20
de maig
de
2017, 21:35
Actualitzat:
21
de maig,
10:44h
Obert en canal, amb dos projectes en pugna antagònics i aparentment irreconciliables i una clara bretxa entre l'aparell i bona part de la militància i dels votants. Així afronta el PSOE les primàries d'aquest diumenge, una cita clau per determinar qui pilotarà el partit i amb quin rumb. La pugna és, bàsicament, cosa de dos. Susana Díaz i Pedro Sánchez són, amb el permís de Patxi López, els protagonistes d'una polarització sense precedents que no podrà ser sufocada a curt termini amb la simple tria d'un secretari general. El resultat de les primàries, però, sí que tindrà un impacte directe i immediat sobre el PSC, que s'ha entregat en cos i ànima a Pedro Sánchez. Si és Díaz qui s'imposa, el xoc amb els socialistes catalans és inevitable. En joc està l'autonomia dels socialistes catalans, el tret diferencial que reivindiquen per tenir un perfil desmarcat de l'unionisme a Catalunya i el propi vincle amb el PSOE, vital per seguir resistint a les eleccions.
L'ex-secretari general és el favorit indiscutible dels socialistes catalans, que veuen en ell l'última oportunitat per no seguir cedint sobirania a Ferraz i fer creïble el projecte d'Espanya federal que abanderen. Però què passarà amb el partit que lidera Miquel Iceta si Sánchez perd? Per molt que el primer secretari hagi proclamat la neutralitat de la cúpula del partit, les bases han deixat clar per golejada que no volen Díaz de secretària general. No en va Sánchez va aconseguir més de 6.000 suports en territori català mentre la seva rival amb prou feines va arribar al miler. L'andalusa no va amagar la seva indignació amb aquest diferencial quan en una entrevista a El Periódicova posar en qüestió la neutralitat pregonada per Iceta. Ara bé, en cas de victòria de Díaz, ella també tindrà un problema per relacionar-se amb un PSC en el qual no té interlocutors afins.
Una autonomia intervinguda arran de la desobediència al Congrés
El PSC ja fa mesos que viu una paradoxa: just en el moment en què ha tingut una direcció més oficialista, capitanejada per Iceta, ha hagut d'afrontar el conflicte intern més dur de la seva història amb el PSOE arran de l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy. Els socialistes catalans van pagar cara la desobediència. Inicialment, el PSC va ser expulsat de la direcció del grup parlamentari i dirigents com la mateixa Díaz van defensar que els socialistes catalans no poguessin votar a les primàries del PSOE. Iceta va reconduir aleshores el posicionament del PSC marcant distàncies amb Sánchez per evitar més càstig, però segellar la pau amb la gestora del PSOE -comandada entre bambolines per Díaz- va tenir un preu: una autonomia tutelada.
A principis de març, els dos partits van signar un nou protocol de relacions en el qual es fixa la creació d'una comissió política mixta entre el PSC i el PSOE per "debatre i consensuar" pactes electorals i abordar les discrepàncies que sorgeixin. Això dona a Ferraz la clau per interferir en la política d'aliances i en l'autonomia dels seus socis. Si Díaz guanya les primàries, la direcció del carrer Nicaragua no té cap mena de dubte que aquest protocol s'aplicarà, mentre que si és Sánchez qui guanya, esperen que aquest acord acabi sent paper mullat.
El dret diferencial per sobreviure en un context polaritzat
Aquesta situació de conflicte amb Ferraz no es va donar perquè els socialistes catalans volguessin marcar perfil propi, sinó perquè és el PSOE qui el mes d'octubre passat va fer un canvi de rumb sense precedents. De defensar que "ni per activa ni per passiva" facilitaria una investidura de Mariano Rajoy va passar a ordenar una abstenció que ha estat vital perquè el PP segueixi pilotant la Moncloa. Ho va fer, a més, sense que els populars haguessin hagut de moure ni un dit per oferir res a canvi i després d'haver defenestrat Sánchez, que demanava l'aval per intentar bastir un govern alternatiu al del PP.
