El foc i la calor són els grans protagonistes de la setmana. Res excepcional, tenint en compte que transitem cap a la meitat del mes d'agost. Els incendis simultanis que afecten mitja Espanya s'enduen tot el focus d'atenció, per la catàstrofe en si mateixa -una persona ha mort a Tres Cantos (Madrid)- i perquè la crispació s'ha inoculat entre les flames. El culpable és -oh, sorpresa- Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, que amb la hiperactivitat habitual quan té el mòbil a mà s'ha encarregat d'assenyalar l'absència vacacional dels presidents autonòmics del PP a l'hora de respondre als incendis. El to, per descomptat, no ha estat precisament amable.
Alberto Núñez Feijóo n'ha demanat la dimissió, però a Puente aquest tipus de peticions no l'afecten. Fins i tot el compte oficial del PSOE ha sucat pa en el fet que barons del PP com Isabel Díaz Ayuso -a qui el ministre de Transports prefereix anomenar Natividad, pel segon nom de la presidenta de la Comunitat de Madrid- o Alfonso Fernández Mañueco estiguin de vacances en plena emergència. Programes de Televisió Espanyola com Mañaneros 360, amb Javier Ruiz al capdavant, centraven aquest dimarts bona part de l'atenció en l'absència d'Ayuso, que està passant uns dies a Miami. Evidentment, l'episodi de Carlos Mazón al Ventorro en plena dana ha aparegut al retrovisor.
El cert, en tot cas, és que ja ni tan sols la gestió de les catàstrofes naturals -accelerades per la crisi climàtica i cada vegada més imprevisibles a l'hora de ser sufocades- s'escapa del retret personal i demagog que impregna la política arreu de l'Estat. Si tot el que pot oferir un ministre com Puente -que no és un membre qualsevol de l'executiu de Pedro Sánchez- són bromes sobre la situació i atacs personals contra presidents autonòmics, el resultat és decebedor. Com també ho és, per cert, que el PP es passi el dia carregant contra el PSOE pel presumpte desgovern arreu de l'Estat i, quan toca atendre emergències, costi trobar els barons populars al peu del canó.
Mentrestant, a banda, la calor continua causant estralls, algun d'ells irreversible. Es tracta de la mort d'un temporer a Alcarràs que estava treballant a més de quaranta graus de temperatura. Existeixen uns protocols -fa uns anys ni tan sols hi eren- que haurien de prevenir situacions com aquesta. Tan imprudent és permetre situacions d'aquest estil com no prevenir el que vindrà en el futur. La tendència a l'alça de les temperatures -aquest dilluns es van fregar els 44 graus a les Terres de l'Ebre, i el rècord a Catalunya volta els 45 registrats fa dos anys a Figueres- indica que segons quines activitats a l'aire lliure hauran de ser forçosament reformulades per evitar més desgràcies com aquesta.
Formular-ho així resulta tan simplista com els tuits de Puente, però no deixa de ser una veritat incontestable: mentre el ministre anima les jornades a X amb una frivolitat preocupant -avalada tàcitament per Sánchez; altrament els tuits no serien publicats- i els retrets prevalen davant dels focs, encara hi ha gent que perd la vida per treballar en condicions extremes. Entre la febre pels currículums de finals de juliol -que es van cobrar alguna víctima de més o menys pes al PP i va causar un intent de suïcidi al País Valencià- i els retrets per veure qui fa més o menys vacances en plena onada d'incendis, res fa pensar que el nou curs guanyi en altura respecte l'anterior.