07
de febrer
de
2024, 18:02
Actualitzat:
18:36h
Quan s'han superat els primers 100 dies del mandat del nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, la sensació que el nou equip sorgit de les eleccions de setembre passat ha decidit fer net del llegat de l'etapa d'Eines de País és palpable a l'entitat. Com ja vam informar, en la nova directiva de la corporació aviat es va imposar l'opció de "purgar" tot allò que recordés el període en què una cúpula independentista, primer sota la presidència de Joan Canadell -avui diputat de Junts al Parlament- i després amb Mònica Roca van governar la casa. Una bona part de l'establishment va viure aquells quatre anys gairebé com una "profanació". La darrera decisió en aquest sentit ha estat "aturar temporalment" l'activitat del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat).
Aquest dimarts, la junta de govern de la Cambra comunicava la suspensió d'activitats del CBCat, creat en el seu moment per la junta de Canadell. La nota afirmava que "en el marc de la revisió de les línies estratègiques per als pròxims anys de la Cambra, es durà a terme una redefinició del projecte CBCat". Des de l'entorn d'Eines de País, es defensa la feina feta per visualitzar l'ús de la tecnologia blockchain, com ha estat el projecte Carboni Zero, per mesurar la petjada de carboni de la indústria alimentària, o Obrir Girona, que va tenir un impacte en la represa de la ciutat després de la pandèmia. També es destaca la tasca de formació duta a terme.
Hi ha una derivada política en la història del CBCat, que va néixer el 2020 de la ma de la Cambra i de l'aleshores conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. El primer any, el centre va rebre una subvenció directa de 200.000 euros, el segon de 400.000. El canvi al Govern, però, amb la sortida de Junts de l'executiu, va canviar les coses. El Departament d'Empresa i Treball, ja amb el Govern monocolor d'ERC, va atorgar el 2023 una subvenció directa de 200.000 euros. Des del Departament s'explica que s'ha decidit posar fi a la subvenció directa obrir una línia d'ajuts per concurrència competitiva i que, com a mostra del compromís del Govern amb la tecnologia blockchain, tindrà una dotació superior.
Que el canvi seria ràpid i sense contemplacions a la Cambra de Barcelona ho va demostrar l'extrema precipitació amb què es va produir la sortida del president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, càrrec designat pel president de la Cambra. Torres va ser nomenat en el seu moment per la direcció de Canadell i formava part de la candidatura d'Eines de País. L'hoteler Jordi Clos, peça clau de la candidatura de Santacreu, va ser designat en el seu lloc quan no havien passat ni 48 hores de la presa de possessió de Santacreu.
L'altre punt de conflicte s'ha produït al Consolat de Mar, hereu de la històrica institució medieval de dret marítim. Refundat per la Cambra el 1955 com a centre de resolució de conflictes entre empresaris i comerciants per evitar el recurs a la via judicial, va viure en letargia fins al 2020, quan la Cambra va decidir revitalitzar-lo, designant l'advocat Jordi Domingo com a cònsol major. L'octubre passat va organitzar un congrés internacional sobre mediació i arbitratge, en el marc del 750 aniversari de la institució històrica.
El congrés es va produir pocs dies després de l'arribada de Santacreu a la presidència. En aquell moment, Jordi Domingo ja havia posat el seu càrrec a disposició seva, malgrat que en teoria el seu mandat era de quatre anys. Però van anar passant les setmanes i Santacreu no va fer cap moviment. Mentrestant, segons explica Jordi Domingo a Nació, "van anar corrent acusacions contra mi sobre una mala gestió del Consolat. Bàsicament, se'm retreia que el 750 aniversari havia suposat abocar 500.000 euros de la Generalitat, quan en realitat es tractava d'una subvenció finalista on no hi participava el Departament d'Empresa i Treball".
En efecte, un acord del Govern Aragonès del novembre del 2022 va tancar un conveni de col·laboració amb la Cambra per commemorar els 750 anys del Consolat. Un acord que va signar la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Els retrets de l'entorn de la nova junta de govern van enterbolir l'ambient entre Santacreu i Domingo, fins al punt que quan el president de la Cambra li va manifestar l'interès d'assumir ell mateix el càrrec de cònsol major, Domingo es va mostrar comprensiu amb el cessament, però va deixar clar que no dimitiria perquè no semblés que donava la raó als seus detractors. En el ple del 31 de gener, Santacreu va manifestar que es faria càrrec de la direcció del Consolat, però a hores d'ara ni Domingo ha dimitit ni ha estat formalment cessat.
