06
de març
de
2017, 19:55
Actualitzat:
08
de març,
7:07h
Albano Dante Fachin. És el nom més repetit els darrers dies en els espais de discussió del nou partit dels "comuns". Queda un mes per a l'assemblea fundacional -la data reservada per a la gestació de la nova formació és el 8 d'abril- i el secretari general de Podem Catalunya ha plantejat un pols als seus socis de confluència. Barcelona en Comú, ICV i EUiA estan alineats en la configuració d'un espai polític estable i Podem se n'ha desmarcat, fins al punt de posar en dubte la participació en la construcció de les noves sigles. Les exigències i el to emprat -per la via de comunicats i entrevistes- ha crispat els socis i ha generat incomoditat al seu propi partit, segons han detallat diverses fonts a NacióDigital.
La incomoditat ha arribat fins a la cúpula estatal de Podem, fins al punt que ja hi ha hagut moviments de l'entorn del líder, Pablo Iglesias. "Ja li han estirat les orelles des de Madrid", detallen veus de Podem a les Corts espanyoles i d'altres del partit, que apunten a un missatge discret del secretari d'organització, Pablo Echenique. Consultat per aquest diari, l'equip d'Echenique no ha confirmat cap trucada i s'ha limitat a desplegar el discurs oficial de la "plena autonomia" de la direcció encapçalada per Fachin.
Però l'estratègia de Fachin no casa amb el full de ruta d'Iglesias. D'ençà dels bons resultats dels "comuns" en les eleccions espanyoles, el líder estatal de Podem va comprendre que la seva veu a Catalunya havia de ser l'espai liderat per Ada Colau. Per això, va veure amb bons ulls la creació del nou partit, una estratègia validada amb Xavier Domènech. De moment, Iglesias no s'ha pronunciat sobre les exigències de Fachin i no ho farà si no resulta estrictament necessari. "Diu que tot això ho fa amb el consentiment de Madrid, però és arriscat", exposen veus de Podem amb responsabilitats a Madrid sobre el comportament de Fachin. "Iglesias no vol marcar posició", afegeixen altres fonts.
Un discurs en públic i un altre en privat
Què demana públicament Fachin? Entre d'altres mesures, Fachin reclama obrir la votació als inscrits de Podem i que la tria de la direcció no sigui només amb vot presencial -els "comuns" ja han dit que es farà també per via telemàtica-, i també sol·licita que s'accepti el seu codi ètic. En concret, reivindica que els seus 52.000 inscrits puguin votar el nom, la direcció i l'ideari del partit, i no només les persones que s'hagin registrat a la plataforma "Un país en comú". Entén que això suposa "limitar" la participació. També exigeix que s'accepti el codi ètic que Podem ha posat sobre la taula, un document que aposta perquè el nou partit no es financi a través de crèdits bancaris, que es limitin els salaris dels càrrecs o que s'hagi de dimitir en cas de processament, imputació o condemna. A més a més, Fachin demana que es fixi que un 60% dels càrrecs siguin per a dones i un 40% per a homes. Totes aquestes reivindicacions les han presentades aquest dilluns en roda de premsa Noe Bail i Ruth Moreta, membres de l'executiva de Podem. El secretari general no ha comparegut.
Què negocia en realitat Podem? Fonts implicades en la confluència expliquen que, en realitat, mentre Fachin carrega contra la llista de consens que vol presentar Domènech, en privat està pressionant per aconseguir que 7 dels 30 representants de lanova executiva siguin de Podem. El seu objectiu és tenir més dirigents que cap altra formació en la cúpula del nou partit, que s'està dissenyant perquè siguin els independents els que tinguin una major representació. Aquesta configuració implica una generositat per part de les formacions polítiques, però Fachin no estaria disposat a cedir. "Ha iniciat un xantatge. Vol tenir una quota en el nou partit, però la quota que busca no reflecteix ni la pluralitat de Podem", exposen veus de Podem Catalunya. En les darreres setmanes des de la formació lila han tret pit que el seu partit ha aconseguit arrossegar persones que abans no estaven implicades en la política i reivindiquen constantment que tenen una militància més mobilitzada que la resta de formacions.
L'estratègia dels "comuns": cap resposta pública
De moment, els "comuns" no pensen fer cap moviment per donar una resposta pública al desafiament de Fachin. Primer perquè Domènech no és partidari d'alimentar el clima de tensió i després perquè, des del nucli impulsor del nou partit, consideren que es tracta d'un pols que ha plantejat el líder de Podem de forma unilateral. Entenen, per tant, que ell és el responsable de desfer l'embolic. De fet, els "comuns" fan notar que, si bé la setmana passada Fachin va anunciar en un comunicat que a partir d'aquest dilluns posaria en marxa una consulta de les bases per decidir si formen part o no del nou partit, avui ha rebaixat les seves pretensions i la direcció de Podem parla ja d'un "procés deliberatiu" que no s'activa fins dimecres. "Esta reculant", apunten fonts de la formació consultades per aquest diari.
