22
de febrer
de
2024, 12:08
Actualitzat:
12:08h
Eines de País, l'equip independentista que va governar la Cambra de Comerç de Barcelona entre el 2019 i el 2023 i que va perdre les eleccions del setembre passat, ha fet aquest dijous balanç dels primers mesos de mandat del nou president, Josep Santacreu. Eines de País disposa d'una important presència en el ple de la Cambra -21 de 58 membres- i ha volgut fer escoltar la seva veu. L'exvicepresident Toni Fitó ha criticat la "manca de transparència" de la nova direcció i els acomiadaments produïts, així com un menor ús de la llengua catalana. Des de l'arribada de Santacreu a la presidència, ha estat evident la voluntat de fer net del llegat rebut.
L'exvicepresident ha afirmat que l'ús del català com a llengua vehicular era l'habitual durant el mandat anterior, i com estableix el propi reglament. Fitó ha criticat la "deriva" en l'ús del català, que se substitueix pel castellà cada vegada que algú de fora de Catalunya assisteix a actes de l'entitat, com poden ser representants de la Cambra d'Espanya. El membre d'Eines de País ha destacat que quan es parla en nom de la institució, s'ha d'emprar el català.
Fitó ha subratllat la crítica "constructiva i respectuosa" que faran del govern de Santacreu i ha elogiat algunes de les iniciatives dutes a terme pel nou equip directiu, com l'informe sobre la situació habitacional. O la constitució de nou comissions internes, una de les quals, la d'Espai, presidirà l'expresidenta Mònica Roca. Tot seguit, ha criticat que s'ha bandejat el paper del ple com a veritable òrgan màxim de gestió en favor del comitè executiu.
Així ha passat amb la rescissió del contracte de la gerent Eva Borràs, adoptada per Santacreu i que va ser finalment ratificada pel ple en una votació molt ajustada, amb el suport de 30 vocals de 58. En aquests moments, la Cambra està sense gerent i n'exerceix les funcions Xavier Carbonell, qui té una vinculació professional amb la Fundació Barcelona Promoció, segons ha assegurat Fitó.
També ha posat el focus sobre el paper d'Enric Jové, designat com a assessor de Presidència de la Cambra, reclamant informació sobre la naturalesa de les seves funcions. Jové va dirigir l'estratègia de comunicació de Santacreu a les eleccions i, segons Fitó, està duent a terme actuacions de tipus executiu, com comunicar l'acomiadament del personal del Centre Blockchain (7 persones), que ha estat suspès en el seu funcionament.
Toni Fitó, exvicepresident de la institució, és un dels membres elegits del ple i ha actuat de portaveu del grup. Ha criticat la decisió d'aturar les activitats del Centre Blockchain, que tampoc va ser comunicada al ple cameral i que ha qualificat de "precipitada".
Els membres independentistes del ple cameral han respost a les crítiques rebudes pels nous gestors d'haver "buidat la caixa" i redimensionar la plantilla durant el mandat anterior. Toni Fitó ha explicat que van tancar quatre pressupostos amb ebitda positiu. L'any 2023, l'ebitda també ha estat positiu. Uns pressupostos aprovats gairebé per unanimitat, amb una suma agregada els quatre anys de més de 200.000 euros. L'exvicepresident també ha recordat l'impacte produït per la pandèmia, que va fer que s'aprovés els anys 2020 i 2021 uns comptes amb pèrdues.
Toni Fitó ha admès que van deixar menys diners en caixa, però ha destacat els 7 milions en l'edifici de Diagonal, que "ha revaloritzat en 14 milions, passant de 46 a 60 milions de patrimoni", una inversió de l'Edifici del Sucre a Vic i de millores a la Llotja, que permet ara revaloritzar els guanys en lloguer d'espais. L'expresidenta Mònica Roca ha intervingut per subratllar la tasca feta: "Hem revaloritzat la Cambra, no podíem presentar uns números amb beneficis mentre una crisi com la Covid assolava el país".
Eines de País ha criticat la forma en què es va comunicar el canvi produït al capdavant del Consolat de Mar, com ja vam informar. També ha censurat la manera d'aprovar els pressupostos, que es va fer amb un defecte de forma en la convocatòria del ple. Els pressupostos, de 27 milions d'euros, contemplen el retorn de dues "cadires de plata" al ple (empreses disposades a fer una aportació a la Cambra).
