possible que el dia de demà Puigdemont o Sànchez siguin presidents. I si no tenen ningú, ERC i MES tenim persones independents que podrien fer aquest paper, de moment. Deixeu-nos fer Govern i estar per la gent.

"Si no tenen alternativa a Sànchez, ERC i MES tenim independents que podrien fer aquest paper, de moment"

- L'altre actor, la CUP, ha plantejat que, si es planteja un actor del gust de la justícia espanyola, encarirà el seu suport...

- La CUP ha passat de deu a quatre diputats i, per tant, són conscients que el joc d'"ara sí, ara no, ara som independentistes però no antisistema" no val i, per tant, ara els seus quatre defensen la seva ideologia anticapitalista i absolutament republicana d'embat contra l'Estat. No se n'han amagat. Han de seguir el seu camí, es deuen a la seva gent. No podem nosaltres obligar-los, perquè ens falten dos vots, a tornar-nos a donar amb una cosa que no creuen. Han de ser ells i tenen molt clar que no es volten desvirtuar més. Cal un partit com aquest a Catalunya, però amb 4 diputats i nosaltres 66 no podem estar-ne pendents.

Demano responsabilitat, no vull fer mal a ningú, però hem de ser autosuficients. Hem d'escriure i signar, pel que fa a les persones que tindran greus problemes familiars i professionals per tornar a treballar i per mantenir la dignitat de la seva vida, que les persones que hem lluitat perquè això passi ens n'hem de fer càrrec. Amb 66 som majoria per investir en segona votació. Deixem estar a la CUP, no els fem més pressing, que tenen molt clar què són. I si ens volen donar suport, que tinguin clar perquè ho fan, que no sigui "ara sí, ara no", que la legislatura passada ho vam patir molt. Jo he fet amics de totes bandes, amb Boya i Reguant, i hauria donat la cara per l'Anna Gabriel, però en aquest moment no podem estar sota la bona amenaça de la gent de la CUP. Que participin, si volen, però no els desvirtuem, són així.

"Amb 66 som majoria per investir en segona votació. Deixem estar la CUP, no els fem més 'pressing', que tenen molt clar què són"

- Per tant, Carles Puigdemont i Toni Comín haurien de renunciar a l'acta?

- Haurien de renunciar a l'acta, però no a canvi de res. Perquè, si no hagués estat per ells, no estaríem on estem, per bé. Vull blindar la seva dignitat com a polítics i com a persones, no els podem abandonar. Són com la nostra pròpia sang, han amputat una part del nostre Govern, però no podem abandonar la gent del dia a dia, com els duals o que a la gent d'Òmnium els obrin la porta i no tinguin ningú de parapet. MES no vol abandonar a ningú, però vol Govern. Farem el que sigui per aquella gent, intentarem cada dia que tornin, que siguin restituïts, que s'entengui al món que volem República i que aquesta gent no s'ha saltat cap llei. Però no podem abandonar la nostra gent, que els estan massacrant.

Casamitjana no creu necessari buscar la CUP per a la investidura. Foto: Adrià Costa

- Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí i la CUP afirmen que anar a noves eleccions no seria la solució més dramàtica...

- Ho trobo absolutament fora de lloc. Ens ha costat moltíssim, però sabem perfectament que el PP no ens deixarà passar una segona vegada. Faran el possible perquè no guanyem i això vol massacrar encara més polítics, generacions i persones, les associacions i tothom, que no es pugui parlar i siguin unes eleccions descafeïnades. Hi ha 300 persones investigades. Ens tancaran a tots? Si la ciutadania torna a votar, et castigarà, perquè el que passa és impresentable per part dels polítics. Si volen fer eleccions perquè no s'entenen, endavant, però prendrem molt de mal. Tenim l'oportunitat de tornar a començar i no l'estem aprofitant.

"Trobo absolutament fora de lloc dir que anar a noves eleccions no seria una solució dramàtica. Faran tot el possible perquè no guanyem"

- Comparteix la crítica de la CUP conforme el pla de govern de JxCat i ERC és autonomista i neoliberal?

- No, gens. No renunciem a la República, però entenem que, amb un embat contra aquest estat i el poder judicial, l'únic que fem és posar gent a la presó i que ens entrin a casa. Li diem a la CUP que també volem República, que hem de convèncer la gent que és molt millor tenir totes les competències que estar demanant permís. No volem tornar a l'autonomisme, que ha mort. S'han instal·lat a Catalunya unes ganes de ser lliures, això s'ha assentat i no marxarà, el que passa és que no podem desobeir com demana la CUP, perquè de moment no porta enlloc, només a la repressió. Combatrem la repressió i construirem la República des dels ajuntaments.

