L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha estat un dels primers en exercir el seu dret a vot i ho  ha fet acompanyat de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira. La republicana s'ha mostrat favorable a la consulta del Moianès i també a la del Lluçanès, que se celebrarà el pròxim 26 de juliol.  "Vot a vot construïm el nou país", ha dit. 

Per la seva banda, Guiteras ha apuntat que la consulta d'aquesta diumenge "és el colofó" de molts anys de treball amb els deu municipis afectats. "La nova comarca suposarà una racionalització de la despesa, un servei més proper i més eficient pel ciutadà", ha afegit.

Un total de 10.861 veïns dels deu municipis del Moianès estan cridats a les urnes aquest diumenge amb motiu del procés participatiu que ha de servir per decidir si volen esdevenir comarca. Hi poden votar tots els majors de 16 anys, fet que representa el 82% de la població del territori. Les meses de participació s'han constituït sense problemes i no hi ha hagut incidents. Amb la pregunta 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?', finalment els electors podran decidir sobre el futur dels seus pobles en una demanda històrica al territori.

Esdevenir o no comarca. Aquesta qüestió ha estat durant anys un interrogant al Moianès, que històricament ha reclamat el dret a decidir-ho. Finalment, aquest diumenge, prop d'onze mil veïns dels deu municipis que integrarien la comarca tenen l'oportunitat de decidir sobre el futur dels seus pobles amb un procés participatiu que compta amb tot el suport del Govern de la Generalitat. 

Dels veïns cridats a votar el 63% correspon a habitants del Bages i d'aquests un 43% són veïns de Moià; el 29,5% són habitants del Vallès Oriental i només un 2,5% d'Osona. A diferència del procés participatiu que va celebrar Catalunya el 9-N, en aquest cas sí que s'ha fixat un cens tancat per a cadascun dels municipis, fet que permetrà establir amb precisió el percentatge de participació, malgrat que el resultat no sigui vinculant. 

Els participants al procés poden contestar si volen o no esdevenir comarca i, en cas de no estar d'acord amb cap d'aquestes opcions, tenen la possibilitat d'expressar la seva proposta, ja que es tracta d'un procés participatiu. S'han instal·lat meses als deu municipis -una per a cada mil habitants- i s'ha creat un organisme de control amb un representant de cada població.

Els arguments del 'sí'

Més enllà d'una qüestió d'identitat, que també hi és, el principal argument del 'sí' és la defensa del Consorci del Moianès, una mancomunitat que fa més de 20 anys que funciona i que aglutina els municipis. El seu futur depèn de la creació de la comarca, ja que des del gener, l'entitat funciona sota mínims com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) aprovada pel PP. 

Els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca "diferent", on els deu municipis tindran veu i vot.

La por a la pèrdua de serveis

La majoria dels partidaris del 'no' són veïns dels pobles més petits, que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors. 

En tot cas, els resultats se sabran aquesta nit, un cop es tanquin tots els centres de votació. Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho farà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se el resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi la paralització de tot el procés.