20
de març
de
2017, 18:39
Actualitzat:
18:50h
La construcció del nou partit dels "comuns", que els seus propis impulsors han batejat com el nou PSUC, no ha estat exempta de grans dificultats que aquest dilluns, després que Podem hagi decidit en una polèmica -i escassament concorreguda- consulta que finalment no pensa forma-ne part en les condicions actuals, couen més que mai. El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, ha avisat que, tot i la baixa participació, el resultat serà vinculant i ha llençat un ultimatum: vol que la resta de forces polítiques que han de confluir en el nou partit facin propostes concretes per començar a negociar. Crear un nou espai com el que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau implica compartir un mateix projecte de partit, però també deixar en un segon pla el perfil propi per crear entre tots una nova identitat.
Mentre que sobre la primera qüestió els punts de trobada han estat senzills i l'ideari ha estat dissenyat en base a pilars àmpliament compartits per Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i els independents que participen en el nucli impulsor, la part organitzativa ha estat la més espinosa. Fins a tal punt, que finalment Podem, enrocat en marcar perfil propi, ha plantejat un pols que ha acabat amb una ruptura que ara caldrà veure com es gestiona. "Si no ens trobem ara, ja tindrem més ocasions per trobar-nos", ha dit en els últims dies el líder de Podem, Albano Dante Fachin.
Aquest dimarts, després de trobar "vàlid i vinculant" que només el 7,5% del cens total -fixat en 52.000 persones, tot i que la direcció ha apuntat que la participació havia estat de l'11,45% en relació al "cens actiu"-, Fachin ha reclamat que en les "properes hores" tots els actors de la confluència es dirigeixin a Podem amb propostes negociadores. Ha aprofitat, a banda, per treure pit: ha posat en valor que només el partit morat hagi sotmès a votació de la militància les propostes sobre el nou actor polític.
El repte fixat era que la confluència d'En Comú Podem es transformés en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar i capaç de plantar cara a "l'hegemonia convergent", un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El desmarcatge de Podem, però, ha fet que inevitablement hagi aflorat la batalla de partits que volien soterrar.
El calendari advers
D'entrada, els "comuns" han hagut de batallar amb un calendari que no era precisament senzill. Tot i que era el gener del 2016, just després que en Comú Podem guanyés les eleccions generals del 20 de desembre, quan Ada Colau i Xavier Domènech van anunciar que s'arromangarien per forjar un nou partit que superés la dinàmica de coalicions, el fet que l'estat espanyol quedés abocat a unes noves eleccions va endarrerir la posada en marxa. Just després de les eleccions del 26 de juny, en les quals En Comú Podem es va tornar a imposar, es va agendar l'inici del procés de construcció pel mes de setembre.
Però Espanya seguia sense govern i la situació era tan inestable que hi havia risc de quedar abocats a unes terceres eleccions, un escenari que finalment va quedar esvaït quan el PSOE va decidir facilitar la investidura de Mariano Rajoy a finals d'octubre. Els treballs de construcció del nou partit s'havien posat en marxa al setembre, però tot es va ralentir. D'haver-se de presentar en societat al mes de gener es va ajornar tot fins a l'abril.
Va ser a partir de la investidura de Rajoy quan Domènech, alliberat de les dinàmiques electorals i erigit per tots els actors com l'arquitecte del nou partit, va prémer l'accelerador. En quatre mesos s'havia de consolidar l'esquelet del projecte. El calendari ha estat just, però s'ha anat complint conscients que no es podia retardar més enllà del 8 d'abril tenint en compte l'incerta situació de la política catalana.
L'autonomia respecte Madrid
Si una cosa tenien clara des del principi Ada Colau i Xavier Domènech era que el nou partit ha de ser d'estricta obediència catalana i s'ha de crear, per tant, sense cap tipus d'ingerència dels seus socis de Madrid. Si bé inicialment es veia difícil que el líder de Podem, Pablo Iglesias, no intentés interferir d'alguna manera. Després del daltabaix electoral de Catalunya Sí que es Pot, però, el propi Iglesias va comprendre que el nou partit dels "comuns" només tindria èxit si es construïa de forma autònoma i sense una imatge de supeditació.
