El cantautor Pau Alabajos viu la DANA i els seus estralls des d'un dels seus epicentres, Torrent, on va néixer el 1982. Com tants altres valencians, ha estat a peu de carrer ajudant la seva gent, contribuint activament en la recollida i repartiment d'ajuda provinent de tot arreu. En aquesta entrevista explica com ha vist i sentit la tragèdia i exigeix responsabilitats als governants. Aquest divendres Carlos Mazón ha intervingut a les Corts, on ha intentat apartar les seves responsabilitats en la gestió.
Alabajos va començar la seva trajectòria interpretant les seves cançons al peu del Micalet. El seu primer disc, Futur en venda, va obtenir el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per cançó explícita. Després va venir una carrera sòlida que l'ha convertit en una de les veus més vibrants de la cultura del País Valencià. Acaba de venir de Cambridge, on ha cantat Vicent Andrés Estellés dins de l'Any que commemora el seu centenari. Al gener va publicar una biografia del poeta, La veu d'un poble, a l'editorial Sembra que se suma a la seva feina de musicar el Mural del País Valencià, que aquesta setmana recitava espontàniament al Victoria and Albert Museum. Alabajos és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià, que ha obert una línia d'ajuts pels afectats de la DANA.
Com viu aquesta tragèdia?
Aquests dies he dit que és com una muntanya russa de sentiments perquè transites des del dol -veus gent que estimes que ho ha perdut tot- a la ràbia. Sortosament, no he patit danys personals o materials, però la comarca de l'Horta Sud ha estat un dels epicentres de la DANA. Sento ràbia en veure que una tragèdia d'aquestes característiques hauria estat evitable si haguéssim tingut uns governants competents i responsables. I després hem vist com ha anat succeint-se el relat polític que han intentat imposar com si el que ha passat fos cosa només de l'oratge. Si haguessin enviat un avís sabent que s'acostava una cosa grossa, en lloc de primar els horaris laborals. Perquè bàsicament ha estat això.
Creu que aquí està la clau de perquè no es va avisar?
Crec que hi va haver una pressió de la patronal per mantenir els horaris laborals pensant que no seria una cosa tan grossa com va ser. Per això es va trigar tant a enviar un missatge. Aquesta és la meva visió. No en tinc les proves. Però és molt curiós que sigui just a les vuit i quart quan s'envien els avisos. Només hem de veure el cas de Mercadona i altres cadenes. Fins i tot ara mateix s'han vist camions repartint en situacions de perill.
Assistim a l'espectacle d'uns partits llançant-se el fang pel cap. Totes les administracions van fallar? Unes més que altres?
A veure, la primera responsabilitat és de la Generalitat Valenciana, que és la que té la competència. És la primera línia de flotació i la que té la potestat d'enviar els primers avisos, i no sol·licita ajuda al govern espanyol quan ho hauria d'haver fet. El govern espanyol hauria pogut prendre decisions diferents, però estaven ja en conflictes polítics que s'han avantposat a la seguretat i protecció dels ciutadans valencians. El resum seria: l'intent de fotografia del president espanyol, el president Mazón i els reis passejant-se pels carrers de Paiporta salvant la pàtria els va sortir per la culata. Cap d'ells després ha estat a l'altura de les circumstàncies. El rei d'Espanya no pintava res allí, però els altres no han estat bé tampoc. Aquesta és una idea de consens a la societat valenciana.
Aquesta crisi ha ofert una imatge diferent de la dreta valenciana?
En absolut. És un capítol nou de la història de sempre. Francisco Camps, quan es va produir l'accident del metro a València, tampoc no va voler assumir responsabilitats, no va fer cap comunicació pública i va deixar que el seu relat aparegués a la televisió valenciana, del tot manipulada. Aleshores no hi havia les xarxes socials d'ara. Van voler comprar el silenci de les víctimes a canvi de llocs de treball públic per a les famílies i durant deu anys la plataforma de víctimes del 3 de juliol van estar cada dia 3 reclamant justícia i reparació. És el mateix que fan el PP i Ángel Acebes amb els atemptats de l'11-M a Madrid, quan apunten directament a ETA i estan uns dies intentant desviar de les seves responsabilitats després de fer-se la foto de les Açores. És la mateixa intenció de maquillar les responsabilitats.
