No queda cap actor dins l'esfera d'influència de l'Estat que no hagi reaccionat a l'acord d'investidura firmat per Junts i PSOE aquest dijous. La pràctica totalitat dels posicionaments van en la mateixa direcció, la de l'oposició frontal, però hi ha una excepció. Es tracta dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que celebren el pacte -com ho fan també els sindicats catalans- i defensen que "l'amnistia pot ser un terreny relliscós, però és necessari".

Mentre totes les associacions de jutges i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) denuncien l'amenaça de "revisió parlamentària" de sentències i s'uneixen contra les referències al "lawfare", l'associació majoritària dels fiscals defineix l'acord com "un absolut menyspreu a l'Estat de dret", la CEOE -la gran patronal espanyola- convoca els empresaris "greument preocupats", un col·lectiu de Guàrdies Civils assegura estar disposada a "vessar sang" i els inspectors d'Hisenda denuncien un pacte fiscal inexistent; els grans representants dels treballadors ho valoren com una "bona notícia".

Això sí, les centrals sindicals demanen descartar "qualsevol escenari d'unilateralitat" i que es concreti l'acord de condonació parcial del deute. Les organitzacions presidides per Pepe Álvarez i Unai Sordo entenen, però, que Espanya necessita "com més aviat millor" un govern en plenes funcions que afronti els reptes socials "amb sensibilitat". En concret, ressalten que cal abordar una agenda social de reformes que no serà possible sense "estabilitat parlamentària".

Sigui com sigui, CCOO i UGT s'han erigit en l'única gran crossa sobre la qual Pedro Sánchez es pot recolzar després de l'acord que li permetrà prolongar el seu lideratge en el govern espanyol durant una legislatura més. Per la seva banda, els poders judicial, econòmic, fiscal i militar li demanen explicacions i l'avisen que intentaran aturar qualsevol iniciativa que entenguin que vulnera els paràmetres constitucionals.