Així doncs, des que Domènech es va posar mans a l'obra, Iglesias, que des del principi ha reconegut que el nou partit serà el seu interlocutor a Catalunya, no ha interferit en la construcció del nou partit. Fins i tot quan el propi Fachin l'ha posat en risc tot desafiant-la. El secretari d'Organització del partit, Pablo Echenique, sí que es va encarregar d'"estirar-li les orelles" en un missatge discret, segons diverses fonts van confirmar a NacióDigital. Aquest dilluns, Fachin ha destacat que les decisions es prendran des de Catalunya, tal com diu tenir pactat amb Iglesias.
Organització i lideratge
De l'assemblea fundacional en sortirà una coordinadora transitòria que serà l'encarregada de desplegar el model organitzatiu definitiu del partit i la preparació d'un programa electoral pensant en unes eleccions catalanes abans del març del 2018. Si bé en la construcció de l'ideari les discrepàncies han estat mínimes i resoltes amb negociació i diàleg, la qüestió organitzativa és la que ha fet que Podem se n'acabi desmarcant. Per contra, l'acceptació per part d'ICV i EUiA que han de deixar en un segon pla la identitat pròpia en pro de la nova ha estat més fàcilment acceptat del que inicialment s'esperava.
Per escollir els 30 membres de la primera direcció del nou partit, el pla de Domènech és presentar una llista "de consens" que inclogui quatre representants de cadascuna de les formacions que participen de la confluència -també de Podem encara que hagi decidit quedar-se fora- i 14 independents. L'elecció de l'executiva es votarà de forma presencial i telemàtica i per llistes obertes, amb la qual cosa, més enllà de la llista se'n poden presentar d'altres i persones a títol individual perquè la votació serà nominalment i no per llistes planxa.
Fachin, però, considera que aquest és un sistema basat en "quotes" perquè es presenta una "llista de partits". Fonts del nucli impulsor, però, revelen que el líder de Podem volia més presència a la direcció i que per això demanava que els 52.000 inscrits al seu partit formessin part directament del cens. "Fachin no volia llistes obertes perquè corre el risc que Podem no sigui majoritari o que ell pugui patir un vot de càstig", considera un dels dirigents que, fins que es va aixecar de la negociació, va debatre colze amb colze amb ell. El líder de Podem, però, va replicar en declaracions a NacióDigital: "En realitat els fa por acceptar una realitat, i és que Podem interpel·la més gent i té més capacitat d'influència".
Qui serà la cara visible del nou partit serà una altra de les qüestions a resoldre. Domènech és qui té més consens per encapçalar el projecte. A més, una de les principals preocupacions de Fachin és que sigui Domènech i no ell mateix el principal interlocutor de Pablo Iglesias a Catalunya.
El finançament i les seus
El finançament del nou partit és un dels temes que es preveia més espinosos, però que segons membres del nucli impulsor es va resoldre amb relativa facilitat. Barcelona en Comú, ICV i EUiA ja van decidir que, a partir d'ara, tota subvenció que es rebi per representació institucional ja anirà a parar al nou partit.
Una de les principals dificultats la tenen els ecosocialistes. El codi ètic de la nova formació prohibirà que es segellin deutes amb entitats bancàries. Això forçarà ICV a eliminar el deute de 12 milions que té en un màxim de dos anys.
Tot apunta que el nou partit tindrà com a seu principal l'edifici del carrer Marina que Barcelona en Comú té ja llogat al carrer Marina. Així doncs, deixarà el local del carrer Castillejos. Caldrà veure, però, que es fa amb la resta de seus dels altres actors, com ara la d'ICV, encara pendent de pagar, o els locals que tant ICV com EUiA tenen de propietat al territori, que podrien ser reaprofitats pel nou espai.
El nom del nou partit
En Comú, En Comú Podem i Catalunya en Comú són els tres noms que estan sobre la taula per batejar el nou partit. Les bases el triaran de forma presencial i via telemàtica. L'elecció no és menor, sobretot tenint en compte que Podem ha decidit, a l'espera de si es considera o no vàlida la consulta, no participar-hi i una de les opcions inclou el seu nom.