"Mazón té amo. És un deixeble de Zaplana, condemnat per les adjudicacions de les ITV, de les quals ell era director"
Quines particularitats té la figura d'en Mazón?
Si haguéssim de fer un perfil de Mazón, diríem que té amo. És un deixeble d'Eduardo Zaplana. Quan Zaplana deixa la presidència, no deixa el poder i es va desfermar una guerra oberta amb camps. Sempre hi ha hagut una polarització entre el PP de les comarques alacantines i el de la resta del país i, més concretament, de l'Horta valenciana i l'àrea metropolitana. Aquesta guerra oberta s'ha mantingut en el temps. Mazón ve de la mà de Zaplana, i no només això. Quan es produeixen totes les corrupteles per les quals ha estat condemnat, que és el tema de l'adjudicació de les ITV, cal tenir present que el director de les ITV és Mazón. És molt difícil que no en sabés res.
Camps és un altre personatge.
Camps, quan va entrar, sí que va voler dibuixar un cert perfil i, en companyia d'Esteban González Pons, van intentar fer una mena de Bases del Maestrat que volia visualitzar el PP com una força valencianista i marcar territori envers el zaplanisme. Però això no va durar res i va acabar arrossegat per les dinàmiques internes del PP valencià i van començar a volar els ganivets. Ara mateix no sé si tenen més gent a Picassent o a fora.
I en quina situació ha agafat aquesta catàstrofe a l'esquerra valenciana? El PSPV de Ximo Puig fora de la Generalitat, Compromís sortint d'un congrés amb tres candidatures... Com veu la configuració d'un bloc alternatiu en aquests moments?
Després del canvi polític el 2015, vam tenir vuit anys de Pacte del Botànic que va generar moltes expectatives que, lamentablement, no es van acabar complint. Perquè veníem de vint anys de dreta cavernícola controlant totes les institucions i el procés era molt complicat. Molta gent que hi ha en empreses públiques porten el carnet del PP a la boca. Es produeix una decepció cívica que fa que hi hagi una desmobilització i l'aritmètica fa que es doni un pacte entre la dreta extrema i l'extrema dreta. Això va agafar el PSPV i Compromís a contrapeu.
Ho veu factible?
Amb aquest tipus de barrabassades que fa el PP es pot facilitar un consens per crear un contrapoder. És una necessitat democràtica imperiosa desallotjar aquestes persones tan verinoses de les institucions públiques valencianes. Però hi ha coses que jo no les acabo d'entendre, com aquest anunci que han fet els socialistes d'aprovar els pressupostos a València ciutat després d'una situació com la que acabem de viure. Això em genera dubtes i recels.
Com està Compromís?
Vaig ser-ne regidor durant vuit anys a Torrent. Volia canviar el meu poble, i per això vaig decidir treballar en el món municipal. Les decisions que es prenen en la sala de plens són les que afecten a les persones amb les que et creues cada dia en el pas de zebra i sovint et queden molt lluny les coses que es tracten en altres institucions. Així que realment no podria fer un tast de com està la situació. Ja he deixat el càrrec de regidor, llegeixo els mitjans però la situació a Compromís ja m'agafa més lluny.
Creu que la DANA pot ser una inflexió al seu país?
Tinc molta esperança en la societat civil. Quan es van produir els atacs contra la cultura, posant en la mira Vicent Andrés Estellés, negant-se a commemorar l'Any Estellés, no totes però sí la conselleria de Cultura i les Corts -la Diputació de València va votar a favor-, va fer que molta part de la societat cívica respongués i se sentís agredida. Això em va donar esperança. Quan passi una mica i els efectes de la DANA es puguin observar amb més perspectiva, perquè ara encara hi ha gent buscant els éssers volguts i soterrant els seus morts, la societat valenciana haurà de fer un pensament i posar les bases per construir un contrapoder que faci que aquestes persones indesitjables abandonin la Generalitat d'una vegada per totes.
"No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble". La poesia pot ser un consol en moments així?