Veus del nucli impulsor del partit dels "comuns" consideren que el secretari general de Podem Catalunya busca, en realitat, pressionar i guanyar temps en la negociació per forçar que les seves reivindicacions siguin acceptades. Per ara, però, no està previst que s'acabi acceptant la seva demanda d'incorporar automàticament els 52.000 inscrits de Podem al cens del nou partit. Els motius són que ja existeix la plataforma "Un país en comú" per registrar-se com a militant -amb independència de l'adscripció política de cadascú- i que la xifra d'inscrits de Podem no ha estat validada per un àrbitre extern. Per tant, no es pot constatar que tots siguin militants actius. A la votació de Vistalegre, per exemple, hi van participar unes 15.000 persones.
Fonts de la confluència estan, doncs, a l'expectativa de què pensa fer Fachin a partir de dimecres. Consideren que la direcció de Podem Catalunya s'ha situat en una difícil tessitura. Si no celebra la consulta, estarà incomplint la promesa feta a les bases. Si celebra la consulta i la majoria de la militància diu que sí que vol formar part del nou partit dels "comuns", la direcció de Fachin pot quedar desautoritzada. Però hi ha encara un tercer escenari: si Podem decideix no formar part del nou partit, es pot produir una escissió perquè hi haurà qui consideri que quedar-ne al marge o, fins i tot, intentar competir electoralment contra el nou partit de Colau és un error.
El pols de Fachin als "comuns" ja ha provocat, en qualsevol cas, una primera conseqüència. Si bé l'objectiu inicial dels actors cridats a la confluència era construir una nova identitat comuna deixant en un segon pla la pròpia -i fugint del concepte de coalició-, l'estratègia de Fachin força que al final el pacte entre partits sigui inevitable.
La incomoditat ha arribat fins a la cúpula estatal de Podem, fins al punt que ja hi ha hagut moviments de l'entorn del líder, Pablo Iglesias. "Ja li han estirat les orelles des de Madrid", detallen veus de Podem a les Corts espanyoles i d'altres del partit, que apunten a un missatge discret del secretari d'organització, Pablo Echenique. Consultat per aquest diari, l'equip d'Echenique no ha confirmat cap trucada i s'ha limitat a desplegar el discurs oficial de la "plena autonomia" de la direcció encapçalada per Fachin.
Però l'estratègia de Fachin no casa amb el full de ruta d'Iglesias. D'ençà dels bons resultats dels "comuns" en les eleccions espanyoles, el líder estatal de Podem va comprendre que la seva veu a Catalunya havia de ser l'espai liderat per Ada Colau. Per això, va veure amb bons ulls la creació del nou partit, una estratègia validada amb Xavier Domènech. De moment, Iglesias no s'ha pronunciat sobre les exigències de Fachin i no ho farà si no resulta estrictament necessari. "Diu que tot això ho fa amb el consentiment de Madrid, però és arriscat", exposen veus de Podem amb responsabilitats a Madrid sobre el comportament de Fachin. "Iglesias no vol marcar posició", afegeixen altres fonts.
Albano Dante Fachin, en una imatge d'arxiu Foto: Isaac Meler
Un discurs en públic i un altre en privat
Què demana públicament Fachin? Entre d'altres mesures, Fachin reclama obrir la votació als inscrits de Podem i que la tria de la direcció no sigui només amb vot presencial -els "comuns" ja han dit que es farà també per via telemàtica-, i també sol·licita que s'accepti el seu codi ètic. En concret, reivindica que els seus 52.000 inscrits puguin votar el nom, la direcció i l'ideari del partit, i no només les persones que s'hagin registrat a la plataforma "Un país en comú". Entén que això suposa "limitar" la participació. També exigeix que s'accepti el codi ètic que Podem ha posat sobre la taula, un document que aposta perquè el nou partit no es financi a través de crèdits bancaris, que es limitin els salaris dels càrrecs o que s'hagi de dimitir en cas de processament, imputació o condemna. A més a més, Fachin demana que es fixi que un 60% dels càrrecs siguin per a dones i un 40% per a homes. Totes aquestes reivindicacions les han presentades aquest dilluns en roda de premsa Noe Bail i Ruth Moreta, membres de l'executiva de Podem. El secretari general no ha comparegut.
Què negocia en realitat Podem? Fonts implicades en la confluència expliquen que, en realitat, mentre Fachin carrega contra la llista de consens que vol presentar Domènech, en privat està pressionant per aconseguir que 7 dels 30 representants de lanova executiva siguin de Podem. El seu objectiu és tenir més dirigents que cap altra formació en la cúpula del nou partit, que s'està dissenyant perquè siguin els independents els que tinguin una major representació. Aquesta configuració implica una generositat per part de les formacions polítiques, però Fachin no estaria disposat a cedir. "Ha iniciat un xantatge. Vol tenir una quota en el nou partit, però la quota que busca no reflecteix ni la pluralitat de Podem", exposen veus de Podem Catalunya. En les darreres setmanes des de la formació lila han tret pit que el seu partit ha aconseguit arrossegar persones que abans no estaven implicades en la política i reivindiquen constantment que tenen una militància més mobilitzada que la resta de formacions.