I és que el posicionament dels actors de la confluència ha estat en tot moment evitar el xoc amb Podem i fons del nucli impulsor expliquen que, es digui com es digui el nou partit i encara que els de Fachin se'n desmarquin, seguiran "interpel·lant" les bases de la formació lila.
Mentre que sobre la primera qüestió els punts de trobada han estat senzills i l'ideari ha estat dissenyat en base a pilars àmpliament compartits per Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i els independents que participen en el nucli impulsor, la part organitzativa ha estat la més espinosa. Fins a tal punt, que finalment Podem, enrocat en marcar perfil propi, ha plantejat un pols que ha acabat amb una ruptura que ara caldrà veure com es gestiona. "Si no ens trobem ara, ja tindrem més ocasions per trobar-nos", ha dit en els últims dies el líder de Podem, Albano Dante Fachin.
Aquest dimarts, després de trobar "vàlid i vinculant" que només el 7,5% del cens total -fixat en 52.000 persones, tot i que la direcció ha apuntat que la participació havia estat de l'11,45% en relació al "cens actiu"-, Fachin ha reclamat que en les "properes hores" tots els actors de la confluència es dirigeixin a Podem amb propostes negociadores. Ha aprofitat, a banda, per treure pit: ha posat en valor que només el partit morat hagi sotmès a votació de la militància les propostes sobre el nou actor polític.
El repte fixat era que la confluència d'En Comú Podem es transformés en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar i capaç de plantar cara a "l'hegemonia convergent", un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El desmarcatge de Podem, però, ha fet que inevitablement hagi aflorat la batalla de partits que volien soterrar.
El calendari advers
D'entrada, els "comuns" han hagut de batallar amb un calendari que no era precisament senzill. Tot i que era el gener del 2016, just després que en Comú Podem guanyés les eleccions generals del 20 de desembre, quan Ada Colau i Xavier Domènech van anunciar que s'arromangarien per forjar un nou partit que superés la dinàmica de coalicions, el fet que l'estat espanyol quedés abocat a unes noves eleccions va endarrerir la posada en marxa. Just després de les eleccions del 26 de juny, en les quals En Comú Podem es va tornar a imposar, es va agendar l'inici del procés de construcció pel mes de setembre.
Però Espanya seguia sense govern i la situació era tan inestable que hi havia risc de quedar abocats a unes terceres eleccions, un escenari que finalment va quedar esvaït quan el PSOE va decidir facilitar la investidura de Mariano Rajoy a finals d'octubre. Els treballs de construcció del nou partit s'havien posat en marxa al setembre, però tot es va ralentir. D'haver-se de presentar en societat al mes de gener es va ajornar tot fins a l'abril.
Va ser a partir de la investidura de Rajoy quan Domènech, alliberat de les dinàmiques electorals i erigit per tots els actors com l'arquitecte del nou partit, va prémer l'accelerador. En quatre mesos s'havia de consolidar l'esquelet del projecte. El calendari ha estat just, però s'ha anat complint conscients que no es podia retardar més enllà del 8 d'abril tenint en compte l'incerta situació de la política catalana.
L'autonomia respecte Madrid
Si una cosa tenien clara des del principi Ada Colau i Xavier Domènech era que el nou partit ha de ser d'estricta obediència catalana i s'ha de crear, per tant, sense cap tipus d'ingerència dels seus socis de Madrid. Si bé inicialment es veia difícil que el líder de Podem, Pablo Iglesias, no intentés interferir d'alguna manera. Després del daltabaix electoral de Catalunya Sí que es Pot, però, el propi Iglesias va comprendre que el nou partit dels "comuns" només tindria èxit si es construïa de forma autònoma i sense una imatge de supeditació.
Així doncs, des que Domènech es va posar mans a l'obra, Iglesias, que des del principi ha reconegut que el nou partit serà el seu interlocutor a Catalunya, no ha interferit en la construcció del nou partit. Fins i tot quan el propi Fachin l'ha posat en risc tot desafiant-la. El secretari d'Organització del partit, Pablo Echenique, sí que es va encarregar d'"estirar-li les orelles" en un missatge discret, segons diverses fonts van confirmar a NacióDigital. Aquest dilluns, Fachin ha destacat que les decisions es prendran des de Catalunya, tal com diu tenir pactat amb Iglesias.