L'escenari no donava cap marge al PSC, que en plenes primàries va tancar files. El primer secretari dels socialistes catalans ha justificat totes i cadascuna de les decisions de Ferraz. Des de l'acord amb Ciutadans, que no va evitar una investidura fallida de Sánchez, als recursos presentats pel govern espanyol -amb la comprensió del PSOE- contra les decisions que pren el Parlament en el marc del procés sobiranista. Però des de l'octubre la militància del PSC no ha pogut justificar, de cap de les maneres, l'abstenció a la investidura de Rajoy.
Els socialistes catalans reivindiquen que han de tenir dret diferencial tenint en compte el conflicte territorial que polaritza l'espectre polític català. És per això que se sent còmode amb el discurs -ressuscitat de Zapatero- que fa Sánchez sobre l'Espanya plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació. Si el PSC s'alinea amb el PSOE de Díaz, que té una visió més jacobina de l'Estat, que ha atiat la catalanofòbia en les seves campanyes i que justifica el fet d'haver permès que governi Rajoy, el president espanyol que mai ha tingut voluntat d'obrir un diàleg amb Catalunya, no tindrà credibilitat per defensar la via del diàleg i desmarcar-se tant dels independentistes com de l'immobilisme del PP.
La interlocució del PSOE amb Catalunya
Si bé pel PSC és un mal negoci que guanyi Díaz, tampoc la presidenta andalusa ho tindrà precisament fàcil per mantenir una interlocució fluïda i de confiança amb el PSC. Miquel Iceta té una capacitat camaleònica per travar bona relació amb el secretari general del PSOE sigui qui sigui, però també sap que té poc marge perquè la militància catalana tanca files amb el projecte de partit de Sánchez. Al PSC hi ha qui no dubta que si és l'andalusa qui s'imposa tornarà a ressuscitar l'amenaça de recuperar la federació catalana del PSOE.
Una cosa està clara, però: el PSOE sempre ha aconseguit governar quan el PSC era fort, amb la qual cosa el destí els condemna a entendre's. Amb Sánchez, garantir una bona sintonia sembla més senzill, almenys a jutjar pel discurs que fa ara. Amb Díaz, el conflicte es dona per garantit. "Haurà de negociar amb el PSC sabent que les seves tesis no tenen suport entre els nostres. Qualsevol altra cosa, és suïcida", expliquen fonts coneixedores de la situació. Els 187.000 militants socialistes decideixen aquest diumenge el rumb del PSOE, però també, de retruc, el del PSC.
L'ex-secretari general és el favorit indiscutible dels socialistes catalans, que veuen en ell l'última oportunitat per no seguir cedint sobirania a Ferraz i fer creïble el projecte d'Espanya federal que abanderen. Però què passarà amb el partit que lidera Miquel Iceta si Sánchez perd? Per molt que el primer secretari hagi proclamat la neutralitat de la cúpula del partit, les bases han deixat clar per golejada que no volen Díaz de secretària general. No en va Sánchez va aconseguir més de 6.000 suports en territori català mentre la seva rival amb prou feines va arribar al miler. L'andalusa no va amagar la seva indignació amb aquest diferencial quan en una entrevista a El Periódicova posar en qüestió la neutralitat pregonada per Iceta. Ara bé, en cas de victòria de Díaz, ella també tindrà un problema per relacionar-se amb un PSC en el qual no té interlocutors afins.
Una autonomia intervinguda arran de la desobediència al Congrés
El PSC ja fa mesos que viu una paradoxa: just en el moment en què ha tingut una direcció més oficialista, capitanejada per Iceta, ha hagut d'afrontar el conflicte intern més dur de la seva història amb el PSOE arran de l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy. Els socialistes catalans van pagar cara la desobediència. Inicialment, el PSC va ser expulsat de la direcció del grup parlamentari i dirigents com la mateixa Díaz van defensar que els socialistes catalans no poguessin votar a les primàries del PSOE. Iceta va reconduir aleshores el posicionament del PSC marcant distàncies amb Sánchez per evitar més càstig, però segellar la pau amb la gestora del PSOE -comandada entre bambolines per Díaz- va tenir un preu: una autonomia tutelada.
