07
de setembre
de
2023, 13:56
Actualitzat:
14:02h
La necessitat d'incrementar la despesa militar de l'Estat defensada pel govern espanyol sembla que té poc suport social. Escassament un 23% de ciutadans creu que es destinen pocs recursos a les polítiques de defensa, segons una enquesta sobre política fiscal publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). En canvi, un 40% afirma que es gasta allò necessari i més del 30% opina que la quantitat és ja excessiva. Per tant, n'hi ha més que creuen que s'hi gasta massa que no pas massa poc.
Si s'observa per electorats, només els votants de Vox veuen insuficient la despesa actual (62%). Entre els votants del PP, ho defensen un 42% i, entre els del PSOE, només un 10% (una ajustada majoria dels socialistes veu adequada la quantitat actual). Els electors de Sumar i de l'independentisme català, en canvi, creuen majoritàriament que la despesa militar actual és excessiva. Pedro Sánchez aposta per incrementar-la fins a adequar-se a l'horitzó exigit per l'OTAN del 2% del PIB, tot i que aquesta xifra ja es podria haver assolit, segons com es compti.
De fet, aquesta partida és la que genera més divisió entre els enquestats. En la resta d'àrees, majoritàriament es creu que s'hi dediquen pocs recursos. Especialment en la de ciència i tecnologia (84%), habitatge (76%), sanitat (73%), medi rural (72%), medi ambient (69%), dependència (68%), justícia (59%) i ensenyament (58%). En canvi, el pressupost actual es considera adequat per a transports, obres públiques o seguretat ciutadana.
Pel que fa a les polítiques fiscals, davant la dicotomia entre millorar els serveis públics encara que calgui apujar impostos o pagar-ne menys encara que això comporti empitjorar els serveis públics els enquestats pel CIS es posicionen lleugerament a favor de la primera opció. I en concret, estan molt més a favor de recaptar tributs directes que, com l'IRPF, depenguin de la renda personal, que no pas d'indirectes que, com l'IVA, tothom paga igual. Els primers són preferits pel 71% de ciutadans i els segons, només pel 24%.
Malgrat tot, la recaptació fiscal no està ben valorada, ja que un un 77% afirma que els impostos no es cobren justament, en el sentit que no paga qui més té. En part això es deu a que un 37% afirma que hi ha molt de frau fiscal a l'Estat i un 52% més, que n'hi ha força. La meitat d'enquestats, de fet, creu que quasi tothom amaga alguna cosa i l'administració ja hi compta i un 68% assegura que, si no s'evadeix més, és per por a ser enxampat.
En aquesta línia, gairebé la meitat dels enquestats opina que la societat es beneficia poc o gens del que es paga en impostos i un 59% creu que ell, en concret, tributa més del que després rep de l'administració. Així i tot, tan sols un 38% afirma que, a l'Estat, es paguen molts impostos un 31% pensa que la pressió fiscal és superior a la d'altres països més avançats d'Europa.
Si s'observa per electorats, només els votants de Vox veuen insuficient la despesa actual (62%). Entre els votants del PP, ho defensen un 42% i, entre els del PSOE, només un 10% (una ajustada majoria dels socialistes veu adequada la quantitat actual). Els electors de Sumar i de l'independentisme català, en canvi, creuen majoritàriament que la despesa militar actual és excessiva. Pedro Sánchez aposta per incrementar-la fins a adequar-se a l'horitzó exigit per l'OTAN del 2% del PIB, tot i que aquesta xifra ja es podria haver assolit, segons com es compti.
De fet, aquesta partida és la que genera més divisió entre els enquestats. En la resta d'àrees, majoritàriament es creu que s'hi dediquen pocs recursos. Especialment en la de ciència i tecnologia (84%), habitatge (76%), sanitat (73%), medi rural (72%), medi ambient (69%), dependència (68%), justícia (59%) i ensenyament (58%). En canvi, el pressupost actual es considera adequat per a transports, obres públiques o seguretat ciutadana.
Pel que fa a les polítiques fiscals, davant la dicotomia entre millorar els serveis públics encara que calgui apujar impostos o pagar-ne menys encara que això comporti empitjorar els serveis públics els enquestats pel CIS es posicionen lleugerament a favor de la primera opció. I en concret, estan molt més a favor de recaptar tributs directes que, com l'IRPF, depenguin de la renda personal, que no pas d'indirectes que, com l'IVA, tothom paga igual. Els primers són preferits pel 71% de ciutadans i els segons, només pel 24%.
Malgrat tot, la recaptació fiscal no està ben valorada, ja que un un 77% afirma que els impostos no es cobren justament, en el sentit que no paga qui més té. En part això es deu a que un 37% afirma que hi ha molt de frau fiscal a l'Estat i un 52% més, que n'hi ha força. La meitat d'enquestats, de fet, creu que quasi tothom amaga alguna cosa i l'administració ja hi compta i un 68% assegura que, si no s'evadeix més, és per por a ser enxampat.
En aquesta línia, gairebé la meitat dels enquestats opina que la societat es beneficia poc o gens del que es paga en impostos i un 59% creu que ell, en concret, tributa més del que després rep de l'administració. Així i tot, tan sols un 38% afirma que, a l'Estat, es paguen molts impostos un 31% pensa que la pressió fiscal és superior a la d'altres països més avançats d'Europa.