Ahir, un dia més, la policia va haver de protegir el Congrés dels Diputats dels manifestants que intentaven encerclar la cambra legislativa espanyola. Són convocatòries espontànies, molt actives i que no dubten a l'hora d'enfrontar-se amb la policia. S'autoreprodueixen per les xarxes socials i deixen clar que allò que va començar a la Puerta del Sol continua ben viu i amb capacitat de fustigar el sistema. El govern espanyol sap que en qualsevol moment poden tornar a protagonitzar les portades dels diaris europeus.

El sistema polític espanyol està corcat fins el moll de l'os. El PP i el PSOE han implantat una democràcia autoritària, fortament intervinguda per les estructures dels dos partits, que ocupen, per quotes, totes les institucions i la major part de les empreses semimonopolístiques que protagonitzen el passeig de la Castellana. És un tipus de sistema democràtic que deriva, indirectament, de l'entramat jurídic i polític d'una dictadura cínica i corrupta. Els partits tenen massa poder i són irreformables, aquesta és la fortalesa que els ha mantingut durant trenta anys, però també és la feblesa que els assetja ara, quan són incapaços de reaccionar davant d'un context hostil.

Per això les societats basca i catalana fugen d'aquest sistema decadent. Són dues nacions que no tenen força suficient per ser escoltades a Madrid, però sí per emancipar-se i crear una democràcia pròpia, sense els condicionants d'origen que va comportar el traspàs de poder des del règim franquista. Menys Espanya és més democràcia.