Xavier Domènech, en l'acte que va simbolitzar el tret de sortida del procés participatiu del nou partit Foto: Flickr
L'estratègia dels "comuns": cap resposta pública
De moment, els "comuns" no pensen fer cap moviment per donar una resposta pública al desafiament de Fachin. Primer perquè Domènech no és partidari d'alimentar el clima de tensió i després perquè, des del nucli impulsor del nou partit, consideren que es tracta d'un pols que ha plantejat el líder de Podem de forma unilateral. Entenen, per tant, que ell és el responsable de desfer l'embolic. De fet, els "comuns" fan notar que, si bé la setmana passada Fachin va anunciar en un comunicat que a partir d'aquest dilluns posaria en marxa una consulta de les bases per decidir si formen part o no del nou partit, avui ha rebaixat les seves pretensions i la direcció de Podem parla ja d'un "procés deliberatiu" que no s'activa fins dimecres. "Esta reculant", apunten fonts de la formació consultades per aquest diari.
Veus del nucli impulsor del partit dels "comuns" consideren que el secretari general de Podem Catalunya busca, en realitat, pressionar i guanyar temps en la negociació per forçar que les seves reivindicacions siguin acceptades. Per ara, però, no està previst que s'acabi acceptant la seva demanda d'incorporar automàticament els 52.000 inscrits de Podem al cens del nou partit. Els motius són que ja existeix la plataforma "Un país en comú" per registrar-se com a militant -amb independència de l'adscripció política de cadascú- i que la xifra d'inscrits de Podem no ha estat validada per un àrbitre extern. Per tant, no es pot constatar que tots siguin militants actius. A la votació de Vistalegre, per exemple, hi van participar unes 15.000 persones.
Fonts de la confluència estan, doncs, a l'expectativa de què pensa fer Fachin a partir de dimecres. Consideren que la direcció de Podem Catalunya s'ha situat en una difícil tessitura. Si no celebra la consulta, estarà incomplint la promesa feta a les bases. Si celebra la consulta i la majoria de la militància diu que sí que vol formar part del nou partit dels "comuns", la direcció de Fachin pot quedar desautoritzada. Però hi ha encara un tercer escenari: si Podem decideix no formar part del nou partit, es pot produir una escissió perquè hi haurà qui consideri que quedar-ne al marge o, fins i tot, intentar competir electoralment contra el nou partit de Colau és un error.
El pols de Fachin als "comuns" ja ha provocat, en qualsevol cas, una primera conseqüència. Si bé l'objectiu inicial dels actors cridats a la confluència era construir una nova identitat comuna deixant en un segon pla la pròpia -i fugint del concepte de coalició-, l'estratègia de Fachin força que al final el pacte entre partits sigui inevitable.
Les altres crisis de la confluència |
---|
Aquesta no és la primera crisi que afronten els actors que participen en la confluència d'esquerres. - La primera va ser just abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015, quan Barcelona en Comú va declinar participar en la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. No ho va fer per dos grans motius: feia pocs mesos que Ada Colau havia aterrat a l'Ajuntament de Barcelona i el volum de feina era molt; però el no definitiu va arribar quan, a l'hora de pactar el projecte i la llista, es va fer sota un criteri de quotes entre els partits. - E gener del 2016, just tres mesos després d'estrenar-se al Parlament, el diputat Albano Dante Fachin va posar en marxa la seva “Operació llum morada”, un ultimàtum en el qual amenaçava de trencar el grup de Catalunya Sí que es Pot si Podem no tenia més visibilitat. El desafiament tenia, sobretot, un objectiu: l'ecosocialista Joan Coscubiela, portaveu del grup. La crisi es va tancar en fals i es va tornar a obrir a mitjans de setembre una setmana abans de la qüestió de confiança plantejada per Carles Puigdemont. De nou, Podem tornava a reclamar més protagonisme i la crisi es va sortejar pactant que fossin Fachin i Àngels Martínez els diputats que portessin la veu cantant en el debat de política general. - Una altra de les crisis es va produir arran de la confecció de la candidatura d'En Comú Podem per a les eleccions generals del 20 de desembre del 2015. EuiA va arribar a anunciar que es presentaria en coalició amb IU. El punt de conflicte és que la formació que lidera Joan Josep Nuet volia un lloc de sortida a la llista i la proposta que feien els “comuns” era que Joan Mena anés en el lloc número nou de la llista. Finalment, in extremis, va haver-hi acord i Mena va ocupar el setè lloc de la llista de la candidatura per Barcelona. A més, el cap de llista per Tarragona va ser Fèlix Alonso, també d'EUiA. |