L'empresari Mario Conde encapçalarà la nova formació política Sociedad Civil y Democracia. Foto: La Gaceta.

L'empresari Mario Conde (Tuy, Pontevedra, 1948), expresident del Banco Español de Crédito (Banesto), ha confirmat avui al diari La Gaceta que té la intenció de presidir el partit Sociedad Civil y Democracia (SCyD), que el 6 d'octubre celebrarà el seu congrés fundacional, i que "possiblement" en serà el candidat a les properes eleccions a la Xunta de Galícia. "Sóc gallec i té sentit que pugés ser el candidat", explica, assegurant també que "és raonable que un partit política que neix per al combat electoral es presenti a les properes eleccions: les gallegues i les europees".

Conde sosté que Felipe González i José María Aznar van decidir intervenir Banesto el 1993 per evitar que entrés en política. Preguntat sobre si aquesta situació es podria repetir ara, respon: "No veig el PP posant-se d'acord amb el PSOE per a limitar els drets de les persones al combat electoral. No ho veig..., però assumeixo el risc que pugui succeir, tenint en compte certs comportaments d'alguns sectors de la classe política".

Sosté que "pretenem una forma diferent d'organitzar la societat" i explica que vol entrar a la política "perquè és l'únic mitjà perquè es puguin produir els canvis que molts consideren imprescindibles".

També detalla que vol reformar la llei electoral, "treure els privilegis a la classe política", suprimir el senat i "replantejar el model d'Estat i les comunitats". Preguntat sobre si podria competir amb UPyD, o bé ser una mena "d'UPyD de dretes", respon: "UPyD tindrà el seu públic i neix d'una persona que va estar i va exercir en un partit. A Societat Civil ningú no té res a veure amb partits ni ningú no ve a viure de la política, sinó tot el contrari".

Banesto va haver de ser intervingut pel Banc d'Espanya el 1993 per l'existència d'un forat patrimonial de 3.636 milions d'euros (605.000 milions de pessetes). El 1994, Conde va ingressar preventivament a la presó d'Alcalá-Meco, d'on en va sortir el 1995 després de dipositar una fiança de 2.000 milions de pessetes, respectivament. El 2001, l'Audiència Nacional espanyola el va condemnar a deu anys de presó per estafa i apropiació indeguda.