Fitó ha posat en valor els resultats obtinguts en les eleccions, quan van incrementar el seu suport en un 34% i van ser la candidatura més votada amb 9.959 vots, enfront els 9.599 de la llista de Santacreu. Ha fet autocrítica de la baixa participació, que va ser del 4,55% el 2019 a quedar per sota del 3% el 2023, reclamant a la Generalitat un major esforç per motivar la participació en aquestes eleccions.
L'exvicepresident ha afirmat que l'ús del català com a llengua vehicular era l'habitual durant el mandat anterior, i com estableix el propi reglament. Fitó ha criticat la "deriva" en l'ús del català, que se substitueix pel castellà cada vegada que algú de fora de Catalunya assisteix a actes de l'entitat, com poden ser representants de la Cambra d'Espanya. El membre d'Eines de País ha destacat que quan es parla en nom de la institució, s'ha d'emprar el català.
Fitó ha subratllat la crítica "constructiva i respectuosa" que faran del govern de Santacreu i ha elogiat algunes de les iniciatives dutes a terme pel nou equip directiu, com l'informe sobre la situació habitacional. O la constitució de nou comissions internes, una de les quals, la d'Espai, presidirà l'expresidenta Mònica Roca. Tot seguit, ha criticat que s'ha bandejat el paper del ple com a veritable òrgan màxim de gestió en favor del comitè executiu.
Així ha passat amb la rescissió del contracte de la gerent Eva Borràs, adoptada per Santacreu i que va ser finalment ratificada pel ple en una votació molt ajustada, amb el suport de 30 vocals de 58. En aquests moments, la Cambra està sense gerent i n'exerceix les funcions Xavier Carbonell, qui té una vinculació professional amb la Fundació Barcelona Promoció, segons ha assegurat Fitó.
També ha posat el focus sobre el paper d'Enric Jové, designat com a assessor de Presidència de la Cambra, reclamant informació sobre la naturalesa de les seves funcions. Jové va dirigir l'estratègia de comunicació de Santacreu a les eleccions i, segons Fitó, està duent a terme actuacions de tipus executiu, com comunicar l'acomiadament del personal del Centre Blockchain (7 persones), que ha estat suspès en el seu funcionament.
Toni Fitó, exvicepresident de la institució, és un dels membres elegits del ple i ha actuat de portaveu del grup. Ha criticat la decisió d'aturar les activitats del Centre Blockchain, que tampoc va ser comunicada al ple cameral i que ha qualificat de "precipitada".
"Buidar la caixa"?
Els membres independentistes del ple cameral han respost a les crítiques rebudes pels nous gestors d'haver "buidat la caixa" i redimensionar la plantilla durant el mandat anterior. Toni Fitó ha explicat que van tancar quatre pressupostos amb ebitda positiu. L'any 2023, l'ebitda també ha estat positiu. Uns pressupostos aprovats gairebé per unanimitat, amb una suma agregada els quatre anys de més de 200.000 euros. L'exvicepresident també ha recordat l'impacte produït per la pandèmia, que va fer que s'aprovés els anys 2020 i 2021 uns comptes amb pèrdues. Toni Fitó ha admès que van deixar menys diners en caixa, però ha destacat els 7 milions en l'edifici de Diagonal, que "ha revaloritzat en 14 milions, passant de 46 a 60 milions de patrimoni", una inversió de l'Edifici del Sucre a Vic i de millores a la Llotja, que permet ara revaloritzar els guanys en lloguer d'espais. L'expresidenta Mònica Roca ha intervingut per subratllar la tasca feta: "Hem revaloritzat la Cambra, no podíem presentar uns números amb beneficis mentre una crisi com la Covid assolava el país".
Eines de País ha criticat la forma en què es va comunicar el canvi produït al capdavant del Consolat de Mar, com ja vam informar. També ha censurat la manera d'aprovar els pressupostos, que es va fer amb un defecte de forma en la convocatòria del ple. Els pressupostos, de 27 milions d'euros, contemplen el retorn de dues "cadires de plata" al ple (empreses disposades a fer una aportació a la Cambra).
Fitó ha posat en valor els resultats obtinguts en les eleccions, quan van incrementar el seu suport en un 34% i van ser la candidatura més votada amb 9.959 vots, enfront els 9.599 de la llista de Santacreu. Ha fet autocrítica de la baixa participació, que va ser del 4,55% el 2019 a quedar per sota del 3% el 2023, reclamant a la Generalitat un major esforç per motivar la participació en aquestes eleccions.