Quan jo era alcaldessa de Roses, hi havia problemes de persones que passaven fred, el 2007, i vam posar en els pressupostos una partida sobre emergència social, i gràcies a això vam pagar-los fins al 2011 la llum, el gas, l'aigua i molts cops el lloguer dels pisos. Mai ningú em va dir res i, a partir d'això, ara centenars de municipis ho fan. En canvi, s'aprova una llei al Parlament i ens diuen que no tenim competències. Busquem tot allò que es pot fer des dels ajuntaments i després ja farem la llei. Demano a la CUP que ens ajudi a això, proximitat, el dia a dia des dels ajuntaments. Si jo fos d'ells, també faria el mateix, odio que em diguin què he de fer i que no em deixin créixer, però han d'entendre que aquest moment és un impàs.

"No podem desobeir com demana la CUP, perquè de moment no porta enlloc, només a la repressió"

- Abans parlava que volia una República de republicans lliures. Això vol dir que, mentre hi hagi presos i exiliats, la República...

- No és possible. No podem tenir una República sencera i digne tenint persones a la presó. La República ha de ser lliure per a tothom. Reclamem una República possible. Virtualment no l'aconseguirem, l'èpica ja l'hem feta, ja he explicat jo mateixa com volíem aquesta República i com la construiríem, i l'he votada. Això ja ho hem fet. No hem arribat fins on voldríem, sinó a la meitat del camí. Ens hem trobat que el següent pas no el podem fer. No podrem fer República mentre no tinguem la gent lliure de les presons i de l'exili. I això només ho pot aconseguir un Govern i un Parlament de Catalunya, sense això estem morts.

Magda Casamitjana Foto: Adrià Costa

- Això no li dona poder a l'Estat per retenir aquests presos com a hostatges perquè no s'avanci cap a la República?

- Estic convençuda que tenim la raó internacional. Europa cada cop ens escolta més, s'ha vist amb la crema de les fotos del rei. L'estat espanyol està jugant molt malament i hem de demostrar-ho. Oriol Junqueras té clar que està on està perquè està convençut que és innocent, i també perquè algú l'ha de deslliurar. Ho farem amb el convenciment de tothom i sent cada cop més, però no hi tornem, que en lloc d'1 en seran 600 a la presó! Si l'Estat vol mantenir-lo d'hostatge amb aquesta repressió i inhumanitat, que ho demostri a la resta d'Espanya i Europa. El PNB no aprovarà uns pressupostos de l'Estat perquè aquí hi ha un 155 absolutament injust...- Per tant, caldria forçar primer l'alliberament dels presos abans de fer més passos cap a la República?

- En aquest moment, desobeint estem fent mal als presos, els exiliats i la mateixa gent de Catalunya. Tampoc no volem obeir, volem un Govern que apliqui les seves polítiques i vagi avançant progressivament i molt millor que l'Estat -s'ha demostrat que econòmicament, culturalment, associativament o territorialment els donem 25.000 voltes perquè fem una política diferent a la seva-. No obeirem perquè sí, anirem avançant i, mentre ho fem i no deixem aturar el país i l'anem fent créixer, explicar que el que es fa allà és una mesura repressiva, un dret de conquesta. No podem anar 50.000 persones a tombar les parets de la presó, ens mataran. La força opressora de l'Estat és molt gran, no havíem calculat tant de joc brut. Hem d'alliberar la gent, no ho farem en un o dos dies i Junqueras ho sap, però no vol que estiguem amb els braços creuats. Catalunya necessita una veu institucional que reclami la veu dels presos, que no ho facin només els partits i la gent del carrer.

"Tampoc no volem obeir, volem un Govern que apliqui les seves polítiques i vagi avançant progressivament"

- Un dels debats oberts és sobre el procés constituent. La CUP reclama que hi tingui un paper la Generalitat i no estigui teledirigit des de Brussel·les. Com hauria de ser?

- En el Parlament vam votar l'inici del trànsit cap a la República. No la vam proclamar, vam votar un text a partir del s'aplicaven algunes mesures que no es van dur a la pràctica i es començava el procés constituent. La República no estava implementada, ho estaria quan estigués aplicada la llei de transitorietat i amb el procés constituent complert. Nosaltres entenem que és societat civil qui ha de construir i aportar les idees. Els partits i els governs ja sabem cap a on volem anar, però volem que cadascuna de les persones i sectors digui el que se'ns escapa i aporti què es pot millorar.