Albano Dante Fachin amb Pablo Iglesias en un acte de Podem a Badalona. Foto: Adrià Costa
Organització i lideratge
De l'assemblea fundacional en sortirà una coordinadora transitòria que serà l'encarregada de desplegar el model organitzatiu definitiu del partit i la preparació d'un programa electoral pensant en unes eleccions catalanes abans del març del 2018. Si bé en la construcció de l'ideari les discrepàncies han estat mínimes i resoltes amb negociació i diàleg, la qüestió organitzativa és la que ha fet que Podem se n'acabi desmarcant. Per contra, l'acceptació per part d'ICV i EUiA que han de deixar en un segon pla la identitat pròpia en pro de la nova ha estat més fàcilment acceptat del que inicialment s'esperava.
Per escollir els 30 membres de la primera direcció del nou partit, el pla de Domènech és presentar una llista "de consens" que inclogui quatre representants de cadascuna de les formacions que participen de la confluència -també de Podem encara que hagi decidit quedar-se fora- i 14 independents. L'elecció de l'executiva es votarà de forma presencial i telemàtica i per llistes obertes, amb la qual cosa, més enllà de la llista se'n poden presentar d'altres i persones a títol individual perquè la votació serà nominalment i no per llistes planxa.
Fachin, però, considera que aquest és un sistema basat en "quotes" perquè es presenta una "llista de partits". Fonts del nucli impulsor, però, revelen que el líder de Podem volia més presència a la direcció i que per això demanava que els 52.000 inscrits al seu partit formessin part directament del cens. "Fachin no volia llistes obertes perquè corre el risc que Podem no sigui majoritari o que ell pugui patir un vot de càstig", considera un dels dirigents que, fins que es va aixecar de la negociació, va debatre colze amb colze amb ell. El líder de Podem, però, va replicar en declaracions a NacióDigital: "En realitat els fa por acceptar una realitat, i és que Podem interpel·la més gent i té més capacitat d'influència".
Qui serà la cara visible del nou partit serà una altra de les qüestions a resoldre. Domènech és qui té més consens per encapçalar el projecte. A més, una de les principals preocupacions de Fachin és que sigui Domènech i no ell mateix el principal interlocutor de Pablo Iglesias a Catalunya.
El finançament i les seus
El finançament del nou partit és un dels temes que es preveia més espinosos, però que segons membres del nucli impulsor es va resoldre amb relativa facilitat. Barcelona en Comú, ICV i EUiA ja van decidir que, a partir d'ara, tota subvenció que es rebi per representació institucional ja anirà a parar al nou partit.
Una de les principals dificultats la tenen els ecosocialistes. El codi ètic de la nova formació prohibirà que es segellin deutes amb entitats bancàries. Això forçarà ICV a eliminar el deute de 12 milions que té en un màxim de dos anys.
Tot apunta que el nou partit tindrà com a seu principal l'edifici del carrer Marina que Barcelona en Comú té ja llogat al carrer Marina. Així doncs, deixarà el local del carrer Castillejos. Caldrà veure, però, que es fa amb la resta de seus dels altres actors, com ara la d'ICV, encara pendent de pagar, o els locals que tant ICV com EUiA tenen de propietat al territori, que podrien ser reaprofitats pel nou espai.
El nom del nou partit
En Comú, En Comú Podem i Catalunya en Comú són els tres noms que estan sobre la taula per batejar el nou partit. Les bases el triaran de forma presencial i via telemàtica. L'elecció no és menor, sobretot tenint en compte que Podem ha decidit, a l'espera de si es considera o no vàlida la consulta, no participar-hi i una de les opcions inclou el seu nom.
I és que el posicionament dels actors de la confluència ha estat en tot moment evitar el xoc amb Podem i fons del nucli impulsor expliquen que, es digui com es digui el nou partit i encara que els de Fachin se'n desmarquin, seguiran "interpel·lant" les bases de la formació lila.