Eines de País farà properament una compareixença pública per fer balanç dels primers mesos de mandat de Josep Santacreu. Serà el primer posicionament del grup independentista, que disposa d'una presència apreciable en el ple cameral (21 vocalies de 58), després de perdre el govern de la corporació. Un observador de la vida de la casa comentava aquests dies que al final serà la mateixa Cambra la que necessitarà d'una mediació.
Aquest dimarts, la junta de govern de la Cambra comunicava la suspensió d'activitats del CBCat, creat en el seu moment per la junta de Canadell. La nota afirmava que "en el marc de la revisió de les línies estratègiques per als pròxims anys de la Cambra, es durà a terme una redefinició del projecte CBCat". Des de l'entorn d'Eines de País, es defensa la feina feta per visualitzar l'ús de la tecnologia blockchain, com ha estat el projecte Carboni Zero, per mesurar la petjada de carboni de la indústria alimentària, o Obrir Girona, que va tenir un impacte en la represa de la ciutat després de la pandèmia. També es destaca la tasca de formació duta a terme.
Hi ha una derivada política en la història del CBCat, que va néixer el 2020 de la ma de la Cambra i de l'aleshores conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. El primer any, el centre va rebre una subvenció directa de 200.000 euros, el segon de 400.000. El canvi al Govern, però, amb la sortida de Junts de l'executiu, va canviar les coses. El Departament d'Empresa i Treball, ja amb el Govern monocolor d'ERC, va atorgar el 2023 una subvenció directa de 200.000 euros. Des del Departament s'explica que s'ha decidit posar fi a la subvenció directa obrir una línia d'ajuts per concurrència competitiva i que, com a mostra del compromís del Govern amb la tecnologia blockchain, tindrà una dotació superior.
"Escombrats"
Que el canvi seria ràpid i sense contemplacions a la Cambra de Barcelona ho va demostrar l'extrema precipitació amb què es va produir la sortida del president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, càrrec designat pel president de la Cambra. Torres va ser nomenat en el seu moment per la direcció de Canadell i formava part de la candidatura d'Eines de País. L'hoteler Jordi Clos, peça clau de la candidatura de Santacreu, va ser designat en el seu lloc quan no havien passat ni 48 hores de la presa de possessió de Santacreu.
El xoc pel Consolat de Mar
L'altre punt de conflicte s'ha produït al Consolat de Mar, hereu de la històrica institució medieval de dret marítim. Refundat per la Cambra el 1955 com a centre de resolució de conflictes entre empresaris i comerciants per evitar el recurs a la via judicial, va viure en letargia fins al 2020, quan la Cambra va decidir revitalitzar-lo, designant l'advocat Jordi Domingo com a cònsol major. L'octubre passat va organitzar un congrés internacional sobre mediació i arbitratge, en el marc del 750 aniversari de la institució històrica. El congrés es va produir pocs dies després de l'arribada de Santacreu a la presidència. En aquell moment, Jordi Domingo ja havia posat el seu càrrec a disposició seva, malgrat que en teoria el seu mandat era de quatre anys. Però van anar passant les setmanes i Santacreu no va fer cap moviment. Mentrestant, segons explica Jordi Domingo a Nació, "van anar corrent acusacions contra mi sobre una mala gestió del Consolat. Bàsicament, se'm retreia que el 750 aniversari havia suposat abocar 500.000 euros de la Generalitat, quan en realitat es tractava d'una subvenció finalista on no hi participava el Departament d'Empresa i Treball".
En efecte, un acord del Govern Aragonès del novembre del 2022 va tancar un conveni de col·laboració amb la Cambra per commemorar els 750 anys del Consolat. Un acord que va signar la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Els retrets de l'entorn de la nova junta de govern van enterbolir l'ambient entre Santacreu i Domingo, fins al punt que quan el president de la Cambra li va manifestar l'interès d'assumir ell mateix el càrrec de cònsol major, Domingo es va mostrar comprensiu amb el cessament, però va deixar clar que no dimitiria perquè no semblés que donava la raó als seus detractors. En el ple del 31 de gener, Santacreu va manifestar que es faria càrrec de la direcció del Consolat, però a hores d'ara ni Domingo ha dimitit ni ha estat formalment cessat.
Eines de País farà properament una compareixença pública per fer balanç dels primers mesos de mandat de Josep Santacreu. Serà el primer posicionament del grup independentista, que disposa d'una presència apreciable en el ple cameral (21 vocalies de 58), després de perdre el govern de la corporació. Un observador de la vida de la casa comentava aquests dies que al final serà la mateixa Cambra la que necessitarà d'una mediació.