I això s'ha de fer des de Catalunya, cada persona i professional. Entenc que a Brussel·les hi ha d'haver alguna cosa, perquè la situació no és normal, necessitem un altaveu i no podem obviar que les persones que hi ha allà han estat presidents o consellers i tenen moltíssima informació, idees i una visió clara de país. Ara bé, s'ha de fer des d'aquí. I potser des del Parlament i no del Govern, perquè hi participi Cs i el PP. Hi ha milions de persones que no ens han votat i no els volem excloure, i ens han de dir què prefereixen.
 
- Quina operativitat ha de tenir l'Espai Lliure de Brussel·les?

- Des de fora i veient quins referents mundials hi ha, desplaçar-se per analitzar quines bones pràctiques existeixen i mirar què és el millor que podem fer. No poden tornar, però no els podem amputar, perquè gràcies a ells som on som i hem guanyat les eleccions. Necessitem la seva veu, el seu pensament i la seva visió. Però han de participar exactament igual que els partits i sectors, no es pot comandar des d'allà, perquè la relació personal i directa ha de ser a Catalunya.

"Necessitem la veu i el pensament dels exiliats, però han de participar en el procés constituent igual que els partits i sectors, no es pot comandar des de Brussel·les"

- Què va sentir quan diumenge l'ANC va acusar els polítics de no jugar-se-la?

- Molta decepció. Em sap greu, perquè conec molta gent de l'ANC, però ara m'he fet fan d'Òmnium. Vist des de fora, no entenc l'exclusió d'Antonio Baños de les eleccions al secretariat de l'ANC i altres qüestions, és una lluita partidista que no m'agrada i no entenc gens. O que diguin que no ens la juguem... Jo portava un diari, ho tinc tot anotat, però l'altre dia no vaig tenir nassos d'escriure en una reunió. No podia anotar el nom d'un company perquè sé que em poden agafar la llibreta i no només patiré jo. No puc parlar per telèfon amb la meva gent i dir el que penso.

No ens l'hem jugat? Si estem absolutament coartats! Ens han matat les ganes de voler aportar alguna cosa a la societat, de ser polítics. Qui voldrà ser polític avui dia? Qui podrà ser alcalde si sap que els ciutadans sabran tot el que ha dit o entraran a casa seva i ho sabran tot d'ell? Ens ho hem jugat tot! I els polítics som els que ens l'hem jugat més, quan anàvem a votar coses de què no en sabíem la lletra petita, perquè confiàvem amb els nostres dirigents i ho tornaríem a fer! Els més perjudicats som els polítics, fins al punt de destruir famílies senceres. En conec que no tornaran a ser els mateixos.

- Entén les crítiques a Marcel Maurí quan va apostar per ampliar la majoria social o a Joan Tardà quan va defensar allargar la mà als "comuns" i al PSC?

- No, gens. A més, és un déjà vu, per als socialistes. Ja ho va fer Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi quan va veure que el PSC era un partit que estava massa tancat i no deixava entrar massa gent. Nosaltres venim d'aquesta manera de fer, d'eixamplar, que vingui tothom. No ja partits, sinó persones individuals que creguin que ara cal apostar per fer República entre tots, sense perjudicar ningú, però avançant. Agraeixo molt les paraules de Mauri i la carta de Jordi Cuixart en què explica que tots som iguals i cal sumar. No podem tornar a fer una República a embats. Haurem de desobeir, però calmem les aigües, reforcem-nos i tornem a començar.

"Això d'ampliar majories és un 'déjà vu', ja ho va fer Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi quan va veure que el PSC era un partit que estava massa tancat"

- Però s'avançarà cap a la República?

Catalunya serà República sí o sí. Primer, perquè el país ja és independent econòmicament, territorialment, culturalment i estratègicament. L'economia va directament a Europa, som virtualment independents i només ens falta l'etiqueta per tenir les competències. Som com qualsevol altre país, ara només cal demostrar-ho, però no per picar l'estocada de la mort a la gent que està a la presó. No podem castigar els nostres referents. I em sap greu la manera de veure la República de l'ANC, perquè a mi m'ha expulsat, malgrat tot el que he fet i que hi continuí perquè vull seguir construir. M'ha expulsat perquè diu "o això o res". Sóc de l'ANC i ho seguiré sent, però amb tristesa.
 
