Vicent Andrés Estellés, poeta valencià i un dels més importants en llengua catalana, aquest dimecres hauria complert cent anys. Estellés era un home discret, humil i de veu tranquil·la, un poeta que escrivia des del poble i que plasmava en cada paraula un país sencer de gent treballadora. Estellés va néixer a la comarca de l'Horta de València, a Burjassot, en una família que s'ocupava del forn de pa del poble.
Burjassot i la seva gent li van servir d'inspiració. L'amor al seu poble i al seu país es fan patents a cada descripció i apareix constantment en els matisos amb què parla de paisatges i persones. La seva producció poètica va ser molt extensa i va des de temes com la pàtria o la mort fins a les escenes del dia a dia que passaven a les hortes i els carrers del País Valencià.
Estellés descriu l'alegria, la pena i el dolor, un còctel d'emocions que combina amb excel·lència en cada vers. Ho feia amb un llenguatge proper a la gent, senzill, directe i popular que aconsegueix, encara, connectar amb els seus lectors. Alguns dels seus poemes més coneguts són Una escala qualsevol o Els amants, que parla de la passió dels amors de joventut. Una espurna que, en el seu cas, no es va apagar maien el seu matrimoni amb Isabel Llorente, la seva dona, amb qui es va casar el 1955.
Una altra de les seves obres més destacades va ser Coral Romput, una poesia dedicada a una filla seva, que va morir tres mesos després de néixer. Entre aquests versos, Estellés parla del seu poble, els seus records, els veïns i els petits detalls de la vida quotidiana. Més enllà d'això, s'hi entreveuen alguns moments de la seva biografia que el van marcar per sempre, com la mort del seu avi, que va ser assassinat a la vora del forn.
Molta gent ha conegut l'obra d'Estellés a través de la veu d'Ovidi Montllor, el cantautor d'Alcoi, que va musicar una gran quantitat dels seus poemes, molts cops, amb l'acompanyament musical de Toti Soler. Montllor, igual que Estellés, era un home marcadament valencianista d'esquerres conegut per les seves lletres reivindicatives, que han esdevingut un referent cultural als Països Catalans.
Un poeta compromès
Les conviccions catalanistes d'Estellés van fer que les autoritats franquistes el veiessin amb mals ulls i li van impedir publicar la seva obra amb regularitat fins als anys 70. Les seves idees progressistes van portar-lo a forjar una estreta amistat amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner, filòleg i historiador o Joan Fuster, escriptor i defensor de la unitat dels Països Catalans.
"No vull trair qui lluita, qui passa son o fam"
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Estellés es dedicava al periodisme i a partir de 1948 comença a col·laborar amb el diari valencià Las provincias, del qual serà redactor en cap a partir del 1958. Vint anys més tard, però, després que se li atorgués el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va ser acomiadat del diari sense que li donessin cap motiu en concret.
Això va obligar-lo a retirar-se amb 54 anys, convalescent d'una operació per una malaltia circulatòria a les cames que ja feia temps que patia. Aquesta jubilació anticipada li va permetre dedicar-se íntegrament a la seva obra i participar en activitats culturals, però també li va suposar greus dificultats econòmiques.
Estellés va ser víctima de la persecució política de la dreta regionalista i també de molts grupuscles espanyolistes neofeixistes. Aquests sectors ultradretans van atacar de forma sistemàtica el pancatalanisme i van posar el punt de mira en tots aquells qui parlaven obertament d'unitat cultural i lingüística. Estellés rebia amenaces per via telefònica i, un any després de ser acomiadat, un grupuscle feixista va fer volar el seu busta Burjassot, que havien instal·lat a proposta de l'Associació de Veïns i de l'ajuntament.
Una obra immortal
Amb motiu del centenari del seu naixement enguany se celebra l'any Estellés, que pretén posar sobre la taula la qüestió d'una llengua i una cultura compartida a través d'activitats culturals que ha organitzat el Departament de Cultura mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes.
L'obra d'Estellés ha estat àmpliament reconeguda i va ser guardonada amb el Premi de les Lletres Valencianes l'any 1984. Més enllà d'això, però, Estellés va aconseguir escriure uns versos ferms i sentits que han sobreviscut al seu temps. Cent anys després del seu naixement els seus poemes es continuen llegint arreu dels Països Catalans i l'han convertit en una figura fonamental de la nostra literatura.