Aquests dies el diari El Mundo ha fet revelacions extraordinàries a través d'un esborrany de la policia del qual ningú no n'ha negat l'existència. Si aquests documents diuen la veritat, Artur Mas, Felip Puig i tota la família Pujol han marcat com a objectiu prioritari de la seva acció política l'enriquiment personal a través de diverses trames corruptes. Tot plegat, amb una vinculació delictiva directa i personal amb la xarxa del Cas Palau.

L'enormitat de les acusacions contrasta amb la nul·la influència que estan tenint en la recta final de la campanya. Cap dels candidats no va voler entrar-hi en el debat de diumenge a TV3 i tampoc no sembla que les pròximes entregues del serial -que hi seran- hagin d'arruïnar la carrera política d'Artur Mas ni la biografia de Jordi Pujol.

Això vol dir que aquesta societat tolera la corrupció? No, ni molt menys. En aquest cas, la indiferència general només indica que l'electorat català ja donava per descomptada una campanya d'atacs dirigits contra Artur Mas. Això d'un cantó. I, de l'altre, cal tenir en compte que el desprestigi de l'estat espanyol a Catalunya és molt alt, fins el punt que és perfectament creïble per al comú de la ciutadania que la policia fabriqui proves a petició del govern de Madrid. De la mateixa manera que tothom donarà per segur que aquesta filtració no s'investigarà mai i que, de tot plegat, ningú no en treurà l'aigua clara... En fi, coses que passen quan qui acusa és el trampós de sempre.