La cultura sempre és un bàlsam i en un moment com la d'ara, que és molt dura, serveix per donar consol. Com va passar amb la pandèmia, quan gràcies a la música i a molts continguts culturals, va fer que molta gent se sentís acompanyada. Crec que la gent de la cultura ha estat la primera que s'ha posat a organitzar activitats solidàries. Molta gent que m'he trobat en concerts ha estat la primera que s'ha posat a treure fang. Els músics sempre estan al peu del canó. Però ara cal que la societat civil identifiqui quines han estat les causes d'una tragèdia com la que s'ha produït. La mobilització i l'esperit de la manifestació del 9 de novembre s'ha de mantenir en el temps i acabar amb aquest govern que l'únic que ha fet és intentar posar bastons a les rodes. Una de les causes principals ha estat la retallada dels serveis públics. Una de les primeres mesures adoptades per PP i Vox va ser eliminar un servei d'emergències. Tenen les mans tacades de sang.
"Hem sentit una germanor molt gran. Per les zones afectades escoltaves una suma de dialectes del català, el que vol dir que molta gent ha sentit el País Valencià com a propi"
Parla de les moltes expressions de solidaritat. Ha sentit també l'escalf del Principat?
Sí, sí. He estat en tasques logístiques de coordinació de moltes ajudes, una part provinents d'ajuntaments de Catalunya i les Balears. Molts ajuntaments i entitats no volien fer arribar les ajudes per les vies convencionals i contactar amb el govern Mazón, que ha demostrat de manera clamorosa ser incompetent, i la gent ha recorregut als contactes que tenia sobre el terreny més de confiança. Com que he treballat durant tants anys amb ajuntaments d'arreu i amb entitats, ens trucaven i deien que tenien una furgoneta plena de menjar, per exemple. Contactava amb ells, quedàvem al centre logístic de Torrent i ho anàvem distribuint. No es pot imaginar quantes vegades ha sonat el telèfon. El magatzem del centre logístic de Torrent estava a rebentar. I també a altres llocs, com la xarxa de casals dels Països Catalans. Per les zones afectades escoltaves una suma de dialectes del català, el que vol dir que molta gent ha sentit aquest cop al País Valencià com a propi. En aquest sentit, he notat una germanor molt gran.
Aquest any es commemora el centenari de Vicent Andrés Estellés, un autor que ha estat molt important en la seva trajectòria i del qual ha escrit una biografia, La veu d'un poble. Creu que el centenari ha aconseguit posar el poeta al lloc que li pertocava?
Estic molt content perquè hi ha moltíssimes iniciatives que s'estan duent a terme. No sé fins a quin punt hagués estat així si no haguessin fet aquella declaració de guerra dient que no donarien ni un euro a la Càtedra Estellés, que va ser com un cop duríssim per la gent de la cultura que estima Estellés. Crec que al poeta li hagués fet certa gràcia que bona part de l'homenatge vingués de gent del poble i no des de les institucions. Per una cosa o altra, s'han generat les complicitats necessàries i els vasos comunicants que han fet que entitats que treballaven en àmbits separats hagin confluït per celebrar un Any Estellés amb molta força.
N'està satisfet, doncs.
Sí. Realment, té molta repercussió no només al País Valencià, sinó al Principat i a les Illes Balears, fins i tot fora de les nostres fronteres, com hem vist en traduccions i espectacles que han arribat arreu. Ara mateix vinc de cantar Estellés a la Universitat de Cambridge i a Glasgow. També estaré a la Fira del llibre a Guadalajara. No hem parat de dur Estellés fora. Hem estat a universitats de Croàcia, a la Universitat de Zuric...
Ha fet molts tallers didàctics per aules i universitats. Coneix de prop el món de l'escola. Com està la llengua a les aules i els carrers?
Ja tinc una certa perspectiva perquè vaig començar a fer tallers didàctics sobre la Nova Cançó i sobre la poesia d'Estellés ja fa molts anys i veig que depèn sovint de l'esforç i la vocació del professorat. Però calen polítiques actives per revertir la situació perquè hi ha una baixada de parlants i fer-ho abans que sigui massa tard. S'ha de fer una aposta valenta per la llengua. Si deixem que la situació s'autoreguli, és possible que més aviat o tard, la llengua acabi desapareixent.
Quins projectes té en marxa?
Estem presentant la biografia, hem muntat una obra de teatre que es titula Arbres de pols i ara estem fent l'espectacle musical La paraula viva i amarga, que passegem per tots els Països Catalans. Estem molt contents, mai com ara havíem tingut tants concerts, tantes presentacions. Cansats però contentíssims per la resposta del públic i les ganes de poder presentar els poemes d'Estellés a tot arreu i celebrar aquest Any que han intentat boicotejar i censurar des de la Generalitat Valenciana.