A principis de març, els dos partits van signar un nou protocol de relacions en el qual es fixa la creació d'una comissió política mixta entre el PSC i el PSOE per "debatre i consensuar" pactes electorals i abordar les discrepàncies que sorgeixin. Això dona a Ferraz la clau per interferir en la política d'aliances i en l'autonomia dels seus socis. Si Díaz guanya les primàries, la direcció del carrer Nicaragua no té cap mena de dubte que aquest protocol s'aplicarà, mentre que si és Sánchez qui guanya, esperen que aquest acord acabi sent paper mullat.
Susana Díaz i Miquel Iceta, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press
El dret diferencial per sobreviure en un context polaritzat
Aquesta situació de conflicte amb Ferraz no es va donar perquè els socialistes catalans volguessin marcar perfil propi, sinó perquè és el PSOE qui el mes d'octubre passat va fer un canvi de rumb sense precedents. De defensar que "ni per activa ni per passiva" facilitaria una investidura de Mariano Rajoy va passar a ordenar una abstenció que ha estat vital perquè el PP segueixi pilotant la Moncloa. Ho va fer, a més, sense que els populars haguessin hagut de moure ni un dit per oferir res a canvi i després d'haver defenestrat Sánchez, que demanava l'aval per intentar bastir un govern alternatiu al del PP.
L'escenari no donava cap marge al PSC, que en plenes primàries va tancar files. El primer secretari dels socialistes catalans ha justificat totes i cadascuna de les decisions de Ferraz. Des de l'acord amb Ciutadans, que no va evitar una investidura fallida de Sánchez, als recursos presentats pel govern espanyol -amb la comprensió del PSOE- contra les decisions que pren el Parlament en el marc del procés sobiranista. Però des de l'octubre la militància del PSC no ha pogut justificar, de cap de les maneres, l'abstenció a la investidura de Rajoy.
Els socialistes catalans reivindiquen que han de tenir dret diferencial tenint en compte el conflicte territorial que polaritza l'espectre polític català. És per això que se sent còmode amb el discurs -ressuscitat de Zapatero- que fa Sánchez sobre l'Espanya plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació. Si el PSC s'alinea amb el PSOE de Díaz, que té una visió més jacobina de l'Estat, que ha atiat la catalanofòbia en les seves campanyes i que justifica el fet d'haver permès que governi Rajoy, el president espanyol que mai ha tingut voluntat d'obrir un diàleg amb Catalunya, no tindrà credibilitat per defensar la via del diàleg i desmarcar-se tant dels independentistes com de l'immobilisme del PP.
La interlocució del PSOE amb Catalunya
Si bé pel PSC és un mal negoci que guanyi Díaz, tampoc la presidenta andalusa ho tindrà precisament fàcil per mantenir una interlocució fluïda i de confiança amb el PSC. Miquel Iceta té una capacitat camaleònica per travar bona relació amb el secretari general del PSOE sigui qui sigui, però també sap que té poc marge perquè la militància catalana tanca files amb el projecte de partit de Sánchez. Al PSC hi ha qui no dubta que si és l'andalusa qui s'imposa tornarà a ressuscitar l'amenaça de recuperar la federació catalana del PSOE.
Una cosa està clara, però: el PSOE sempre ha aconseguit governar quan el PSC era fort, amb la qual cosa el destí els condemna a entendre's. Amb Sánchez, garantir una bona sintonia sembla més senzill, almenys a jutjar pel discurs que fa ara. Amb Díaz, el conflicte es dona per garantit. "Haurà de negociar amb el PSC sabent que les seves tesis no tenen suport entre els nostres. Qualsevol altra cosa, és suïcida", expliquen fonts coneixedores de la situació. Els 187.000 militants socialistes decideixen aquest diumenge el rumb del PSOE, però també, de retruc, el del PSC.
Els tres candidats a les primàries del PSOE. Foto: Flickr PSOE