- En el cas de Joan Tardà, parlava del PSC de Miquel Iceta. Vostè que va sortir d'aquest espai, creu que encara hi ha dirigents o alcaldes que puguin fer el pas a l'independentisme?

- Insistim en no parlar d'independentisme, sinó de República, i de tots aquells alcaldes que el que necessiten són competències per fer el dia a dia. Tots els alcaldes socialistes tenen claríssim que, sense competències, no podem fer allò que voldrien i, per tant, tots firmarien tenir-les totes. Expliquem el perquè. Ara, la qüestió de Miquel Iceta m'ha fet molt de mal, és una persona absolutament deshumanitzada. No entenc com una persona com ell, a qui vaig buscar signatures perquè fos primer secretari i li vaig donar la meva confiança, actuï d'aquesta manera tan cínica i dura. Costarà molt refer la ferida i dubto molt que ens puguem entendre amb un personatge com aquest. En canvi, amb les alcaldesses Núria Parlon o Núria Marín sí que s'hi pot parlar, elles ens entendran.

"Miquel Iceta és una persona deshumanitzada. En canvi, amb Núria Parlon i Núria Marín sí que s'hi pot parlar, elles ens entendran"

- Per fer què?

- Segur que trobarem molts temes d'acord amb la gent del PSC i els "comuns", com la llengua i l'escola, que és el que va dir Tardà. Que no veieu que, sense ells, quedarem coixos? Si hi estem d'acord, aprofitem-ho! Oblidem-nos dels partits i les estructures cutres i desnaturalitzades del segle passat, estic convençuda que podrem eixamplar moltíssim per tenir totes les competències. Ara, cal que la gent ens escolti i Iceta no ens ajuda gens, al revés. Jo estic trista i em costa demanar-li res. Amb Parlon, en canvi, hi parlo. El mateix amb els exconsellers Montserrat Tura, Joaquim Nadal o Antoni Castells, socialistes referents meus que tenen claríssim que Catalunya ha de tenir totes les competències. Ho defensaven quan estaven a MES, que calia anar més enllà de l'autonomia, però no estaven d'acord amb l'embat o anar a la contra. Podem recuperar molta d'aquesta gent.

- En aquesta nova fase, quin rol ha de tenir en l'esquerra catalana ERC i MES?

- A l'extrema esquerra que ha d'existir sempre hi haurà la CUP. Més al centre esquerra, alguns més sobiranistes i de tradició republicana com ERC, a banda de tots els que ens hem afegit com MES, Avancem, els de Toni Comín, a més d'alguns independents com Ruben Wagensberg o Jenn Díaz. Hi ha una esquerra indefinida dels "comuns", que han de definir-se, i no només en l'eix nacional, també en el d'esquerra, perquè hi ha moltes massa dissonants. Però el pes d'ERC en el centre esquerra és el del futur. Ha aguantat l'escabetxada de tota una generació i tots els seus quadres estan tocats perquè han anat a per ells. Han anat a matar la persona que representava alguna cosa, des de Lluís Salvadó a Josep Maria Jové o Oriol Junqueras. I tot i això, es refan i es regeneren, busquen gent de fora i diuen: "Tornem-hi".

Tenen recanvi i una idea molt clara i propera a Pasqual Maragall de progressisme, eixamplament i d'"un sol país". Però els demano que no menystinguin aquelles persones que vam fer el pas traumàtic de deixar un partit nostre per crear-ne un altre, amb tot el que ha costat, i per definir que hi ha socialistes i ecosocialistes que aposten per una trajectòria com la seva i que inclogui noves idees. No estic allà per seure a una cadira, sinó per incloure pensaments de Pasqual Maragall i d'euroregions i altres qüestions. Ho estan fent, potser no tant com voldríem, però ens escolten i es visualitza que nosaltres existim. No sé si hauran de canviar de sigles, però van pel bon camí i fan tots els esforços.

"Demano a ERC que no menystingui aquelles persones que vam fer el pas traumàtic de deixar un partit per crear-ne un altre, per apostar per una altra trajectòria i aportar-hi noves idees"

- I el centre dreta?

- Santi Vila, Lliures, PDECat, JxCat... Tota aquesta gent s'està barallant. Ara resulta que es baralla el centre dreta! D'acord, però cal un centre dreta i JxCat necessita una ideologia clara. Entenc que Marina Geli hi sigui per la manera de veure Catalunya, hi podem convergir, però cal dir-los als catalans què vol cada partit el proper cop que votin, per després poder sumar.